![\"\"](\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2026\/04\/Pi-sec-2025.jpg\")
<\/a>\u00c9s en eixe moment quan apareixem alguns membres de l\u2019Arxiu per valorar la possibilitat de fer-se amb un fragment de l\u2019arbre, sabedors de que dins del tronc amagava la seua hist\u00f2ria i la de les nostres terres. Coneix\u00edem prou b\u00e9 aquest pi i el fascinant mas que l\u2019acull, del qual tenim un xicotet fons documental de rescat, per\u00f2 sab\u00edem tamb\u00e9 que si aconsegu\u00edem fer-nos amb una mostra completa del tronc, podr\u00edem aproximar-nos a l\u2019edat de l\u2019arbre i al seu creixement. El pi, o les restes vegetals d\u2019all\u00f2 que va ser un arbre majestu\u00f3s, es va convertir en un arxiu biol\u00f2gic que ens permetria con\u00e8ixer millor la hist\u00f2ria del mas i de les terres meridionals d\u2019Aitana.<\/p>\n\n\n
<\/a>Finalment, un mat\u00ed de febrer aconseguirem tallar, no sense dificultats, un fragment complet del tronc. Per a aquesta faena va ser essencial la pres\u00e8ncia de Jimmy de l\u2019Arc que tan generosament el va tallar i va polir la pe\u00e7a. Posteriorment, se li va fer un tractament d\u2019assecat natural amb un producte (Lasur), per a mantenir el tronc amb el m\u00e0xim de la seua naturalitat. El dia del tall, enva\u00efts per una inoblidable olor a resina, van anar apareixent els anells que amagava el cor de l\u2019arbre.<\/p>\n\n\n
<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n<\/a>Els anells dels pins, a l\u2019igual que altres esp\u00e8cies arb\u00f2ries, ens parlen de forma aclaridora sobre les condicions ambientals en les quals va viure. Cada anell correspon a un any complet i del seu estudi s\u2019encarrega una disciplina cient\u00edfica anomenada dendrocronologia. Despr\u00e9s d\u2019una lectura acurada, hem pogut datar la plantaci\u00f3 del pi en la \u00faltima d\u00e8cada del segle XIX, tenint en compte que es tracta d’una cronologia relativa, que pot anar deu anys amunt o avall. Amb 135 anys, l\u2019arbre ha conegut canvis hist\u00f2rics extraordinaris, per\u00f2 tamb\u00e9 alteracions en les precipitacions que resulten molt interessants. D\u2019alguna forma, completa la informaci\u00f3 que disposem dels pluvi\u00f2metres (des de 1953<\/a>), i ens permet aproximar-nos millor al coneixement de les fases seques i humides des de finals del segle XIX, de les quals nom\u00e9s tenim noticies indirectes.<\/p>\n\n\n\n Amb estes dos variables, la hist\u00f2rica i la clim\u00e0tica, dissenyarem un xicotet panell explicatiu que acompanyava la mostra del tronc, fragments de la crosta i algunes pinyes i pinyons. Per al disseny del panell ens va ajudar Jose Luis Carrillo, fot\u00f2graf i ve\u00ed de Sella.<\/p>\n\n\n La historia del pi<\/strong><\/p>\n\n\n\n Des del punt hist\u00f2ric, l\u2019arbre es va plantar quan el mas de Sagnon estava habitat per la fam\u00edlia Morales Buades, de Sella, sent propietat de Juan Bautista Lloret Galiana, de La Vila. Segons l\u2019estudi geneal\u00f2gic preliminar realitzat per Albert Rubio, la primera partida de la fam\u00edlia Morales Buades on apareix Sagnon com a lloc de naixement \u00e9s de 1880, amb Juana Morales Buades. Despr\u00e9s vindrien altres germans, per\u00f2 volem destacar a Maria (1899), bes\u00e0via d\u2019Albert. Ens agrada pensar que el naixement d\u2019aquelles xiquetes va coincidir amb el naixement del pi.