![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2023\/12\/11_11ared.jpg\")
<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\nEn la meua opini\u00f3, podria tractar-se d\u2019una evid\u00e8ncia de l\u2019apropiaci\u00f3 senyorial del sistema hidr\u00e0ulic andalus\u00ed de Sella, \u00e9s a dir, un exemple del que va significar la conquesta del segle XIII. Hem de pensar que, en termes generals, l\u2019arribada de senyors cristians va afavorir la construcci\u00f3 de noves s\u00e9quies i molins, ja que l\u2019economia es va centrar en la producci\u00f3 i transformaci\u00f3 de cereals, especialment el blat. Gr\u00e0cies a un document de 1336 (5-4-1336, ACA 586 64v-65r) sabem que hi havia un plet per l\u2019aigua del riu entre Orxeta (del comendador Vilanova) i Sella (de Bernat d\u2019Oms). Agust\u00ed Galiana [1] el va publicar i amablement ens ha proporcionat una traducci\u00f3 seua del llat\u00ed on llegim que \u201cde poc temps en\u00e7\u00e0, Bernat d\u2019Oms, que \u00e9s senyor del dit lloc de Sella, constru\u00ed en el dit riu o al seu costat molins de cup i assuts, i tamb\u00e9 hi f\u00e9u altres obres que impedeixen l\u2019avan\u00e7 de l\u2019aigua del dit riu, de forma que no pot disc\u00f3rrer cap a l\u2019esmentat lloc d\u2019Orxeta segons es feia per antiga costum i d\u2019eixa manera tota l\u2019aigua del dit riu es det\u00e9 presa<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n Del plet s\u2019infereix que, almenys durant les primeres d\u00e8cades del segle XIV o tal vegada abans, es varen construir obres que alteraren el sistema hidr\u00e0ulic original amb l\u2019objectiu d\u2019aprofitar al m\u00e0xim els cabals d\u2019aigua. Aix\u00f2 evitava que es reincorporaren els sobrants al riu, amb el conseg\u00fcent dany per a Orxeta. Si pensem que el Salt era un assut que actualment est\u00e0 reblit i que originalment poguera haver repressat les aig\u00fces, tenim una de les \u201cobres que impedeixen l\u2019avan\u00e7 de l\u2019aigua del dit riu<\/em>\u201d que esmenta el document del 1336. Per\u00f2, a m\u00e9s, cal pensar en la funci\u00f3 real d\u2019aquest assut.<\/p>\n\n\n\n El Salt no nom\u00e9s desviava les aig\u00fces de l\u2019Arc, pel motiu que aquestes eren molt irregulars: durant mesos pot no circular ni gota i sobtadament pot \u201crebentar\u201d la font de l\u2019Arc i llan\u00e7ar cabals impressionants (motiu pel qual l\u2019assut t\u00e9 uns carreus tan grans i contundents). En realitat, el Salt tamb\u00e9 servia per a dirigir, a manera d\u2019aq\u00fceducte, les aig\u00fces de la fonteta de l\u2019Alfafara i els cabals m\u00e9s constants del riu de les Voltes des de les Penyetes, per tal de garantir el subministrament a un mol\u00ed nou: el mol\u00ed de Baix.<\/p>\n\n\n\n Eixa s\u00e9quia tallada en la roca, que porta aig\u00fces de les Penyetes al mol\u00ed de Baix, tamb\u00e9 podria fins i tot haver aprofitat les aig\u00fces sobrants de la cacau del mol\u00ed de les Penyetes, que sembla m\u00e9s antic (andalus\u00ed?). D\u2019esta forma, el Salt acompliria la funci\u00f3 gen\u00e8rica d\u2019aprofitar al m\u00e0xim els cabals dels rius de les Voltes i de l\u2019Arc i garantir l\u2019abastiment del mol\u00ed de Baix, que podria haver-se constru\u00eft tamb\u00e9 en eixa \u00e8poca. El Salt, al menys l’obra original, ben b\u00e9 podria ser una de les obres denunciades pels orxetans davant Pere III i estar datat despr\u00e9s de la conquesta, a finals del segle XIII o, el m\u00e9s probable, durant el segle XIV, des que Sella en 1314 passa a formar part de Bernat d\u2019Oms [2].<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a>