La traject\u00f2ria acad\u00e8mica de Jos\u00e9 Garcia, tal vegada despr\u00e9s d\u2019una primera \u00e8poca escolar a Sella, passa per la ciutat de Val\u00e8ncia: en 1864 el trobem estudiant a l\u2019Institut Llu\u00eds Vives [1] i al curs 1871-1872 tenim referenciat el seu expedient de batxillerat [2]. En 1879 ja apareix signant com a secretari de l\u2019ajuntament de Sella, en la que podria ser la seua primera tasca professional.<\/p>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2024\/07\/Jose-Garcia-Selles-1879-firma.png\")
<\/a>Amb vora 30 anys, el trobem estudiant Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia, graduant-se al curs 1885-1886. \u00c9s un any molt complicat a causa del c\u00f2lera, una epid\u00e8mia que va ser especialment cruenta en el mes de juliol de 1885 en Sella [3]. Efectivament, Jos\u00e9 Sell\u00e9s perd a sa mare i amb aquest motiu escriu una columna al diari Constitucional Din\u00e1stico<\/em> que s\u2019ha convertit en la millor cr\u00f2nica de \u201cl\u2019any del c\u00f2lera\u201d a Sella. Un escrit que pret\u00e9n agrair l\u2019ajuda desenvolupada per Joan Thous i el treball sacrificat de l\u2019alcalde Jos\u00e9 Cerd\u00e1, el metge Eugenio Cerd\u00e1 o el practicant Enrique Mas, per\u00f2 que comen\u00e7a amargament recordant a sa mare:<\/bdo><\/p>\n\n\n\n \u201cCuando a\u00fan mis ojos est\u00e1n enrojecidos por las l\u00e1grimas de acerbo dolor al perder para siempre al ser a quien debo mi existencia, y la intranquilidad en mi esp\u00edritu predomina por creer no es real y verdadera la desgracia que me aflige<\/em> […]. Justo es, pues, que deposite sobre la tumba de mi adorada madre una l\u00e1grima de moment\u00e1nea despedida, y dando expansi\u00f3n al amor patrio, pagarle tambi\u00e9n su legitimo tributo, y sea fiel en los sentimientos en que abundan en mis paisanos, yo, el m\u00e1s humilde de entre ellos, venga a hacer p\u00fablico por medio de la prensa, la gratitud que sienten en estos momentos<\/em>\u201d (Sella, 22 d\u2019agost de 1885).<\/p>\n\n\n En el padr\u00f3 de 1894 apareix com a propietari de cases en Segur\u00f3 i l\u2019Almussent, mentre que al poble posseeix una casa en el carrer Quatre Cantons n\u00fam. 17 i La Bodega n\u00fam. 3. En aquell moment ja viu a La Vila Joiosa, on \u00e9s un personatge important. La seua dona Maria, amb qui va casar en 1887, pertanya a una de les fam\u00edlies m\u00e9s poderoses de La Vila, d\u2019on eixiria poc despr\u00e9s el fam\u00f3s empresari Jaume Llinares Lloret \u201cel Soldat\u201d, cos\u00ed seu. Jos\u00e9 Garcia Sell\u00e9s exerceix com a advocat a La Vila, per\u00f2 va arribar a ser jutge municipal. \u00c9s en esta etapa quan la seua vida rep un gir inesperat gr\u00e0cies a un colp de fortuna: en desembre de 1900 li toca la grossa de Nadal amb el n\u00famero 26.285.<\/p>\n\n\n\n Al peri\u00f2dic La Correspondencia de Espa\u00f1a<\/em> [4] llegim:<\/p>\n\n\n\n \u201cel billete completo fue adquirido por D. Jos\u00e9 Garc\u00eda Sell\u00e9s, abogado y juez municipal de Villajoyosa el d\u00eda 12 de novembre \u00faltimo para Francisco Orts Portellet, que es due\u00f1o de una tienda de ropas en el referido pueblo; esto ha sido causa de que se hallen favorecidas m\u00e1s de 200 familias pobres<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n La premsa calcula que al senyor Garc\u00eda li van correspondre 80.000 duros \u201cy el resto hasta 200.000 a su fam\u00edlia<\/em>\u201d. L\u2019artista Mariano Garc\u00eda S\u00e1nchez va dibuixar un d\u00e8cim commemoratiu del premi, amb una orla amb els principals agraciats, dedicat a don Jos\u00e9 [5].<\/p>\n\n\n\n Garcia Sell\u00e9s, uneix al seu prestigi professional una riquesa considerable. Amb els diners de la loteria compra terrenys en Sella i Pen\u00e0guila i el mas de Segur\u00f3 i La Venta, contigus a les terres que havia heretat de la seua fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n Pensem que no va tindre descend\u00e8ncia amb la seua dona Mar\u00eda Lloret Llinares, de manera que, en morir el matrimoni, va heretar el gran mas de Segur\u00f3 de Dalt un altre nebot (fam\u00edlia Sevila-Llinares). Durant la guerra civil, ja mort Jos\u00e9 Garcia, Segur\u00f3 va servir de refugi per a la fam\u00edlia de Jaume Llinares, \u201cel Soldat\u201d, on acudiren milicians per a detindre a l\u2019empresari [6]. Fins fa uns mesos, quan han sigut adquirits per nous compradors, tant Segur\u00f3 com La Venta encara eren propietat d\u2019estes fam\u00edlies vileres, descendents del matrimoni de Jos\u00e9 i Maria.<\/p>\n\n\n En 1885, al seu escrit sobre el c\u00f2lera, Jos\u00e9 Garcia Sell\u00e9s afirmava no con\u00e8ixer personalment a Joan Thous \u201cni lazos de amistad, como digo, ni menos pol\u00edticos me unen con dicho se\u00f1or<\/em>\u201d. Per\u00f2 a principis del segle XX tamb\u00e9 \u00e9s un dels protagonistes de la pol\u00edtica de la Marina, col\u00b7laborant amb Ordu\u00f1a primer i amb Jorro despr\u00e9s. En 1907 parlen d\u2019ell com \u201cclerical de Sella<\/em>\u201d, acusant-lo de participar en el repartiment del poder entre liberals i conservadors, amb la benedicci\u00f3 de Canalejas. En aquell any \u00e9s elegit diputat provincial pel districte de \u201cVillajoyosa-Jijona\u201d i en 1909 ja \u00e9s vicepresident de la Comisi\u00f3n Provincial<\/em> de la Diputaci\u00f3. En 1911 tornar\u00e0 a ser elegit diputat. Est\u00e0 per veure el seu paper en la finalitzaci\u00f3 de la carretera entre Alcoi i La Vila, que passava per les seues terres. <\/p>\n\n\n<\/a><\/a>