{"id":2873,"date":"2025-11-23T22:58:38","date_gmt":"2025-11-23T21:58:38","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=2873"},"modified":"2025-11-30T20:01:32","modified_gmt":"2025-11-30T19:01:32","slug":"els-xiquets-que-sella-va-acollir-durant-la-guerra-civil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2025\/11\/23\/els-xiquets-que-sella-va-acollir-durant-la-guerra-civil\/","title":{"rendered":"Els xiquets que Sella va acollir durant la Guerra Civil"},"content":{"rendered":"\n<p>En l\u2019edici\u00f3 XXII de la Fira de Mostres (2017) vam gaudir de l\u2019exposici\u00f3 <em>Llapis, papers i bombes<\/em>, realitzada per la Universitat d\u2019Alacant i duta al poble pel col\u00b7lectiu Tastaolletes. Per a l\u2019Arxiu va ser una bona oportunitat per completar l\u2019exposici\u00f3 amb dades locals, aportant alguns documents in\u00e8dits sobre el paper del poble en l\u2019acollida de refugiats durant la Guerra Civil. Un fet prou desconegut per\u00f2 molt recordat pels m\u00e9s majors.<\/p>\n\n\n\n<p>Encara que fora dels circuits reglats d\u2019acollida \u2013i per aix\u00f2 fora tamb\u00e9 de l\u2019abast dels investigadors que treballen el tema- Sella va rebre multitud de refugiats, ja que es trobava relativament allunyada dels bombardejos que afectaven les grans poblacions (entre elles, La Vila, Alacant o Alcoi).<\/p>\n\n\n\n<p>Al poble es va constituir un comit\u00e9 local de refugiats, on es regulava l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquestes persones, les fam\u00edlies que les acollien, les despeses que ocasionaven \u2013dinars i sopars, peces de roba, etc- i qualsevol altra q\u00fcesti\u00f3 relacionada amb este tema. Al llarg del conflicte, i especialment cap al final de la guerra, es comptabilitzen centenars de refugiats que passaren per ac\u00ed, especialment dones, ancians i xiquets. Alguns estigueren uns dies, altres uns mesos.. fins i tot uns quants moriren ac\u00ed o es quedaren durant anys a l\u2019Hospital de benefici\u00e8ncia. Seria el cas del matrimoni format per Rafael Macario (mutilat en guerra) i Santiaga Barrios, junt amb les seues filles.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><a href=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/llistat-refugiats-_.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"580\" height=\"390\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/llistat-refugiats-_.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2874\" style=\"width:880px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/llistat-refugiats-_.jpg 580w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/llistat-refugiats-_-300x202.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 580px) 100vw, 580px\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-element-caption\"><strong><em>Relaci\u00f3n de todos los evacuados y dem\u00e1s personas residentes en esta localidad que a partir del movimiento insurreccional residen en esta localidad<\/em><\/strong>. Sella, 21 de gener de 1939. Arxiu Municipal de Sella.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>Mesos abans de la fi de la guerra, a principis de 1939, trobem un registre complet de tots els evacuats i refugiats residents a Sella en eixe moment. Eren 119 persones, majorit\u00e0riament gent gran i dones amb els seus fills, provinents d\u2019Alacant, Val\u00e8ncia, Alcoi, Alboc\u00e0sser, Benissa o La Vila. 34 d\u2019elles eren evacuades o refugiades de Madrid. 48 eren xiquets i xiquetes d\u2019entre 1 i 15 anys i alguns ni tan sols tenien fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb motiu de l\u2019exposici\u00f3 esmentada, Maria Garc\u00eda (<em>Maria Blanes<\/em>) ens va portar un document que guardava amb molta estima: una carta que li havia escrit un xiquet refugiat, Gin\u00e9s Nogueroles, titulada \u201cPorque te quiero\u201d, datada el 8 de desembre de 1938.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><a href=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/poema-refugiat.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"719\" height=\"514\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/poema-refugiat.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2875\" style=\"width:880px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/poema-refugiat.jpg 719w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/poema-refugiat-300x214.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 719px) 100vw, 719px\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-element-caption\">Col\u00b7lecci\u00f3 particular. Digitalitzat a l&#8217;Arxiu de Sella, Fons Guerra Civil<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>M\u00e9s recentment, hem aconseguit el testimoni de Jos\u00e9 M. Mart\u00ednez Cobo, xiquet madrileny nascut en 1933 i refugiat amb sa mare, els seus germans i les seues ties durant 1936. Possiblement estem davant d\u2019una de les primeres fam\u00edlies que va acollir Sella.<\/p>\n\n\n\n<p>Jos\u00e9 Mar\u00eda Mart\u00ednez Cobo \u00e9s un reconegut metge pediatre i escriptor, conegut militant socialista [1], que ha desenvolupat la seua carrera professional en Fran\u00e7a, on es va exiliar amb la seua fam\u00edlia. Abans de traspassar la frontera, es va refugiar a Sella (son pare estava a Val\u00e8ncia) i, posteriorment, a Barcelona. En 2018 va escriure els seus records en <em><a href=\"https:\/\/shs.cairn.info\/article\/EMI_009_0128?tab=texte-integral\" title=\"\">Enfant de la guerre ou enfant de l\u2019espoir?