<\/p>\n\n\n Aquella \u00e8poca era, directament, un altre m\u00f3n, tant diferent a l\u2019actual. Per comen\u00e7ar, no existia encara la carretera, i el cam\u00ed que passava a prop del mas era l\u2019antic cam\u00ed reial de La Vila a Alcoi, un cam\u00ed de ferradura. Segons un testimoni, l\u2019acc\u00e9s des del cam\u00ed al mas es realitzava mitjan\u00e7ant dos grans portes, testimonis de la inseguretat anterior derivada del bandolerisme i les guerres carlistes; portes que, per cert, que encara es poden observar en l\u2019interior dels corrals de la casa. <\/p>\n\n\n\n Altre fet rellevant a destacar \u00e9s com a la d\u00e8cada de 1950 la construcci\u00f3 de la base militar d\u2019Aitana per part de l\u2019ex\u00e8rcit dels EEUU oblig\u00e0 a instal\u00b7lar la l\u00ednia el\u00e8ctrica que passa junt al pi, l\u00ednia que anir\u00e0 ampliant-se al llarg del segle. \u00c9s precissament eixa l\u00ednia la que explica per qu\u00e8 han tallat l\u2019arbre, una vegada mort i despr\u00e9s d\u2019haver-li realitzat una severa poda en 2011.<\/p>\n\n\n\n Entre 1960 i 1970 Sella perd gran part de la seua poblaci\u00f3 per l\u2019emigraci\u00f3, per\u00f2 la primera manifestaci\u00f3 d\u2019aquesta davallada demogr\u00e0fica ocorre als masos, la majoria dels quals ja no estan habitats de forma permanent. De fet, al morir Ramona Morales Buades i el seu marit Cecilio Jos\u00e9 Garc\u00eda Solbes en la d\u00e8cada de 1960, el mas pasa a ser treballat per la seua filla Pepica i el seu home Carlos “Sagnon”, que ja viuen al poble i cap a 1995 deixaran el seu treball com a mitjers al mas, que quedar\u00e0 completament abandonat al deixar de llaurar-se les terres. Des d\u2019aquell moment, la casa ha estat v\u00edctima de l\u2019espoli i la degradaci\u00f3, i no cal esperar molts anys m\u00e9s per a que la teulada s\u2019enrune completament.<\/p>\n\n\n\n La mort del pi, d\u2019alguna forma, representa el final definitiu d\u2019una \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n El que ens conta del clima<\/strong><\/p>\n\n\n\n El pi es trobava a prop de la bassa de Sagnon, que portava les aig\u00fces des d\u2019un assut situat al Pont del Pas, a l\u2019entrada de Tagarina. Aix\u00f2 fa pensar que va ser un arbre ben abastit d\u2019aigua, per\u00f2 tamb\u00e9 molt sensible a les sequeres fortes, ja que la bassa no es podia omplir en eixos moments. Per aquesta ra\u00f3, els anells de l\u2019arbre s\u00f3n, sobretot, indicadors clim\u00e0tics de les sequeres. De la nostra an\u00e0lisi, hem pogut detectar les m\u00e9s rellevants, relacionant-les amb fets hist\u00f2rics documentats:<\/p>\n\n\n\n Els primers anys de la d\u00e8cada de 1910 s\u00f3n molt secs i aboquen a molts joves de Sella a emigrar principalment cap a Europa, aprofitant la necessitat de m\u00e0 d\u2019obra que ha provocat la Primera Guerra Mundial. Al panell de l’exposici\u00f3 vam incloure una fotografia de Ram\u00f3n Climent treballant en aquella \u00e8poca a Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n Durant la d\u00e8cada de 1930 hi hagueren fortes sequeres, destacant la dels anys 1937-1939, coneguda com la sequera de la guerra<\/em>. Fins i tot, el toll de la Font Major es va quedar sense aigua, tal i com ens demostra una fotografia<\/a> del mestre Antonio Mora.<\/p>\n\n\n Entre 1965 i 1970 patirem una sequera singular, ja que el abastiment d\u2019aigua al poble va perillar per la instal\u00b7laci\u00f3 de motors en la Font de l\u2019Arc per part dels regants de La Vila (1969). En Sella varen fer una gran manifestaci\u00f3 defensant l\u2019aigua, encap\u00e7alada per les dones segons les cr\u00f2niques.<\/p>\n\n\n\n En 1978 i uns pocs anys seg\u00fcents, la sequera va ser extraordin\u00e0ria fins el punt que va obligar a instal\u00b7lar dip\u00f2sits (majorit\u00e0riament d\u2019uralita) en les cases del poble. A la resta de la comarca tamb\u00e9 es va fer notar intensament: el pant\u00e0 de l\u2019Amadorio es va assecar per complet i s\u2019utilitzaren barcos amb aigua per a abastir a Benidorm.<\/p>\n\n\n La sequera de 1993-1995 es va acompanyar de l\u2019incendi forestal a Tagarina i la Penya de Sella, un foc que es va quedar molt a prop del pi. Amb esta sequera es van iniciar de nou els bombejos a la Font de l’Arc, generant de nou un conflicte social al poble.<\/p>\n\n\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>