{"id":2771,"date":"2025-06-14T16:09:37","date_gmt":"2025-06-14T14:09:37","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=2771"},"modified":"2025-06-17T23:08:47","modified_gmt":"2025-06-17T21:08:47","slug":"la-colleccio-danuaris-comercials-1879-1929","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2025\/06\/14\/la-colleccio-danuaris-comercials-1879-1929\/","title":{"rendered":"La Col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019Anuaris Comercials (1879-1929)"},"content":{"rendered":"\n

Els anuaris comercials resulten una font documental de gran inter\u00e9s per a con\u00e9ixer l’activitat econ\u00f2mica, professional i administrativa de finals del segle XIX i inicis del XX. Es tracta d’una guia exhaustiva de les persones que integren les institucions de l’administraci\u00f3 p\u00fablica (alcaldia, secretaria, jutjat, esgl\u00e9sia o escola), els propietaris de comer\u00e7os i ind\u00fastries i aquelles que exercissen un ofici o professi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019Arxiu disposem de tres tipus d\u2019anuaris, que abasten el per\u00edode entre 1879 i 1929 (cinquanta anys), amb un total de 25 anuaris. Els tenim agrupats en una col\u00b7lecci\u00f3 tem\u00e0tica que esperem anar ampliant amb noves troballes.<\/p>\n\n\n\n

Ara, des de l\u2019Arxiu, hem fet una transcripci\u00f3 i els posem a disposici\u00f3 d\u2019aquells interessants. Podeu descarregar el document ac\u00ed<\/a>.<\/p>\n\n\n

\n
\"Descarrega't<\/a>
Anuari de 1929, l’unic original que tenim disponible en l’Arxiu<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Els Anuaris ofereixen molta informaci\u00f3, entre la qual m\u2019agradaria destacar algunes de les que m\u00e9s m\u2019han cridat l\u2019atenci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • En tots els casos es nomenen les festes \u201cel primer Domingo despu\u00e9s del 8 de septiembre\u201d, \u00e9s a dir, la data original de la festa de l\u2019Aurora. En quin moment van passar a celebrar-se en octubre?<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
      \n
    • Les mestres de xiquetes comencen a citar-se a partir de 1883, amb Aurora Mas, que va exercir fins a 1905. Un altre mestre contemporani de xiquets va ser Vicente Planelles. Gr\u00e0cies als anuaris tenim informaci\u00f3 dels mestres de Sella en este llarg per\u00edode de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia del poble. Tamb\u00e9 d\u2019alcaldes i altres c\u00e0rrecs municipals que no coneix\u00edem b\u00e9.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
        \n
      • Els anuaris s\u00f3n, sobretot, una hist\u00f2ria sobre persones: el cas del sabater Juan Bautista P\u00e9rez \u00e9s singular, ja que apareix exercint l\u2019ofici des de 1879 fins a 1911. \u00c9s l’unic que mant\u00e9 el seu ofici i apareix en tots els anuaris Bailly-Bailli\u00e8re.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
          \n
        • La informaci\u00f3 permet comprovar com es van formar nissagues familiars en determinats oficis, o comprovar tamb\u00e9 l\u2019ascens i el declivi de determinats cognoms. Els Cerd\u00e0 hi s\u00f3n predominants des del principi, per\u00f2 en 1903 apareixen els Ferrer, que progressivament aniran guanyant representativitat. En 1903 Antonio Ferrer Seva apareix com a \u201cTratante de frutas del pa\u00eds\u201d. Dos anys despr\u00e9s ja exerceix com a \u201cbanquero\u201d (prestamista).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
            \n
          • Interessant \u00e9s tamb\u00e9 la presencia, a partir de 1903, del sastre Domingo Segu\u00ed Lloret, que en 1911, quan encara apareix en actiu, tindria 78 anys. Segons ens informa Martin P\u00e9rez-McVie, es tractaria del tercer sastre conegut de la fam\u00edlia dels Segu\u00ed, ja que a principis del segle XVIII ja \u00e9s sastre el seu rebesavi Andreu Segu\u00ed i poc despr\u00e9s el seu besavi Domingo Segu\u00ed. Podr\u00edem estar davant una nissaga de sastres amb tres segles a l\u2019esquena.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
              \n
            • En 1914 ja apareix com a mestre d\u2019obres (\u201cmaestro alba\u00f1il\u201d), Javier Mas. Els seus descendents encara es dediquen a la construcci\u00f3 (\u00c1ngel Mas), la qual cosa ens parla d\u2019una traject\u00f2ria superior als cent anys en l\u2019ofici.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                \n
              • D\u2019igual forma, la fam\u00edlia Orquin ja tenen carnisseria en 1903. Una branca, els Orquin Tols\u00e1, estan vinculats a la salut: Francisco \u00e9s practicant (en 1887 apareix com a cirurgi\u00e0) i la que sembla la seua germana Josefa, \u00e9s \u201cprofesora de partos\u201d. Els Orquin mantingueren carnisseria en Sella fins a principis dels 2000, \u00e9s a dir, almenys un segle, mentre que actualment encara exercissen de carnisseria fora de Sella (per exemple, a Altea).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                  \n
                • La informaci\u00f3 no permet, en general, localitzar els negocis, per\u00f2 podem aproximar-nos. \u00c9s el cas de les alm\u00e0sseres. Per exemple, fins a 1901 apareix una \u201cprensa de aceite\u201d propietat dels hereus d\u2019Antonio Giner. Es tractaria de l\u2019alm\u00e0ssera localitzada al carrer la Pur\u00edssima<\/em>, als baixos de l\u2019actual acad\u00e8mia (casa dels Giner Llobet). Ara sabem que va estar activa, almenys, fins a 1901. Mentre que, a partir de 1885, apareix una premsa d\u2019oli propietat d\u2019Emilia Cerd\u00e0, \u00e9s a dir, tamb\u00e9 d\u2019Enrique Pons (La Rapella). Seria el cas de l\u2019almasserereta de la carretera (enfront de l\u2019Hort de la Font). En 1902 una de les dos alm\u00e0sseres del poble ja pertany a un Sebasti\u00e0, Pedro Sebasti\u00e0 Llorca.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                  En definitiva, es tracta d\u2019un tast de mirades sobre una informaci\u00f3 que pot donar molt de si (politica local, rectors, tipus de negocis, transport …). Ara els investigadors i els interessats en la hist\u00f2ria local podeu continuar explotant esta font documental, que us hem transcrit per a facilitar la recerca.<\/p>\n\n\n\n

                  Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                  Descarrega’t la transcripci\u00f3 dels anuaris comercials que formen part de la nostra col\u00b7lecci\u00f3<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":2776,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2771","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2771","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2771"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2771\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2790,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2771\/revisions\/2790"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}