![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2022\/04\/137231391_2728949623989018_4072368483855657485_n.jpg\")
<\/a>Cap a 1987 este cam\u00ed es va unir amb la CV-770 amb la construcci\u00f3 del “Desvio” o “Carretera Nova”. A l’esquerra un cartell diu “Prohibido echar escombros”
(Fototeca de l’Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>El toll es trobava enfonsat en el riu i nom\u00e9s era accesible per als regants i per als pocs banystes que coneixien la seua exist\u00e8ncia.
(Font: Fototeca de l’Arxiu. Fons J. Ib\u00e1\u00f1ez Cerd\u00e1)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>Els Concoria (o Conc\u00f2rdia) s\u00f3n una fam\u00edlia (tant h\u00f2mens com dones) estretament vinculada a la hist\u00f2ria d’aquest cant, que comen\u00e7a a la seua casa del carrer l’\u00c0ngel.
Jaume va ser un dels personatges m\u00e9s importants de l’Aurora durant d\u00e8cades.
(Fotografia de 2003. L’instrument pertany a la fam\u00edlia)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>Quan es va crear el Grupo Escolar Server-Mora, a la d\u00e8cada de 1960, es van penjar estos dos quadres amb les imatges dels mestres estimats.
Hui tornen a presidir aquelles antigues aules, ara ocupades pels llibres de la biblioteca Jos\u00e9 Ib\u00e1\u00f1ez Cerd\u00e0 i els fons de l’Arxiu.
Els quadres pertanyen al CRA Sella-Orxeta-Relleu i han estat penjats per Joan Rubio. Moltes gr\u00e0cies!<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>(Fototeca de l’Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
(Gr\u00e0cies a Jos\u00e9 Juan Seva per l’av\u00eds i a Aquil\u00b7les Rubio per la investigaci\u00f3). Copiem la informaci\u00f3 compartida de la p\u00e0gina Deportats de l’Alacant\u00ed als camps nazis<\/strong><\/a>: L\u201911 d\u2019abril de 1945, tal dia com hui, era alliberat el camp de concentraci\u00f3 de Buchenwald. L\u2019\u00fanic ve\u00ed d\u2019Alacant que va ser deportat a aquest camp va ser Vicent Sell\u00e8s Mayor; nascut el 3 de setembre de 1921 al n\u00famero 12 del carrer Agat\u00e1ngelo de nostra ciutat d\u2019Alacant, era fill de Juan i de Maria, provinents de Sella i jornalers. De Sell\u00e8s no tenim, encara, cap refer\u00e8ncia sobre la seua participaci\u00f3 en la Guerra Civil o en alguna de les organitzacions republicanes; tampoc en tenim cap refer\u00e8ncia sobre la seua estada a algun camp de concentraci\u00f3 franc\u00e9s. De moment no en sabem com va arribar a Fran\u00e7a, si abans o despr\u00e9s de la Guerra Civil, i nom\u00e9s el tenim localitzat en 1944 al poblet de Roissiat-Courmangoux, al Departament d\u2019Ain, al nord de Li\u00f3 i prop de la frontera amb Su\u00efssa. Les fonts l\u2019identifiquen com a ciutad\u00e0 franc\u00e9s, naturalitzaci\u00f3 molt probablement causada pel seu matrimoni amb Ivonne. Sell\u00e8s va ser detingut per les forces de seguretat nazis i traslladat a Compi\u00e8gne, des d\u2019on va eixir en un comboi el 12 de maig de 1944 cap a Buchenwald, on va arribar dos dies despr\u00e9s i identificat amb el n\u00famero 49838. Tot i que en aquell comboi, format per 2073 deportats, nom\u00e9s la meitat eren resistents i l\u2019altra meitat v\u00edctimes de r\u00e0tzies de repres\u00e0lia, presos de dret com\u00fa o refactaris al Servei de Treball Obligatori nazi, Vicent Sell\u00e9s va ser ingressat com a pres pol\u00edtic, amb el corresponent triangle roig, i despr\u00e9s reconegut com a resistent franc\u00e9s per les autoritats de postguerra. Sell\u00e8s va morir el 9 de gener de 1945 a Buchenwald, segons els informes del camp a causa d\u2019una meningitis, si b\u00e9 aquesta causa pot ben ser falsa. Us deixe, a continuaci\u00f3, les fitxes de Vicent Sell\u00e8s Mayor que es troben disponibles a l\u2019Arxiu Arolsen.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>A l’Arxiu tenim recopilats els noms de m\u00e9s de 60 fills de Sella que estudiaren Batxillerat o carrera universit\u00e0ria, entre 1772 i 1966.
