{"id":2474,"date":"2024-01-31T23:46:48","date_gmt":"2024-01-31T22:46:48","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=2474"},"modified":"2024-04-03T11:07:57","modified_gmt":"2024-04-03T09:07:57","slug":"sobre-la-penya-negra-dorxeta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2024\/01\/31\/sobre-la-penya-negra-dorxeta\/","title":{"rendered":"Sobre la Penya Negra"},"content":{"rendered":"\n

A prop\u00f2sit del llibre Canteros de piedras negras. Adoquines y sindicalistas en la cantera de La Mola (Benissa-Calp, 1926-1936)<\/em>, de J.L. Luri i R. Llopis.<\/strong><\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

En 2008 publicarem un breu text sobre les activitats vinculades  a la pres\u00e8ncia d\u2019afloraments de roques molt antigues (del Tri\u00e0sic), tant d\u2019argiles i algeps com d\u2019ofites, unes roques molt dures que aprofitarem per a pavimentar carrers i carreteres [1]. Juntament als forns d\u2019algeps i els teulars, destacava la pres\u00e8ncia de la Penya Negra, una pedrera localitzada a Orxeta que va donar uns quants llocs de treballa a sellards durant moltes d\u00e8cades.  <\/p>\n\n\n\n

Recentment la Universitat d\u2019Alacant ha publicat un interessant llibre de Jos\u00e9 Luis Luri i Robert Llopis [2] dedicat a la pedrera de La Mola (Benissa), explotaci\u00f3 molt semblant a la Penya Negra, a qui l’estudi dedica unes l\u00ednies molt aclaridores.<\/p>\n\n\n\n

El llibre s\u2019inicia amb una geografia introduct\u00f2ria als diapirs d\u2019ofites de la prov\u00edncia i les pedreres de p\u00f2rfid de La Marina, principalment la comentada de La Mola (Benissa i Calp), per\u00f2 tamb\u00e9 les de La Foia d\u2019Altea i la Penya Negra d\u2019Orxeta, que possiblement \u00e9s la pedrera degana a Alacant.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
La Penya Negra en el primers anys del segle XX, abans de l\u2019explotaci\u00f3 minera. Fotografia d\u2019\u00c0ngel Llorca (Arxiu Hist\u00f2ric Municipal d’Orxeta) [3]<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Tot i que desconeixem l\u2019any d\u2019inici [4], sabem que la d\u2019Orxeta \u00e9s l\u2019\u00fanica que apareix documentada en 1924, quan en 1926 ja havien 14 explotacions a la prov\u00edncia d\u2019Alacant. Segons documentaci\u00f3 arreplegada pels autors, en 1924 la Penya Negra estava gestionada per Francisco Ferrando i emprava a sis treballadors (dos d\u2019ells aprenents), amb 300 m3 de producci\u00f3. El creixement va ser rapid\u00edssim i en 1926 ja emprava a 20 obrers i duplicava la producci\u00f3 amb 625 m3. En aquells moments estava especialitzada en la producci\u00f3 de llambordes (adoquins<\/em>) per a les ciutats, especialment per a la ciutat de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Els autors transcriuen una interessant noticia (p.26):<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
(Font; Luri i Llopis (2022: 26). Transcripci\u00f3 del Diario de Valencia<\/em>, n\u00fam, 3867, 9 de juny de 1922, Imatge disponible en GoogleBooks). <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Junt amb la pres\u00e8ncia de diapirs, la construcci\u00f3 del ferrocarril Alacant-D\u00e8nia en la d\u00e8cada de 1910 va ser fonamental per a entendre el desenvolupament d\u2019aquesta activitat minera., tot i que el port de la Vila, tamb\u00e9 ampliat en la d\u00e8cada de 1920, era una via fonamental d\u2019eixida de la producci\u00f3 de llambordes de la Penya Negra.<\/p>\n\n\n\n

No obstant, el gran inconvenient era transportar les pedres fins a les estacions de tren o el port, ja que aquesta tasca es realitzava mitjan\u00e7ant carros i cavalleries, per camins costeruts i no sempre en condicions, al menys fins a arribar a la carretera de la Vila o de Finestrat.<\/p>\n\n\n\n

