![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/09\/llibret-25.jpg\")
<\/a>Enguany torna a haver-hi una nodrida representaci\u00f3 de membres de l\u2019Arxiu amb els seg\u00fcents treballs:<\/p>\n\n\n\n
- \n
- \u201cSella, beu-te l\u2019aigua i guarda\u2019t d\u2019ella (2)\u201d, de Salvador Garcia, segona part de la hist\u00f2ria de l\u2019arribada de l\u2019aigua potable a Sella, abastant ara el per\u00edode compr\u00e9s entre les d\u00e8cades de 1930 a 1950.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- \n
- \u201cCelestino Berenguer P\u00e9rez, amb motiu del centenari de la seua alcaldia\u201d, de Pablo Gim\u00e9nez, Salvador Garcia i Albert Rubio. Una biografia del fuster i alcalde que va encap\u00e7alar l\u2019ajuntament durant la d\u00e8cada de 1920, considerat un dels personatges m\u00e9s rellevants de la primera d\u00e8cada del segle XX.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- \n
- \u201cEl licenciado Constantino Quilis y la construcci\u00f3n del cementerio nuevo\u201d, d\u2019Albert Rubio, on es dibuixa la biografia d’aquest rector del segle XIX, el pare del qual va ser el primer soterrament del nou cementeri en 1874.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
I tamb\u00e9 altres escrits ben interessants, en forma de cr\u00f2niques culturals i esportives, reflexions i creacions liter\u00e0ries. Voldriem destacar, pel seu valor com a testimoni antropol\u00f2gic, l\u2019escrit d\u2019Isabel Cant\u00f3 Olcina (Isabel La Venta), titulat \u201cMon pare massa sabia\u201d, en el que narra una experi\u00e8ncia personal de quan anava a portar vi i licors des de La Venta de Segur\u00f3 fins a Benilloba.<\/p>\n\n\n\n
Enhorabona a tots els que he fet possible el n\u00famero 42 de la revista de festes<\/p>\n\n\n\n
Respecte a l\u2019activitat de l\u2019Arxiu, continuem amb les tasques d’organitzaci\u00f3 i classificaci\u00f3, tant en format digital com anal\u00f2gic. Al respecte, hem aconseguit recuperar un armari de l\u2019ajuntament, com a m\u00ednim de principis del segle XX, que estava als baixos de l\u2019edifici i que ara torna a acollir documents. Segur que a molts dels lectors us sonar\u00e0 perqu\u00e8 va sobreviure (literalment) durant quasi trenta anys al Far West<\/em>, ara biblioteca. L\u2019armari cont\u00e9, apegats en l\u2019interior de les seues portes, fragments d\u2019alguns documents de la d\u00e8cada de 1920. \u00c9s un motiu d\u2019alegria la seua conservaci\u00f3 i que recupere el seu dest\u00ed original.<\/p>\n\n\n
\n![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/09\/IMG_20250519_182804.jpg\")
<\/a>L’armari, a l’esquerra<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n D\u2019altra banda, continuem incorporant documentaci\u00f3, de la qual ens volem destacar la que ens ha perm\u00e9s crear el fons documental Familia Riera Orqu\u00edn \u2013 Buades, amb documents que abasten les d\u00e8cades de 1920 a 1960, entre els quals destaca una interessant col\u00b7lecci\u00f3 de postals i estampetes, junt amb material escolar.<\/p>\n\n\n\n
Deixem per al final una interessant troballa, a la que li dediquem unes l\u00ednies m\u00e9s elaborades<\/p>\n\n\n\n
Una bala de cany\u00f3 (contra els moriscos?)<\/strong><\/p>\n\n\n
\n![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/09\/bala-de-canyo.jpg\")
<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\nLa bala de cany\u00f3 que presentem ac\u00ed va apar\u00e9ixer en unes obres realitzades, fa anys, en una casa del carrer Cirineo. Segons el testimoni de la persona que la conserva, es va trobar soterrada junt amb a un altra bala, pel que podria tractar-se d\u2019un registre arqueol\u00f2gic (\u00e9s a dir, que estava en el lloc exacte on es va depositar fa segles). Per\u00f2, com no tenim evid\u00e8ncia gr\u00e0fica ni podem contextualitzar arqueol\u00f2gicament la troballa, no podem tampoc arribar a cap conclusi\u00f3 cient\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n
De totes maneres, la troballa \u00e9s una bona excusa per a recordar les const\u00e0ncies documentals que tenim d\u2019un atac al castell de Sella, i que coincideix amb l\u2019\u00e8poca d\u2019aquesta pe\u00e7a d\u2019armament: l\u2019al\u00e7ament dels moriscos pel decret d\u2019expulsi\u00f3 de 1609 i la defensa del castell que va realitzar, amb \u00e8xit, el bar\u00f3 Jaume de Calatayud. Una hist\u00f2ria de la qual vam parlar recentment al nostre escrit Assalt al castell de Sella<\/a><\/p>\n\n\n\n