Font de la imatge: Universitat de Val\u00e8ncia – Col\u00b7lecci\u00f3 de Fotografia Hist\u00f2rica (detall de l’orla)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>(Imatge de l’Arxiu). Vicent Olcina aporta la seg\u00fcent transcripci\u00f3, que demostra que ja es parlava d’un carrer nomenat “camino de Val\u00e8ncia” al segle XVIII:
\u201c\u2026 el se\u00f1or Joseph Alberola Alcalde ordinario de [Sella] assistido de mi el escrivano acsedio a la casa de Thomas Garcia el mayor sindico, y procurador general de dicha Varonia, y haviendole encontrado en ella se le requerio senalasse bienes en que poder travar execucion por la quantia por que se executa, y por las costas causadas, y que se causaren hasta su Real, y efectivo pago el qual se\u00f1alo un mulo pelo pardo treinta ovejas, y una casa de morada cita, y puesta en la poblacion de dicha Varonia en la calle llamada del camino de Valencia<\/strong> que alinda por todas partes en solares de la Se\u00f1oria.\u201d (9 maig 1726)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>Les tradicionals “paraetes”, tan esperades pels xiquets i xiquetes del poble.
En el cant\u00f3 de l’Abadia encara estava la placa que batejava la pla\u00e7a com “Plaza Jos\u00e9 Antonio Primo de Rivera”.
(Fototeca de l’Arxiu)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>Les plantes al carrer sempre han estat molt vinculades a la vida del ve\u00efnat de Sella.
(Fototeca de l’Arxiu. Fons familia Garcia)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>A principis del segle XX el quilogram s’imposava com a unitats de mesura universal despr\u00e9s que l’arrova i el caf\u00eds predominara durant segles.
(Arxiu Parroquial de Sella, Fons Pare Tom\u00e0s)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>Els calendaris eren necessaris per a planificar les tasques del camp i, de pas, alegraven el mas i la vista. Gr\u00e0cies per la donaci\u00f3!<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>La pintura \u00e9s de Lluis Soler, a partir d’una fotografia molt deteriorada.
Font: Club de Pilota Sella<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>Salvador Garcia i altres comentaristes aporten dades per al reconeixement de les persones que apareixen a la foto: els qui porten les Andes a l’esquerra davant s\u00f3n Juanito el Moro i Juanito Rafaela i el primer de darrere em sembla Vicent el Roig; tamb\u00e9 n’hi ha un que sembla Rafael el Carnisser. El de darrere de la dreta \u00e9s Pep el Coronel, tamb\u00e9 conegut com Pep de Teresa, i el primer de la part dreta \u00e9s Vicent la Capella. El xiquet de l’esquerra de la foto \u00e9s Pedro Caralampio i els dos de davant s\u00f3n ls xiquets de davant Juanito de Guillermina y Paco el Taller o D\u00edaz. Darrer apareix Pedro el auto o de Rogelia.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>Hores abans de l’eixida del sol, aci s’han cantat els seus gojos
Hist\u00f2ricament, Les Voltes eren l’entrada principal al poble de Sella. Pot ser en 1805, quan portaren la imatge, es va veure esta mateixa escena. En 2005, amb el bicentenari, es va repetir. Ahir, amb motiu de la pand\u00e8mia de Covid-19: imatges del present per la nostra hist\u00f2ria.
Foto: Arxiu de Sella<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>El matrimoni de Carmen Seva i Toni “Molinera” pugen flors de la seua horta (prop del mol\u00ed) per a recordar als seus difunts.
(Font: Fototeca de l’Arxiu. Fons Juanito Rubio i Aurora Ivorra)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/a>A veure si podem aconseguir una c\u00f2pia en millor estat de conservaci\u00f3 per a l’arxiu del poble.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n