![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2022\/07\/aa-1.jpg\")
<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\nPrimerament, el nostre regr\u00e9s a les exposicions despr\u00e9s d’uns anys complicats. Va ser a la XXV Fira de Mostres i Cultura Mediterr\u00e0nia quan reprenguerem l‘exposici\u00f3 “La mem\u00f2ria del carrer Jes\u00fas”, <\/strong>ampliant la que f\u00e9rem al 2018 per\u00f2 que va lluir molt poc per la pluja. D’altra banda, destaquem una iniciativa de l’Arxiu, mitjan\u00e7ant Albert Rubio i el rector Vicent Casta\u00f1o, consistent en recordar, mitjan\u00e7ant una fotografia amb una breu biografia a l’altar de Santa Teresa de l’esgl\u00e9sia de Santa Anna, la figura de Francisco Jos\u00e9 Cerd\u00e1 y Cerd\u00e1. “El Canonge”<\/strong> \u00e9s un dels sellards m\u00e9s il\u2022lustres del segle XIX. Nascut a la d\u00e8cada de 1830, fou canonge de la Colegiata de Tudela (Navarra), de la Catedral de Solsona (Lleida) y de la catedral de Val\u00e8ncia. Va morir el 1903. Ara la seua figura torna al temple que el va veure batejar i on va oficiar tantes mises. Una bonica manera de que no es perga la mem\u00f2ria d’aquest destacat fill de Sella. Aniversari de l’altar Major de Santa Anna. <\/strong><\/p>\n\n\n\n El 22 de mar\u00e7 de 1992, tot just fa 30 anys, es va inaugurar el nou altar major de l’esglesia de Santa Anna de Sella. Durant la Guerra Civil es va cremar l’altar original i no va ser fins mig segle despr\u00e9s que l’esgl\u00e9sia va poder tindre un altar nou per a Santa Anna. A l’Arxiu Parroquial vam trobar un video conmemoratiu de la inaguraci\u00f3 i el van digitalitzar per a fer-lo vissible al nostre canal de youtube: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=4VzFhbyHS-s<\/a><\/p>\n\n\n\n Novetats bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n Pel que fa a les imatges i documents<\/strong> que hem anat publicant al nostre portal de Facebook, destaquem els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n En la festivitat de Reis de 1955 hi havia sessi\u00f3 doble al cine, i possiblement, despr\u00e9s hi hauria ball. En la d\u00e8cada de 1720, Andr\u00e9s Giner tenia unes terres d’horta que fitaven amb el “bancal de la Senyoria”, que estava travessat per un barranquet. En aquell moment, aquest llaurador va rebre perm\u00eds de la baron\u00eda -propietaria del bancal- per a “rellenar dicho barranquito dejando desaguador suficiente por debajo”. Dibuix de l’enginyer ge\u00f2leg i ge\u00f2graf alacant\u00ed Federico de Botella y de Hornos (1822-1899). Un apunt realitzat per als seus estudis, possiblement entre les d\u00e8cades de 1850 i 1870. Estiu de 1988: inauguraci\u00f3 del dep\u00f2sit de Santa B\u00e0rbara, que complementava al constru\u00eft en 1957 al calvari de l’ermita, clarament insuficient davant la creixent demanda d’aigua. Anys 1970, Pla\u00e7a Major: el tio Pepe El Casino porta una comanda a familiars de Gregori Agull\u00f3. El nostre patrimoni art\u00edstic<\/strong>
L’exposici\u00f3 era senzilla per\u00f2 emotiva: uns panells al llarg del carrer amb fotografies del veinat, principalment del segle XX, demostren que un carrer, per menut que semble, est\u00e0 carregat d’hist\u00f2ries de vida. Les fusteries de l’alcalde Celestino Berenguer, de Pep Cant\u00f3 (veritable escola de fusters), la venda de llet de Toni Molinera, la barberia del boticari i jutge de pau Joaquin Cort\u00e9s, la hist\u00f2ria del Jesuset de la Boleta, el Raconet, el Forn, Gregori i Joaquina, Amparo i Batiste, Ramona i Joan, i un llarg etc\u00e8tera. Una f\u00f2rmula f\u00e0cilment exportable a altres carrers.<\/p>\n\n\n<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
Per saber-ne m\u00e9s, podeu llegir les entrades de l’Arxiu:
https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2015\/04\/15\/el-canonge\/ (2015)
https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2021\/04\/09\/el-canonge-carlista\/ (2021)<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
Per\u00f2 el poble estava expectant per aquell concurs que, destinat a arreplegar diners per a restaurar l’esgl\u00e9sia cremada durant la guerra, sortejava un veritable tresor per a l’\u00e8poca.
A qui li degu\u00e9 tocar la r\u00e0dio? (Arxiu de Sella. Fons Ram\u00f3n Garcia).<\/p>\n\n\n<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
Sembla que aix\u00ed va n\u00e0ixer l’Aig\u00fcera, que hui passa per davall del carrer Val\u00e8ncia, l’Avinguda d’Alcoi (carretera), el Grupo\u2026 i el taller Tecnosenyoria, i l’antic “mataor”, que ocupen part de l’antic bancal de la Senyoria.
Ah\u00ed est\u00e0 l’aig\u00fcera, portant l’aigua cap al riu des de fa 300 anys!<\/p>\n\n\n<\/a>
La nostra hist\u00f2ria ha canviat molt, la de les muntanyes gens\u2026
Font: Archivo Hist\u00f3rico Nacional
https:\/\/dbe.rah.es\/\u2026\/18521\/federico-de-botella-y-de-hornos<\/p>\n\n\n<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
En la foto es pot veure, entre d’altres, a l’alcalde Salvador Garcia Cerd\u00e0 i tamb\u00e9 a Jos\u00e9 Antonio Soler “el Ferrer”, la persona que millor coneix el dep\u00f2sit i les aig\u00fces que circulen pels carrers i cases de Sella\u2026
Font: Fototeca de l’Arxiu.<\/p>\n\n\n<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
Pepe va emigrar a Am\u00e8rica i Gregori va treballar molts anys a Fran\u00e7a. Finalment pogueren tornar al seu estimat poble de Sella.<\/p>\n\n\n<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
Amb motiu de les obres d’ampliaci\u00f3 i millora d’una de les entrades al nucli urb\u00e0 de Sella, podem tornar a gaudir d’una de les poques manifestacions d’art contemporani que tenim. Es tracta d’una escultura de Marietta Olivares (Mallorca, 1942), instalada a principis de la d\u00e8cada de 1990 amb les obres d’urbanitzaci\u00f3 “dels banquets”.
Per con\u00e8ixer qui \u00e9s l’autora, copiem una part del seu curriculum, penjat a la galeria Dion\u00eds Ben\u00e0ssar:
-Licenciada en Artes Pl\u00e1sticas por la Corcoran School of Art, Washington DC (USA).
\u2013 M\u00e1ster en Artes Pl\u00e1sticas por la Universidad de Maryland (USA).
\u2013 1992-94: Profesora adjunta de Dise\u00f1o y Dibujo, Universidad de Maryland (USA).
\u2013 Pre-doctorado en Artes Pl\u00e1sticas y Ciencias del Arte por la Universidad Par\u00eds I-Sorbona, Francia.
\u2013 1999: profesora titular de Dibujo, Parsons School of Art de Par\u00eds, Francia.
\u2013 Desde 1978 expone en USA, Espa\u00f1a, Francia y Chile.
\u2013 Actualmente vive y trabaja entre Par\u00eds y Alicante.<\/p>\n\n\n