{"id":3,"date":"2012-10-26T03:38:00","date_gmt":"2012-10-26T03:38:00","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/10\/26\/moros-i-cristians-a-sella\/"},"modified":"2012-10-26T03:38:00","modified_gmt":"2012-10-26T03:38:00","slug":"moros-i-cristians-a-sella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/10\/26\/moros-i-cristians-a-sella\/","title":{"rendered":"Moros i Cristians a Sella?"},"content":{"rendered":"
Una sorprenent troballa ens indica que, a finals del segle XIX, es podrien haver celebrat aquest tipus de festes al nostre poble<\/i><\/b><\/div>\n

<\/p>\n

<\/div>\n
La troballa prov\u00e9 del text in\u00e8dit Or\u00edgenes del teatro catal\u00e1n<\/i> que Manuel Mil\u00e0 i Fontanals<\/a> (1818-1884) va escriure al voltant de 1870-1880. Mil\u00e0 i Fontanals era catedr\u00e0tic de literatura de la Universitat de Barcelona, i en 1895 es varen publicar les seues obres completes amb car\u00e0cter p\u00f2stum, que hui es poden trobar a la web Archive.org<\/a><\/div>\n
Entre elles, destacava una descripci\u00f3 de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, on afegeix el comentari seg\u00fcent:<\/div>\n

<\/p>\n

\n

“Lo mismo \u00f3 semejante representaci\u00f3n, seg\u00fan nota que debemos \u00e1 D. Eduardo Soler, tiene lugar, en los respectivas fiestas de sus santos patronos, en los pueblos limitrofes de Alcoy (Cocentaina, Ba\u00f1eres, Bocairente, etc.), y aun si bien con intermitencias, en algunos pueblos de la Marina, como Villajoyosa, Relleu y Sella<\/b>. Los jefes y embajadores de ambos ej\u00e9rcitos son las personas m\u00e1s distinguidas de la poblaci\u00f3n. <\/i><\/p><\/blockquote>\n<\/blockquote>\n

\n

En Villajoyosa la funci\u00f3n comienza por un simulacro naval en que son vencidos los cristianos” <\/i>(p. 293)<\/p><\/blockquote>\n<\/blockquote>\n

<\/p>\n

Com veiem, Mil\u00e0 i Fontanals utilitza una font fiable: el catedr\u00e0tic de la Universitat de Val\u00e8ncia Eduardo Soler i P\u00e9rez, nascut a Relleu, propietari de masos com el de Sant Xotxim i enamorat dels pobles de la Serra d’Aitana (i, probablement, de mare d’ascend\u00e8ncia sellarda).<\/div>\n
Soler era un informador habitual de not\u00edcies sobre les terres meridionals d’Aitana, especialment en q\u00fcestions relacionades amb la hist\u00f2ria, natura i folklore dels nostres pobles.<\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Volum on es troba l’obra Or\u00edgenes del teatro catal\u00e1n<\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Tot i aix\u00f2 la noticia obri moltes inc\u00f2gnites: se celebraven habitualment? en quines dates? per qu\u00e8 no es consolidaren fins els nostres dies? <\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Representaci\u00f3 de Moros i Cristians a Alcoi durant la segona meitat del segle XIX.
Dibuix de l’il\u00b7lustrador franc\u00e9s Gustave Dor\u00e9 (1832-1883). Font<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/p>\n

Per tant, nom\u00e9s podem assenyalar algunes evid\u00e8ncies: a finals del segle XIX, les festes de moros i cristians s’expandiren per les comarques centrals valencianes a causa de la influ\u00e8ncia d’Alcoi i aprofitant tamb\u00e9 l’aflorament de les bandes de m\u00fasica. A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi influ\u00ed el fet que es tractava d’un moment d’esplendor econ\u00f2mic, que es concret\u00e0 en l’aparici\u00f3 d’una xicoteta burgesia agr\u00e0ria i industrial amb capacitat econ\u00f2mica suficient com per a emprendre esdeveniments d’aquesta magnitud. Ells serien aqueixos \u201cjefes i embajadores de ambos ej\u00e9rcitos\u201d. <\/div>\n
Sella, aleshores, era un poble amb m\u00e9s de 2.500 habitants i una riquesa important gr\u00e0cies al conreu de la vinya i altres cultius.<\/div>\n
<\/div>\n
Fou en l’etapa daurada del nostre poble quan, segurament a la Pla\u00e7a Major, desfilaren filaes<\/i> de moros i cristians al comp\u00e0s de la m\u00fasica festera…<\/div>\n

<\/p>\n

Vicent Olcina i Pablo Gim\u00e9nez<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una sorprenent troballa ens indica que, a finals del segle XIX, es podrien haver celebrat aquest tipus de festes al<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}