{"id":2418,"date":"2023-11-23T23:24:13","date_gmt":"2023-11-23T22:24:13","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=2418"},"modified":"2023-12-31T13:05:57","modified_gmt":"2023-12-31T12:05:57","slug":"els-terratremols-del-segle-xvii-una-possible-interpretacio-arquesismologica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2023\/11\/23\/els-terratremols-del-segle-xvii-una-possible-interpretacio-arquesismologica\/","title":{"rendered":"Els terratr\u00e8mols del segle XVII: una interpretaci\u00f3 arquesismol\u00f2gica"},"content":{"rendered":"\n<p>La primera meitat del segle XVII, tot i tractar-se d\u2019un dels moments fundacionals de Sella, \u00e9s encara un per\u00edode prou desconegut de la nostra hist\u00f2ria. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 i d\u2019uns anys en qu\u00e8 el poble i el terme degu\u00e9 estar quasi deshabitat, anaren establint-se a poc a poc les fam\u00edlies de colons, molts dels quals s\u00f3n els nostres avantpassats.<\/p>\n\n\n\n<p>La conjuntura econ\u00f2mica i social no era f\u00e0cil, els colons arribaven molt a poc a poc i alguns marxaven poc temps despr\u00e9s, de manera que va costar d\u00e8cades que al poble s\u2019establira i consolidara una nova societat. Per\u00f2 el context ambiental tampoc va ajudar: tant en 1620 com en 1644 ocorregueren una s\u00e8rie de terratr\u00e8mols que generaren greus danys materials i v\u00edctimes mortals a pobles de les comarques del nord de la prov\u00edncia d\u2019Alacant. \u00a0D\u2019aquests sismes hi ha un bon recull documental en els pobles m\u00e9s afectats, localitzats a les comarques de l\u2019Alcoi\u00e0 i el Comtat [1], per\u00f2 de Sella no s\u2019ha trobat, de moment, cap const\u00e0ncia. Possiblement a\u00e7\u00f2 \u00e9s degut a que el poble estava, com hem dit, parcialment despoblat; per\u00f2 sense evid\u00e8ncies documentals que ho demostren, \u00e9s inevitable preguntar-nos si es va veure afectat el nostre poble per aquells tr\u00e0gics terratr\u00e8mols.<\/p>\n\n\n\n<p>Ben segur que si, perqu\u00e8 sabem que l\u2019esgl\u00e9sia d\u2019Alcoleja va quedar seriosament danyada (Intensitat VI) en 1620, mentre que el terratr\u00e8mol del 26 de juny de 1644 va provocar greus danys i un mort al Castell de Guadalest (Intensitat VI-VII), junt amb possibles despreniments a la serra d\u2019Aitana (zona de Partagat-el Cantalar). A banda de la proximitat d\u2019estos danys, que fan pensar en alguna mena de conseq\u00fc\u00e8ncies al nostre terme, podem trobar possibles evid\u00e8ncies f\u00edsiques dels sismes si atenem els ensenyaments de l\u2019arqueosismologia. <\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><a href=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/efectos-geologicos-terremotos.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"557\" height=\"738\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/efectos-geologicos-terremotos.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2419\" style=\"width:426px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/efectos-geologicos-terremotos.png 557w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/efectos-geologicos-terremotos-226x300.png 226w\" sizes=\"auto, (max-width: 557px) 100vw, 557px\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-element-caption\">Alguns efectes de terratr\u00e8mols hist\u00f2rics (Rodr\u00edguez et al, 2010) [3]<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>Aquesta disciplina analitza terratr\u00e8mols hist\u00f2rics a partir de l\u2019observaci\u00f3 de danys en jaciments arqueol\u00f2gics i al patrimoni cultural. Per exemple, molt sovint els forts terratr\u00e8mols generen greus danys als arcs de pedra dels edificis, que poden fins i tot col\u00b7lapsar. I a Sella trobem dos arcs que, ben segur, ja hi eren pressents en el segle XVII: l\u2019arc de la torre del Palau i un arc de l\u2019ermita de Santa B\u00e0rbara.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><a href=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/P6301062.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"844\" height=\"316\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/P6301062.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2420\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/P6301062.png 844w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/P6301062-300x112.png 300w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/P6301062-768x288.