<\/a><\/em> <em>(\u00bfHijo de la guerra o hijo de la esperanza?)<\/em> , article del n\u00fam. 9-10 de la revista <em>Exils et migrations ib\u00e9riques aux XXe et XXIe si\u00e8cles<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>El seu testimoni \u00e9s molt valu\u00f3s i transcrivim aci una part, tradu\u00efda del franc\u00e9s:<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p>[&#8230;] en noviembre de 1936, la v\u00edspera de mi tercer cumplea\u00f1os, dejamos Madrid bajo bombardeo para refugiarnos en la tranquilidad de un remoto pueblo en las monta\u00f1as de Alicante, Sella. Fue all\u00ed donde mi padre nos dej\u00f3: mi madre, los tres hijos y nuestras dos t\u00edas. Aqu\u00ed comienzan, a\u00fan borrosos, lejanos, indistintos, mis primeros recuerdos v\u00edvidos de mi pa\u00eds. La guerra no estaba presente en este pueblo, al menos no lo recuerdo. El frente estaba lejos; los aldeanos se dedicaban a sus escasas tareas en medio de un paisaje monta\u00f1oso \u00e1rido y soleado, donde solo el fondo del valle conoc\u00eda la vegetaci\u00f3n. No hab\u00eda escasez, y nuestra familia madrile\u00f1a parec\u00eda una anomal\u00eda, desfasada de los tiempos, porque \u00e9ramos los \u00fanicos refugiados all\u00ed. Mucho m\u00e1s tarde, me dar\u00eda cuenta de que esto ilustraba a la perfecci\u00f3n la enorme brecha que exist\u00eda en la Espa\u00f1a de entonces entre las grandes ciudades y el empobrecido mundo rural. Pero en mi mente, una primera imagen se form\u00f3, compuesta por la blancura de las casas que descend\u00edan en cascada por las laderas, el sol eterno y una tranquilidad de anta\u00f1o. En nuestro \u00e9xodo perfectamente orquestado, llev\u00e9 conmigo mi \u00faltimo regalo: un proyector Rai que, accionado por una manivela, proyectaba im\u00e1genes animadas acompa\u00f1adas de m\u00fasica. Los aldeanos, que nunca hab\u00edan visto una pel\u00edcula, \u00a1estaban maravillados!<\/p>\n\n\n\n<p>Este es solo un paso. Esta vez, no son las bombas las que nos obligan a irnos a Barcelona, \u200b\u200bsino el trabajo de mi padre. Siguiendo las \u00f3rdenes del gobierno republicano, tiene que trasladarse de Valencia a la capital catalana. Sin embargo, es el deseo de mi madre lo que nos hace abandonar Sella. Mi padre, por su parte, cree que all\u00ed estamos a salvo y que es mejor quedarse. Seguramente pens\u00f3 que la Rep\u00fablica a\u00fan pod\u00eda ganar; en cualquier caso, no previ\u00f3 \u2014\u00bfqui\u00e9n podr\u00eda, por cierto?\u2014 la tragedia de la Retirada . Mi madre \u2014\u00a1qu\u00e9 beneficiosa nos ser\u00e1 su fuerza de voluntad e intuici\u00f3n!\u2014 no quiere una separaci\u00f3n tan larga y lo convence; as\u00ed que partimos hacia Catalu\u00f1a en coche. Es enero de 1938.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p>L\u2019experi\u00e8ncia a Barcelona, assetjada pels bombardejos cap al final del conflicte, va ser molt diferent a la de Sella, i acabada la guerra van travessar la frontera a Fran\u00e7a, on la fam\u00edlia Mart\u00ednez Cobo es va establir definitivament. A l\u2019article es publica tamb\u00e9 una fotografia dels germans a Sella, feta durant l\u2019any 1937.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><a href=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/image.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"351\" height=\"431\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/image.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2876\" style=\"width:485px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/image.png 351w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2025\/11\/image-244x300.png 244w\" sizes=\"auto, (max-width: 351px) 100vw, 351px\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-element-caption\">Sella, 1937. Jos\u00e9 Mart\u00ednez Cobo i els seus germans al Salt (Font, Mart\u00ednez Cobo, 2018)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>La hist\u00f2ria dels refugiats \u00e9s molt rica en documentaci\u00f3. Llistats, poesies, fotografies i escrits que guardem a l\u2019Arxiu, conservant viva la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes m\u00e9s innocents de la guerra: aquells infants que, d\u2019una manera o altra, mantingueren al seu record aquell poble tranquil, allunyat del soroll infernal de les bombes&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\">Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Notes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>[1] Per a m\u00e9s dades biogr\u00e0fiques, mireu el seu perfil a la <em>Fundaci\u00f3n Pablo Igl\u00e9sias<\/em>: https:\/\/fpabloiglesias.es\/entrada-db\/martinez-cobo-jose-maria\/ <\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En l\u2019edici\u00f3 XXII de la Fira de Mostres (2017) vam gaudir de l\u2019exposici\u00f3 Llapis, papers i bombes, realitzada per la<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":2876,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2873","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2873","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2873"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2873\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2884,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2873\/revisions\/2884"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2876"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}