{"id":2328,"date":"2023-06-05T12:19:17","date_gmt":"2023-06-05T10:19:17","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=2328"},"modified":"2023-06-22T16:10:38","modified_gmt":"2023-06-22T14:10:38","slug":"el-mur-del-carrer-de-fora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2023\/06\/05\/el-mur-del-carrer-de-fora\/","title":{"rendered":"El mur del carrer de Fora"},"content":{"rendered":"\n

La construcci\u00f3 del tram de carretera de Sella a Segur\u00f3 va representar per al poble una gran millora, ja que, a m\u00e9s de facilitar la comunicaci\u00f3 amb el nord i l’oest del terme municipal, feia que els pobles de l’altre costat de la serra Aitana, tingueren m\u00e9s f\u00e0cil accedir a la costa.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la nova carretera no sols va aportar beneficis, si no que va ocasionar molts problemes, abans, durant i despr\u00e9s de la seua construcci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A l’inici de l’any 1915 la carretera ja estava projectada, aprovada, les expropiacions fetes, adjudicada la construcci\u00f3 i tot el paperam fet, per\u00f2, al coincidir en el temps amb la construcci\u00f3 de la carretera de Relleu a Planes i de Relleu a Orxeta adjudicades al mateix contractista, feia que, malgrat les innumerables reclamacions efectuades per l’Ajuntament, sempre contestades amb excuses i bones paraules, les obres continuaven sense iniciar-se. En vista d’esta situaci\u00f3, l’alcalde ANTONIO CERD\u00c1 ORTS, el 14 d’abril de 1915 va constituir una comissi\u00f3 integrada per tots el regidors, els majors contribuents, els obrers, els treballadors agr\u00edcoles i tots els ve\u00efns que van voler sumar-se. La comissi\u00f3 es van presentar davant del contractista i li van donar un ultim\u00e0tum: si no s’iniciaven les obres abans del seg\u00fcent dilluns, anirien tots junts a Alacant a manifestar-se davant del Governador Civil. Esta acci\u00f3 va produir l’efecte desitjat i les obres van comen\u00e7ar.<\/p>\n\n\n\n

La nova carretera transcorria per la part baixa del poble, per\u00f2 a causa dels grans desnivells resultava impossible l’entrada de carruatges dins la poblaci\u00f3, per la qual cosa, l’alcalde JOS\u00c9 CERD\u00c1 GINER, va proposar i es va aprovar per unanimitat, al ple celebrat el 21 de maig de 1916, elevar una inst\u00e0ncia al Director General d’Obres P\u00fabliques, sol\u00b7licitant la construcci\u00f3 d’una rampa (l’actual costera del Secanet) que permetera l’acc\u00e9s de vehicles al nucli urb\u00e0. La inst\u00e0ncia anava firmada per la totalitat dels regidors i per tots el ve\u00efns que ho van sol\u00b7licitar.<\/p>\n\n\n\n

Un altre problema l’ocasionaven les cunetes, que, encara que havien sigut constru\u00efdes, desaiguaven en la s\u00e9quia de la Font de la Murtera que abastia d’aigua potable a la poblaci\u00f3, a m\u00e9s d’assortir al llavador, cosa que feia que, quan plovia, quedaren inservibles, i el poble sense abastament d’aigua.<\/p>\n\n\n\n