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 844px) 100vw, 844px\" \/><\/a><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Afonament de la clau central de l\u2019arc lateral de la<\/strong> <strong>torre del palau de la baronia<\/strong>, que possiblement va inutilitzar la porta. Esta classe d\u2019efectes, que aconsegueixen despla\u00e7ar dovelles de centenars de quilos i ficades a pressi\u00f3, es documenten a partir d\u2019intensitats VII [2]. Damunt de l\u2019arc s\u2019aprecia una fractura penetrativa (actualment reparada) que corre fins al cos mitj\u00e0 de la torre i que podria estar tamb\u00e9 provocada pel mateix moviment. Els sism\u00f2legs Buforn i Ud\u00edas pensen que va estar causat pel terratr\u00e8mol de 1620 [1].<\/li>\n<\/ul>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><a href=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/arc2.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"576\" height=\"432\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/arc2.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2421\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/arc2.png 576w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/11\/arc2-300x225.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 576px) 100vw, 576px\" \/><\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Arc de f\u00e0brica de rajola, col\u00b7lapsat a la paret oest de l\u2019ermita, a l\u2019antic castell.<\/strong> La porta donava acc\u00e9s al pati d\u2019armes, que es trobava a un nivell inferior a l\u2019actual, i de ben segur el col\u00b7lapse de l\u2019arc la va inutilitzar. No es necessita una intensitat de sacseig tan elevada com l\u2019anterior evid\u00e8ncia, a l\u2019arc de la torre del palau, per\u00f2 \u00e9s raonable pensar que es tracta del mateix esdeveniment. No es pot descartar que la part m\u00e9s antiga (<em>tapial<\/em>) del mur del castell, localitzada al nord, puga haver estat afectada doncs s\u2019aprecien clavills i despreniments de part de la muralla.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Alguna d\u2019aquestes evid\u00e8ncies, recollides per nosaltres des de fa anys [4], es van compartir amb els sism\u00f2legs Elisa Buforn i Agust\u00edn Ud\u00edas, de la Universidad Complutense de Madrid, que en 2020 es trobaven investigant sobre els terratr\u00e8mols del segle XVII. La hip\u00f2tesi s\u2019ha considerat v\u00e0lida i va ser incorporada al seu treball definitiu, publicat en 2021 amb el t\u00edtol \u201c<em>El terremoto de Alcoy de 1620 y la serie s\u00edsmica de 1644 en la comarca<\/em>, editat per l\u2019Institut Geogr\u00e0fic Nacional. Per a nosaltres ha estat un plaer col\u00b7laborar i ajudar a con\u00e8ixer millor aquests terratr\u00e8mols.<\/p>\n\n\n\n<p>Hem de tindre en compte que estes dades in\u00e8dites ajuden a recalcular l\u2019impacte real dels esdeveniments hist\u00f2rics i &nbsp;la veritable perillositat s\u00edsmica en la qual vivim, ja que s\u00f3n terratr\u00e8mols molt recents a escala geol\u00f2gica i evidencien la pres\u00e8ncia de falles actives que poden tornar a produir sismes, per als quals cal estar preparats. Precisament, l\u2019ajuntament es troba redactant el Pla local de risc s\u00edsmic i per a saber la veritable perillositat s\u00edsmica d\u2019un lloc necessitem inventariar els registres hist\u00f2rics i geol\u00f2gics.<\/p>\n\n\n\n<p>A estes evid\u00e8ncies de possibles impactes sobre el nostre patrimoni caldria afegir els processos geomorfol\u00f2gics que podrien estar relacionats amb els terratr\u00e8mols del XVII o amb altres del passat hist\u00f2ric, fins i tot m\u00e9s intensos. Aquests processos s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de datar i presenten m\u00e9s dubtes interpretatius, per\u00f2 sembla que la seua relaci\u00f3 amb sismes \u00e9s s\u00f2lida. Aix\u00ed, trobar\u00edem a <em>la Retura<\/em> un enorme clavill de terra de centenars de metres de longitud, que sembla relacionat amb un moviment en massa, tal vegada provocat per un sisme; de la mateixa manera algunes grans esllavissades a <em>la Solana<\/em> o, fins i tot, la mateixa <em>Solsida de la Penya de Sella<\/em>, podrien evidenciar l\u2019impacte de les forces internes del nostre planeta. Esperem que futures troballes documentals o arqueol\u00f2giques ens ajuden a confirmar estes hip\u00f2tesis.