![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2014\/11\/FIG-25.jpg\")
<\/a>Al llarg dels \u00faltims anys, a l\u2019Arxiu hem anat recopilant documentaci\u00f3 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, i volem presentar ac\u00ed un resum del que saben ara per ara. Ben segur que encara trobarem nous documents, per\u00f2 pensem que \u00e9s un bon moment per a posar en ordre una hist\u00f2ria de molts segles, pr\u00e0cticament desconeguda en l\u2019actualitat.<\/p>\n\n\n\n
En 1613 <\/strong>apareix citada la \u201cpartida lo teularet<\/em>\u201d i en 1726<\/strong> es nomena com \u201cla teuleria<\/em>\u201d, a la qual s\u2019accedia per un cam\u00ed anomenat \u201ccamino de la Alfarerer\u00eda<\/em>\u201d. En 1747<\/strong> sabem que el seu arrendament li reportava a l\u2019ajuntament nom\u00e9s tres lliures a l\u2019any [3].<\/p>\n\n\n\n En 1788<\/strong>, una venda judicial de l\u2019ajuntament a Gregorio Garc\u00eda de Mathias ens dona moltes dades interessants [4]. L\u2019ajuntament havia tret a subhasta el teular, per\u00f2 no es va presentar ning\u00fa i la subhasta va quedar deserta. Aix\u00f2 va generar moltes queixes per part del ve\u00efnat \u201cpor hallarse sin poder cubrir sus casas por falta de texas<\/em>\u201d, la qual cosa va motivar el trasllat del forn a un altre lloc amb millors condicions. El forn en aquell moment es trobava en terres de Fra Salvador Alberola i l\u2019ajuntament va vendre un solar a Gregorio Garcia per a que fera un nou forn. Les terres per a la nova construcci\u00f3 fitaven, entre altres, amb el cam\u00ed reial de Val\u00e8ncia (\u00e9s a dir, el cam\u00ed de La Vila).<\/p>\n\n\n\n Aquesta informaci\u00f3 ens demostra que el forn no sempre va estar al mateix lloc (tot i que s\u00ed al paratge del Teular) i que la falta de postors i l\u2019obertura d\u2019un nou teular indica que les vetes d\u2019argila potser no eren massa bones o es trobaven esgotades.<\/p>\n\n\n\n En 1806<\/strong> el forn es va arrendar a Josep Buades per poc m\u00e9s de 60 Reals [4], per\u00f2 a mitjan segle XIX l\u2019arrendament desapareix dels comptes municipals. En 1855<\/strong> apareix en l\u2019inventari municipal com una \u201ccasita con una f\u00e1brica de ladrillos\u201d que, amb la consolidaci\u00f3 del nou estat lliberal, l\u2019ajuntament pret\u00e9n vendre per a recaptar diners i anar eliminant els b\u00e9ns comunals o de propis [6]. En un Bolet\u00edn Oficial de la Provincia<\/em> de 1859<\/strong> hi ha una descripci\u00f3 detallada del forn i de la caseta \u201csin puerta, y reducida en parte<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n Finalment, en aquest any de 1859 s\u2019aconsegueix vendre la f\u00e0brica al relleuer Francisco Mira y Pan, posse\u00efdor d\u2019unes terres que fitaven amb el forn [6]. Amb posterioritat, apareix com a propietari del mas i terres del Teular Andr\u00e9s Tom\u00e0s Mart\u00ednez, segons l\u2019avan\u00e7 cadastral de 1917<\/strong>. En 1927<\/strong> ho hereta la seua filla [7].<\/p>\n\n\n \u00c9s molt probable que la fam\u00edlia Tom\u00e0s llogar\u00e0 el forn de teules, perqu\u00e8 sabem que la fabricaci\u00f3 va continuar, tot i que desconeixem la freq\u00fc\u00e8ncia. Als anuaris comercials de 1905 a 1915<\/strong> [8] apareix Vicente Garcia com a responsable del \u201cHorno de tejas y ladrillos\u201d[9]. Despr\u00e9s ja no tenim documentada m\u00e9s activitat.<\/p>\n\n\n\n Va ser Vicente Garcia l\u2019\u00faltim teuler? A Orxeta, els forns de teules van perviure fins ben entrat el segle XX i, fins i tot, en les primeres d\u00e8cades va funcionar la f\u00e0brica vilera de la Robella. Va sucumbir l\u2019activitat de teulera de Sella davant esta compet\u00e8ncia? Segurament, per\u00f2 no oblidem que les argiles de Sella potser no foren de bona qualitat, tal com es pot deduir dels problemes hist\u00f2rics per a arrendar el forn.<\/p>\n\n\n Com hem dit al principi, ac\u00ed posem en ordre informaci\u00f3 que hem anat descobrint durant anys diferents membres de l\u2019Arxiu com Vicent Olcina, Albert Rubio i jo mateix. Per\u00f2 ens faltava alguna evid\u00e8ncia material d\u2019una activitat que havia durat molts segles. <\/p>\n\n\n\n L\u2019estiu de 2025<\/strong>, el nostre company Salvador Garcia Cerd\u00e0 ens va posar sobre la pista. Propietari de terres enfront del teular, Salvador havia conviscut amb unes restes arqueol\u00f2giques sense adonar-se\u2019n. Gr\u00e0cies a la seua troballa, vam poder, per fi, recon\u00e9ixer un forn, molt a prop del mas del Teular. Un mas que, si ens atenim a la data que apareix a la volada de la casa, s\u2019hauria constru\u00eft en 1876. Pot ser sobre l\u2019antiga caseta?<\/p>\n\n\n\n Les restes del forn coincidien amb la localitzaci\u00f3 del cadastre de 1917, i es troba a prop d\u2019una s\u00e9quia, d’una bassa i d’una era ampla, tots ells elements imprescindibles per a la confecci\u00f3 i assecat de teules i rajoles.<\/p>\n\n\n Desconeixem quin de tots els forns que s\u2019han citat des del segle XVII seria aquest monument del nostre patrimoni hist\u00f2ric, que encara apareix mig soterrat en un rib\u00e0s. Segurament es conserva prou intacte baix les terres del bancal i un estudi arqueol\u00f2gic podria ajudar a datar-lo. <\/p>\n\n\n\n Sense dubte, es tracta del valu\u00f3s testimoni d\u2019una activitat multisecular, que es troba en cadascuna de les cases i masos que conformen el poble i terme de Sella. <\/p>\n\n\n Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n\n\n\n Agra\u00efments als companys de l\u2019Arxiu, per compartir les troballes documental, les excursions al camp i les reflexions.<\/p>\n\n\n\n Notes<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n [1] Gim\u00e9nez, P. (2008). Viatge al pa\u00eds de les terres roges. Llibre de Festes 2008<\/em>, pp. 23-26<\/p>\n\n\n\n [2] Gim\u00e9nez, P. (2015). La Cova del teular<\/a>. L\u2019Arxiu de Sella, Anuari 2014<\/em>, pp. 102-105. <\/p>\n\n\n\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>