Per a construir la carretera havia sigut necess\u00e0ria la destrucci\u00f3 del llavador, i encara que feia temps que les obres s’havien acabat, el llavador nou no es constru\u00efa. L’alcalde ANTONIO FERRER SEVA, en la sessi\u00f3 que la corporaci\u00f3 va celebrar el 24 d’agost de 1920, va proposar i va ser aprovat per tots, sol\u00b7licitar a la Delegaci\u00f3 d’Obres P\u00fabliques, que ordenara al contractista la reconstrucci\u00f3 del llavador. Que es buscar el lloc que s’estimara idoni, que s’abastira de la s\u00e9quia de la Font de la Murtera, que reunira les condicions higi\u00e8niques necess\u00e0ries i que pagara al propietari els terrenys ocupats, com a m\u00ednim una superf\u00edcie equivalent a la que tenia el llavador anterior i que si n’hi havia m\u00e9s, de superf\u00edcie, l’Ajuntament pagaria la difer\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
Una vista del mur des del carrer Val\u00e8ncia, als anys 1960 (Fototeca de l’Arxiu de Sella. Fons familia Soler-La Uni\u00f3)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Tres anys despr\u00e9s les cunetes continuaven sense arreglar i ja en la Dictadura de Primo de Ribera, en el ple del 28 d’octubre de 1923 l’alcalde D.VICENTE CANT\u00d3 CERD\u00c1 va proposar i es va aprovar, fer una nova reclamaci\u00f3 a l’enginyer  cap de la  d’Obres P\u00fabliques, reiterant el problema i, a m\u00e9s a m\u00e9s, exigint una soluci\u00f3 per a l’embornal del capdavall dels carrers Les Voltes i de la Font,   per el perill que representava al estar totalment descobert.<\/p>\n\n\n\n

L’Ajuntament va prendre l’acord de que en totes les sessions hauria un punt per escoltar,  atendre i tractar de solucionar les queixes i q\u00fcestions, que presentaren els ve\u00efns, i en el ple el dia 25 de novembre de 1923 es va llegir la primera queixa pel presentador Joaqu\u00edn Cort\u00e9s Giner, referent a diverses q\u00fcestions.<\/p>\n\n\n\n

El 20 de gener de 1924, estant d’alcalde FRANCISCO SAPENA GARC\u00cdA, es van presentar dos noves queixes que es referien als problemes del mur. La primera era presentada per Pedro Giner Morales, Ram\u00f3n Cant\u00f3 Cerd\u00e1 i Tom\u00e1s Cant\u00f3 Gisbert i anava firmada per tots els ve\u00efns del carrer Val\u00e8ncia, en la qual es feia una exposici\u00f3 de com la construcci\u00f3 de la carretera s’havia convertit en una mena de perills per al carrer: despreniments, caigudes de transe\u00fcnts, xiquets i fins i tot, per els edificis. La segona, presentada per Jos\u00e9 Tom\u00e1s Alemany,  pense que era el metge del poble, i a m\u00e9s de les defici\u00e8ncies exposades en la anterior, senyalava  com a causa principal dels problemes, la des\u00eddia municipal i apuntava que la soluci\u00f3 era molt f\u00e0cil, que havia de queixar-se davant del Cap Provincial d’Obres P\u00fabliques. L’Ajuntament va respondre que ja s’havien presentat  m\u00faltiples reclamacions davant la superioritat i a totes havien respost amb bones paraules i diverses promeses.<\/p>\n\n\n\n

No hi van haver m\u00e9s reclamacions fins el 23 de maig de 1935, que era alcalde Jos\u00e9 Juan Agull\u00f3 Cerd\u00e1, el qual es va dirigir a l’Oficina Central contra el \u00abParo Obrero Obligatorio\u00bb, demanant una ajuda de 15.000 pessetes per construir el mur.<\/p>\n\n\n\n

El 24 d’abril de 1936, sent alcalde Jos\u00e9 Orqu\u00edn Soler, en el ple celebrat, es va presentar una moci\u00f3 per la qual es demanava que fora estudiada la conveni\u00e8ncia de que dos membres de la corporaci\u00f3 es traslladaren a la capital de la Rep\u00fablica, per gestionar diversos assumptes de la m\u00e0xima import\u00e0ncia per al poble, i en la sessi\u00f3 del dia 4 de maig es va aprovar que foren l’alcalde Jos\u00e9 Orqu\u00edn Soler i el primer tinent d’alcalde Jos\u00e9 Giner Monerris, els comissionats per despla\u00e7ar-se.<\/p>\n\n\n\n

L’Alcalde i el primer Tinent d’alcalde, en la sessi\u00f3 plen\u00e0ria celebrada el 6 de juliol de 1936, van informar amb satisfacci\u00f3 dels bons resultats de les gestions efectuades en Madrid, entre els quals s’inclo\u00efa una aportaci\u00f3 de 20.000 pessetes destinades a la construcci\u00f3 del mur del carrer Val\u00e8ncia, quantitat que seria transferida a l’Ajuntament abans que s’acabara el mes.<\/p>\n\n\n\n