A partir de les descripcions que v\u00e0rem arreplegar al nomenat treball, resulta inevitable somniar un poc a partir d\u2019algunes evid\u00e8ncies curioses que resumim a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n
- \n
- La bala de ferro, de 1220 g de pes, podria coincidir amb un calibre d\u2019unes 3 lliures, que disparaven els canyons anomenats medio sacre de tres libras<\/em>, o tal vegada un sacre <\/em>de 4 lliures. Armament del segle XVI i XVII i habitual a l\u2019\u00e8poca (per exemple, la seua pres\u00e8ncia a La Vila est\u00e0 documentada en 1609 [1] i tamb\u00e9 s\u2019han trobat bales paregudes en les restes de la muralla [2].<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n
- \n
- El final del carrer Cirineo, a prop de la rastellera, on es va trobar, pertany al nostre raval i \u00e9s l\u2019\u00faltim carrer abans de l\u2019acc\u00e9s al castell, hui ermita de Santa B\u00e0rbara. Per tant, es troba en un lloc on \u00e9s factible que es dispararen alguna d\u2019aquestes armes.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
A partir de la cr\u00f2nica d\u2019Escolano, tot i que no es documenta la pres\u00e8ncia de canyons i es parla nom\u00e9s d\u2019 \u201carcabuceria\u201d, cal preguntar-se si \u00e9s factible pensar en l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019algun cany\u00f3 al mateix castell o que es portara per part de les tropes del bar\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
Nom\u00e9s els especialistes poden contestar a aquesta pregunta. \u00c9s la bola de ferro un testimoni mut d\u2019aquella cruenta batalla entre els pobres moriscos i el bar\u00f3?<\/p>\n\n\n\n
Novament, necessitem m\u00e9s evid\u00e8ncies i la participaci\u00f3 d\u2019especialistes en armament, historiadors i noves troballes arqueol\u00f2giques per a confirmar-ho. Per\u00f2 \u00e9s inevitable no pensar-ho, i l\u2019objecte cobra un valor hist\u00f2ric extraordinari.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de la derrota al castell de Sella, els moriscos van haver de marxar a la vall de Guadalest, deixant buit el poble i fugint del tr\u00e0gic dest\u00ed que els esperava [3]. Apareixeran m\u00e9s evid\u00e8ncies materials d\u2019aquest moment terrible de la nostra hist\u00f2ria?, cal que tots estiguem atents…<\/p>\n\n\n\n
Per acabar, agrair al propietari de la bala la seua iniciativa en contar-nos la troballa i deixar-nos fotografiar-la i pesar-la. \u00c9s tot un regal per a la hist\u00f2ria del poble.<\/p>\n\n\n\n
- El final del carrer Cirineo, a prop de la rastellera, on es va trobar, pertany al nostre raval i \u00e9s l\u2019\u00faltim carrer abans de l\u2019acc\u00e9s al castell, hui ermita de Santa B\u00e0rbara. Per tant, es troba en un lloc on \u00e9s factible que es dispararen alguna d\u2019aquestes armes.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- La bala de ferro, de 1220 g de pes, podria coincidir amb un calibre d\u2019unes 3 lliures, que disparaven els canyons anomenats medio sacre de tres libras<\/em>, o tal vegada un sacre <\/em>de 4 lliures. Armament del segle XVI i XVII i habitual a l\u2019\u00e8poca (per exemple, la seua pres\u00e8ncia a La Vila est\u00e0 documentada en 1609 [1] i tamb\u00e9 s\u2019han trobat bales paregudes en les restes de la muralla [2].<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n
- \u201cEl licenciado Constantino Quilis y la construcci\u00f3n del cementerio nuevo\u201d, d\u2019Albert Rubio, on es dibuixa la biografia d’aquest rector del segle XIX, el pare del qual va ser el primer soterrament del nou cementeri en 1874.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
- \u201cCelestino Berenguer P\u00e9rez, amb motiu del centenari de la seua alcaldia\u201d, de Pablo Gim\u00e9nez, Salvador Garcia i Albert Rubio. Una biografia del fuster i alcalde que va encap\u00e7alar l\u2019ajuntament durant la d\u00e8cada de 1920, considerat un dels personatges m\u00e9s rellevants de la primera d\u00e8cada del segle XX.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n