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>NOTES<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>[1] Buforn, E., i Ud\u00edas, A. (2021).\u00a0<em>El terremoto de Alcoy de 1620 y la serie s\u00edsmica de 1644 en la comarca<\/em>. Centro Nacional de Informaci\u00f3n Geogr\u00e1fica.<\/p>\n\n\n\n<p>[2] Silva, P. G. (2019). Cat\u00e1logo de los Efectos Geol\u00f3gicos de los Terremotos en Espa\u00f1a.\u00a0<em>Cuaternario y geomorfolog\u00eda: Revista de la Sociedad Espa\u00f1ola de Geomorfolog\u00eda y Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola para el Estudio del Cuaternario<\/em>,\u00a0<em>33<\/em>(1), 3-6.<\/p>\n\n\n\n<p>[3] Rodr\u00edguez M. \u00c1., P\u00e9rez-L\u00f3pez, R., Giner, J. L., Silva, P. G., Gardu\u00f1o, V., i Reicherter, K. (2010). Nueva Tabla de Clasificaci\u00f3n de Efectos Arqueol\u00f3gicos de Terremotos (Earthquake Archaeological Effects: EAE).\u00a0<em>Tierra y tecnolog\u00eda: revista de informaci\u00f3n geol\u00f3gica<\/em>, (38), 59-65.<\/p>\n\n\n\n<p>[4] Gim\u00e9nez, P. (2014): &#8220;<a href=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2014\/11\/02\/la-porta-de-la-torre-del-palau\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\" title=\"La porta de la Torre del Palau\">La porta de la Torre del Palau<\/a>&#8221; L&#8217;Arxiu de Sella, 2 de novembre de 2014<\/p>\n\n\n\n<p><em><strong>Qu\u00e8 volen dir els graus d&#8217;intensitat?<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n<p>La intensitat permet mesurar els efectes dels terratr\u00e8mols sobre persones, objectes i edificacions, comparant els danys al llarg de la hist\u00f2ria. L\u2019ESCALA EUROPEA MACROS\u00cdSMICA (EMS-98) \u00e9s la m\u00e9s utilitzada a Europa i classifica les possibles intensitats m\u00ednimes sentides a Sella en els nivells VI i VII, la qual cosa ens permet fer-nos la idea de la situaci\u00f3 viscuda.<\/p>\n\n\n\n<p>Intensitat <strong>VI. Terratr\u00e8mol lleument nociu<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>-Sentit per la majoria dins dels edificis i per molts en l&#8217;exterior. Algunes persones perden l&#8217;equilibri. Molts s&#8217;espanten i corren a l&#8217;exterior<\/p>\n\n\n\n<p>-Poden caure objectes menuts d&#8217;estabilitat ordin\u00e0ria i els mobles es poden despla\u00e7ar. En alguns casos es poden trencar plats i gots. Es poden espantar els animals dom\u00e8stics (fins i tot en l&#8217;exterior ).<\/p>\n\n\n\n<p>-Es presenten danys de grau 1 (lleus) en molts edificis i alguns de grau 2 (moderats, afectant a estructures amb xicotets clavills i caiguda d\u2019elements de les volades, com algunes teules)<\/p>\n\n\n\n<p>Intensitat <strong>VII. <strong>Terratr\u00e8mol <\/strong>nociu<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>-La majoria de les persones s&#8217;espanta i intenta c\u00f3rrer fora dels edificis. Per a molts \u00e9s dif\u00edcil mantenir-se dempeus, especialment en plantes superiors.<\/p>\n\n\n\n<p>-Es desplacen els mobles i poden bolcar-se els que siguen inestables. Caiguda de gran nombre d&#8217;objectes de les prestatgeries. Esguita l&#8217;aigua dels recipients, dip\u00f2sits, tolls i bases.<\/p>\n\n\n\n<p>Molts edificis pateixen danys de grau 3 (estructurals severs) i alguns de grau 4 (danys estructurals molt severs).<\/p>\n\n\n\n<p>Buforn i Ud\u00edas (2021) proposen, per als terratr\u00e8mols de 1620 i 1644, uns m\u00e0xims de VIII-IX en els llocs m\u00e9s pr\u00f2xims als epicentres. Possiblement a Sella no es va passar de les intensitats VI-VII descrites.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\">Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La primera meitat del segle XVII, tot i tractar-se d\u2019un dels moments fundacionals de Sella, \u00e9s encara un per\u00edode prou<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":2420,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2418","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2418"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2461,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2418\/revisions\/2461"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}