Era un treball molt dur per\u00f2 ben remunerat, si atenem als salaris de la resta de treballs agr\u00edcoles. A les pedreres havien categories  de treballadors, des de les faenes m\u00e9s bastes d\u2019extracci\u00f3 i arrossegament de la pedra, passant pels barrinadors, fins tasques m\u00e9s o menys especialitzades, com ara la finalitzaci\u00f3 de llambordes, rigoles (bordillos<\/em>) o peces per a mosaic o saragosses<\/em>. El manteniment dels utensilis (masses, perpals, tascons, martells…) era fonamental i possiblement existiria, com en La Mola, una farga (fragua<\/em>) en la pr\u00f2pia pedrera, amb els seus ferrers.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
La Penya Negra als anys 50. Arxiu de Sella. Fons Ramona Garcia<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L\u2019objectiu del llibre, no obstant, es centra principalment en una interessant lectura pol\u00edtica. La Mola va ser un focus d\u2019anarcosindicalisme important, vinculat inicialment al contacte entre picapedrers de La Nucia amb catalans que venien a ensenyar l\u2019ofici o rebien als nuciers en pedreres bas\u00e0ltiques de Catalunya, on la CNT tenia una gran influ\u00e8ncia. Per aquest motiu en 1919 ja es funda en La Nucia el sindicat CNT, a trav\u00e9s de la Sociedad de Oficios Varios El Progreso de La Nuc\u00eda<\/em> (Societat que tamb\u00e9 trobem a Sella, sense que conegam encara el seu ideari pol\u00edtic, tot i que podria estar m\u00e9s vinculat a la UGT). Els personatges i protagonistes estan perfectament identificats pels autors del llibre, per\u00f2 desconeixem la seua relaci\u00f3 amb els treballadors de la Penya Negra, que l\u2019hauria de ben segur. Despr\u00e9s de la crisi de 1929 i la paralitzaci\u00f3 de la demanda, l\u2019activitat va entrar en per\u00edodes de daltabaixos (pavimentaci\u00f3 de ciutats i carreteres), amb una creixent conflictivitat de la classe treballadora i vagues parcials i generals en els proleg\u00f2mens de la guerra civil.  Tant en este per\u00edode com en el del conflicte armat de 1936-1939, els picapedrers cenetistes de La Mola tingueren un paper destacat tant a La Marina com a la resta de la prov\u00edncia. Alguns es van allistar en el Batall\u00f3n Alicante Rojo<\/em>, com uns quants joves de Sella, i en altres unitats. Com b\u00e9 podem imaginar, la posterior repressi\u00f3 d\u2019estos treballadors va ser cruenta i el llibre analitza la diversitat de casos, amb dures penes de pres\u00f3 i exili.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
Treballadors de la Penya Negra a la d\u00e8cada de 1940 o 1950. Entre ells, Indalecio i sellards com Vicent el Cristo i Joan Corna, Arxiu de Sella. Fons Ramona Garcia. <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L\u2019estudi \u00e9s molt interessant i, en gran mesura, s\u2019haguera pogut extrapolar a la pedrera de la Penya Negra. Sense dubte, el llarg treball de recollida dels testimonis dels treballadors \u00e9s exemplar i es deuria de fer a Orxeta, si encara queden vius, perqu\u00e8 dels treballadors de Sella nom\u00e9s en coneixem un de viu (Indalecio, orxet\u00e0 casat a Sella), que es va incorporar despr\u00e9s de la guerra. Tot i aix\u00f2, per a nosaltres representa un valu\u00f3s estudi que ens ajuda a con\u00e8ixer millor una activitat en la que treballaren varis homes de Sella durant la primera meitat del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n\n\n\n

Fonts consultades:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

[1] Gim\u00e9nez Font, P. (2008): \u201cViatge al pa\u00eds de les terres roges\u201d, Llibre de festes de Sella <\/em>2008<\/p>\n\n\n\n

[2] Luri Prieto, J.L. i Llopis i Sendra, R. (2022): Canteros de piedras negres. Adoquines y sindicalistes en la cantera de La Mola (Benissa-Calp, 1926-1936)<\/a><\/em>. Alacant: Universitat, 264 p.<\/p>\n\n\n\n

[3] Llorens Campello, S. (2013): Orxeta en los albores del siglo XX<\/em>. Ajuntament d’Orxeta.<\/p>\n\n\n\n

[4] Les primeres refer\u00e8ncies sobre el valor geol\u00f2gic i econ\u00f2mic de les roques \u00e9s del segle XIX, com ens conta Vaello, C. (2019): “Juan Vilanova y la Penya Negra d\u2019Orxeta<\/a>“.\u00a0Sarri\u00e0: Revista d\u2019investigaci\u00f3 i assaig de la Marina Baixa<\/em>, 15, p. 39-47.<\/p>\n\n\n\n

Es pot veure un video amb testimonis d’antics treballadors titolat \u201cCantera de La Mola\u201d, i pujat per Hist\u00f2ria de Calp<\/em>: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=Pj9YusS3wec<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A prop\u00f2sit del llibre Canteros de piedras negras. Adoquines y sindicalistas en la cantera de La Mola (Benissa-Calp, 1926-1936), de<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":2476,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2474","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2474","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2474"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2474\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2536,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2474\/revisions\/2536"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2476"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2474"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2474"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2474"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}