{"id":2104,"date":"2022-01-18T09:46:24","date_gmt":"2022-01-18T08:46:24","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=2104"},"modified":"2022-01-18T10:28:07","modified_gmt":"2022-01-18T09:28:07","slug":"la-importancia-historica-dels-garrofers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2022\/01\/18\/la-importancia-historica-dels-garrofers\/","title":{"rendered":"La import\u00e0ncia hist\u00f2rica dels garrofers"},"content":{"rendered":"\n

Els garrofers s\u00f3n uns dels arbres cultivats m\u00e9s representatius d’una part del nostre terme. Tot i aix\u00f2, actualment els podem trobar en posicions relativament marginals dins de les explotacions agr\u00e0ries, ja que son habituals en querenes i ribassos, mentre que \u00e9s dif\u00edcil trobar arbres al mig del bancal o, fins i tot, plantacions de garrofers. Tamb\u00e9 crida l’atenci\u00f3 que tots els arbres s\u00f3n grans -en ocasions, monumentals- i que ja, pr\u00e0cticament, ning\u00fa no planta un garrofer jove. Durant moltes d\u00e8cades del segle XX, molts garrofers foren arrancats dels bancals per a acollir altres produccions, especialment ametlers. <\/p>\n\n\n\n

Tot a\u00e7\u00f2 evidencia que el garrofer va ser un arbre important en el passat, per\u00f2 no ara, tot i que el preu de la garrofa s’ha incrementat molt als \u00faltims anys. La seua utilitat principal era la d’obtenir aliment per als bestiars, tot i que no hem d’oblidar el seu paper en l’alimentaci\u00f3 humana en moments de mancan\u00e7a i de fam. Conforme els animals del camp (especialment matxos i burros) foren suplantats per m\u00e0quines, el garrofer va perdre gran part de la seua utilitat. No obstant aix\u00f2, recentment el garrof\u00ed ha rebut molt d’inter\u00e8s per part de la ind\u00fastria aliment\u00e0ria i la seua demanda \u00e9s creixent.<\/p>\n\n\n\n

Un altra caracter\u00edstica \u00e9s que es tracta d’un arbre que no suporta les gelades, de manera que nom\u00e9s el trobarem en les zones m\u00e9s baixes i solejades del terme. A Tagarina, per exemple, nom\u00e9s es coneixen un parell d’exemplars. Per aix\u00f2 diuen que el garrofer “vol mirar la mar”.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Magn\u00edfic exemplar de garrofer al riu (2013). Molts garrofers, a l’estar descuidats, no permeten veure les veritables dimensions dels seus troncs regirats. Aquest exemplar va ser netejat per Amable Garcia al riu, prop del mol\u00ed. Molts d’estos garrofers foren originalment plantats en temps de sarra\u00efns <\/span><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Ara, noves troballes documentals indiquen que, al contrari del que veiem actualment, el garrofer pogu\u00e9 ser un arbre dominant al paisatge agrari de Sella. <\/p>\n\n\n\n

El primer document ens el va proporcionar l’historiador Primitivo Pla i tracta sobre el reconeixement de deute de set ve\u00efns de Benilloba per les 168 arroves de garrofa adquirides a Joanni Ferrer, l’arrendatari de Sella (se suposa que el senyoriu). Primitivo Pla ens assegurava que era l’\u00fanic contracte que havia vist de garrofes, ja que el m\u00e9s freq\u00fcent era fer-ho en blat, oli, vi o, fins i tot, ramat. Aix\u00f2 podria ser un indicador de la import\u00e0ncia del cultiu dels garrofers a Sella i de com els arrendataris del senyoriu (per cert, uns Ferrer) comercialitzaven part de l’excedent agrari. <\/p>\n\n\n\n

Un altra not\u00edcia la vam publicar recentment i ens diu que, a la d\u00e8cada de 1740, a Sella es produ\u00efen 8000 arroves, el que podria equivaldre a 127.000 quilos de garrofa. Recordem que aquesta xifra es produ\u00efa en una part del terme (la m\u00e9s c\u00e0lida) i que contrasta amb els menys de 30.000 quilos d’ametla que es declaraven en la primera meitat del segle XVIII. Igualment, cal considerar que gran part del terme es trobava encara per rompre, ja que moltes terres encara no s’havien convertit en camps de conreu gr\u00e0cies a les terrasses de pedra seca o bancals.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Alguns garrofers a La Solana (gener de 2004). Es tracta d’un dels pocs indrets del terme on podem trobar alguns bancals de vells garrofers. El seu marc de plantaci\u00f3 ens recorda a una veritable devesa i ens fa pensar com podria ser aquell paisatge del segle XVII on l’arbre era el cultiu dominant (Arxiu de Sella) <\/span><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Per tant, amb estes dades, caldria imaginar-se el paisatge d’algunes zones del terme com un extens i atape\u00eft garroferal que, gr\u00e0cies al seu fullam perenne i abund\u00f3s, generaria una major verdor que la que ara veiem a un camp d’ametlers, vinya o, fins i tot, d’oliveres. Progressivament, aquest bosc de garrofers degu\u00e9 ser tallat i substitu\u00eft per altres arbres. <\/p>\n\n\n\n

Si considerem que el garrofer es va expandir amb la dominaci\u00f3 isl\u00e0mica, caldria preguntar-se, per \u00faltim, si all\u00f2 que hem descrit seria un paisatge heretat dels moriscos, aproximant-nos millor al coneixement de com seria el nostre territori fa m\u00e9s de quatre segles, quan el garrofer regnava els camps de conreu.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
El peu d’un vell garrofer sobreviu dins d’un pinar al barranc de l’Arc. \u00c9s testimoni d’aquell paisatge agrari desaparegut i ens recorda les paraules de l’escriptor Ernest Mart\u00ednez i Ferrando a la seua Primavera inquieta<\/em> (1947): “Les fulles del vell garrofer, carregat d\u2019anys, remorejaven suaument; de vegades semblava sentir-se entre elles una paraula humana, un gemec…” (citat a Zurriaga, 2003)\u00a0<\/span><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n\n\n\n

Notes: <\/p>\n\n\n\n

Recomane la lectura de Zurriaga, F. (2003): “La garrofera. Deesa abrada del sec\u00e0 valenci\u00e0” a M\u00e8tode<\/em>, 40 (https:\/\/metode.cat\/revistes-metode\/document\/la-garrofera-deessa-arbrada-del-seca-valencia.html)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els garrofers s\u00f3n uns dels arbres cultivats m\u00e9s representatius d’una part del nostre terme. Tot i aix\u00f2, actualment els podem<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":2109,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2104","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2104","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2104"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2104\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2120,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2104\/revisions\/2120"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2109"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}