 Tamb\u00e9 es van comprometre a presentar una relaci\u00f3  detallada de totes les despeses que havien fet en el viatge, cosa que van fer el 29 d’agost i que va ser per un total de 527,50 pessetes.<\/p>\n\n\n\n

Malauradament, l’al\u00e7ament de l’ex\u00e8rcit el 18 de juliol de 1936 comandat per Franco, va fer que totes estes ajudes que s’havien assolit, se’n anaren en orris, i que la vida municipal quedara pr\u00e0cticament paralitzada.  Les obres de la construcci\u00f3 del mur van quedar ajornades durant un per\u00edode que es va fer massa llarg.<\/p>\n\n\n\n

No va ser fins el 4 de novembre de 1939, amb un ajuntament regit solament per dos gestors: l’alcalde Juan Ferrer Sebasti\u00e1 i el primer Tinent d’alcalde Juan Berenguer Estarlich, que en el ple, es va llegir un ofici de la Diputaci\u00f3 Provincial, en el qual es demanava una relaci\u00f3 de les obres m\u00e9s urgents  que necessitava el poble, especialment referides a la construcci\u00f3 i agr\u00edcoles, les quals serien pagades mitjan\u00e7ant un rec\u00e0rrec del 10% en la contribuci\u00f3 r\u00fastica, autoritzat per decret de la Diputaci\u00f3 Provincial del 15 de setembre i segons acord del 28 del mateix mes. En esta relaci\u00f3 d’obres figurava en primer lloc la construcci\u00f3 de 100 metres de mur de contenci\u00f3 en el carrer Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

A banda de l’acta citada del 04-11-1939, no he trobat cap menci\u00f3 m\u00e9s referent al mur en el temps que va estar esta corporaci\u00f3, ni en la seg\u00fcent, que va prendre possessi\u00f3 el 3 d’abril de 1940, presidida per Jos\u00e9 Miguel Sebasti\u00e1 Cerd\u00e1 i els regidors Jos\u00e9 Juan Cerd\u00e1 Agull\u00f3 i Pascual Garc\u00eda Ferrer. Despr\u00e9s, tampoc he trobat cap cosa, a causa de la llacuna informativa produ\u00efda al  no estar en l’arxiu municipal les actes corresponents al per\u00edode compr\u00e9s entre el 26 d’abril de 1941 fins 26 d’agost de 1950.<\/p>\n\n\n\n

Atenent all\u00f2 que s’ha descrit anteriorment, desconec quan van comen\u00e7ar les obres del mur i qui era l’alcalde, per\u00f2 per la placa que hi ha col\u00b7locada en el mateix mur, per cert molt deteriorada, se sap que van concloure l’any 1949, quan era alcalde Pedro Seva Ferrer i que el constructor va ser Vicente Pla.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Placa conmemorativa al mur: “A\u00d1O 1949 – Alcalde P.Seva – Constructor V. P. G.” (Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Cal dir que, segons informacions verbals de persones grans, les obres es van finan\u00e7ar, a m\u00e9s de l’augment de la contribuci\u00f3 r\u00fastica, per un \u00abreparto\u00bb que es va fer entre tota la poblaci\u00f3, que en el concepte del rebut posava \u00abdonativo promuro calle Valencia\u00bb, i una retenci\u00f3 que s’aplicava al sou que cobraven els treballadors.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 es que el mur es va fer i des d’aleshores, llevat d’algun xicotet deterior, continua complint la seua funci\u00f3 satisfact\u00f2riament.<\/p>\n\n\n\n

Salvador Garcia Cerd\u00e1<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La construcci\u00f3 del tram de carretera de Sella a Segur\u00f3 va representar per al poble una gran millora, ja que,<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":2332,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2328","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2328","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2328"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2328\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2335,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2328\/revisions\/2335"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2332"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2328"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2328"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2328"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}