{"id":3086,"date":"2026-08-12T13:30:52","date_gmt":"2026-08-12T11:30:52","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=3086"},"modified":"2026-08-14T13:11:03","modified_gmt":"2026-08-14T11:11:03","slug":"aproximacio-al-forn-del-carrer-langel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2026\/08\/12\/aproximacio-al-forn-del-carrer-langel\/","title":{"rendered":"Aproximaci\u00f3 al forn del carrer l\u2019\u00c0ngel"},"content":{"rendered":"\n

Entre les diferents troballes documentals que van fent els diferents membres de l\u2019Arxiu en les seues investigacions, apareix de tant en tant informaci\u00f3 sobre forns. Es tracta d\u2019un tema interessant perqu\u00e8 els forns eren punts neur\u00e0lgics de la vida del poble, i en molts casos la seua exist\u00e8ncia i ubicaci\u00f3 s\u2019havien perdut per complet. De manera que als \u00faltims anys hem fet avan\u00e7os importants en este camp, que ens permeten aproximar-nos a una part important del nucli urb\u00e0 en el passat. Ara us parlarem d\u2019un d\u2019eixos forns desapareguts de la mem\u00f2ria del poble, a excepci\u00f3 d\u2019algunes persones majors: el forn situat al final del carrer l\u2019\u00c0ngel, en contacte amb el carrer Secanet.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019este forn no en sabem l\u2019origen. Dels diversos forns que tenim documentats, trobem un a un protocol notarial de 1786 (ff. 9r-11r) on es parla de l\u2019arrendament del \u201chorno dicho el nuevo<\/em>\u201d. Compareix \u201cThomas Cerd\u00e1 de Josef, Ornero<\/em>\u201d, que li dona l’arrendament del forn a Mariano Climent. Seria este forn? <\/p>\n\n\n\n

Encara no estem en disposici\u00f3 de dir qui era este Thomas Cerd\u00e0 de Josef. En 1806 es documenta un forn en \u201cCalle del notario\u201d, quan\u00a0li demanen a Melchor de Calatayud -que viu a Almansa- el t\u00edtol del forn per a demostrar que es seu. Aquest carrer podria tractar-se del de l\u2019\u00c0ngel, si es referira al notari Thomas Cerd\u00e0, tit i que en 1806 ja estava com a notari Josef Saval. De moment, sobre el segle XVIII i els primers anys del XIX encara tenim moltes inc\u00f2gnites. <\/p>\n\n\n\n

No ser\u00e0 fins a 1836 quan trobem la primera refer\u00e8ncia expressa, al nomenar-se en un document la \u201ccasa horno de debajo de la calle del \u00c1ngel<\/em>\u201d. Pensem que en aquest moment el Secanet, com a carrer, no existia, ja que era un caminal anexe an nucli urb\u00e0 del moment, El forn es trobava a la part baixa de la casa i \u00e9s possible que s’accedira des del Secanet.<\/p>\n\n\n\n

En algun moment del segle XIX, el forn passa a ser propietat d\u2019Antonio Giner Cerd\u00e0, el senyor Toni<\/em>, i la seua germana Maria Giner, a trav\u00e9s de sa mare Maria Cerd\u00e0 i, per tant, del notari Thomas Cerd\u00e0 (el seu besavi). Entre 1874 i 1876 hi ha documentaci\u00f3 relativa a l\u2019her\u00e8ncia de la dona i les filles del senyor Toni (Les Elvires<\/em>), on es nomena una casa de sis-cents pams quadrats (uns 32 m2) amb \u201chorno de pan cocer\u201d que fitava amb les cases de Maria Dolores Soler (dreta), carrer Secanet (esquerra) i Jos\u00e9 Alemany (esquenes). Eixa mesura coincideix b\u00e0sicament amb les mesures de la meitat de la casa actual, sense comptar amb el descobert original, que despr\u00e9s es va ampliar amb vivenda i terrasses. En part d\u2019esta segona part, ampliaci\u00f3 de la casa actual, es trobava el forn. <\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
Carrer Secanet, comen\u00e7ament dels anys 1950. Detall d\u2019una fotografia on s\u2019aprecia la casa (ampliada com en l\u2019actualitat) del forn del carrer l\u2019\u00c0ngel. Enfront, a l\u2019altra banda del carrer, Secanet hi havia un xop semblant a l\u2019actual xop del Secanet (fons fam\u00edlia Concordia)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

En 1892 Jos\u00e9 Miralles Ortiz adquireix a les filles d\u2019Antonio Giner i Elvira Llobet (Hortensia, Adela i Rogelia), la casa i el forn. Al padr\u00f3 d\u2019urbana de 1894 apareix un pagament de 50,25 pts,, la mateixa quantitat que el forn del carrer Jes\u00fas. Desconeixem qui serien els forners, per\u00f2 \u00e9s probable que la fam\u00edlia Miralles el llogara. A l\u2019anuari comercial de 1914-1915 es nomena dos forners: Pedro Catal\u00e1 i Miguel Sebasti\u00e1, per\u00f2 desconeixem quins de tots els forns estaven actius. Sabem que en 1920 el del carrer L\u2019\u00c0ngel encara est\u00e0 en funcionament, perqu\u00e8 Jos\u00e9 Miralles Ortiz signa una escriptura de donaci\u00f3 al seu fill Jos\u00e9 Miralles Berenguer, en la que es nomena \u201cuna casa horno de pan concer […] compuesta de dos navadas y dos pisos, con corral cubierto y descubierto\u201d. \u00c9s la \u00faltima refer\u00e8ncia documental que tenim, ara per ara.<\/p>\n\n\n\n

Desconeixem, per tant, quan va tancar el forn. Sembla, per testimonis arreplegats, que puguera haver estat tancat abans de la guerra civil. El malnom d’Aurora la Fornera<\/em> prov\u00e9 d’aquest forn, per\u00f2 tampoc sabem encara si Aurora va exercir com a tal o li venia dels seus pares. Esperem que properes recerques ens ajuden a ampliar el que sabem d’este i altres forns hist\u00f2rics de Sella<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
El forn es situava en l\u00b4’ultima casa del carrer l\u00bbAngel, fitant amb el carrer Secanet. Imatge de 2026<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Notes<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Els documents recollits provenen de diversos arxius (ARV-Bailia, Arxiu Hist\u00f2ric Notarial de la Vila Joiosa-Protocols notarials, Arxiu Municipal de Sella -Jutgat de Pau, consultats per Vicent Olcina<\/strong> i Albert Rucio<\/strong>. Tamb\u00e9 de l’arxiu personal de la fam\u00edlia Miralles Ortiz. En aquest \u00faltim cas agra\u00efm a Antonio P\u00e9rez Ortiz <\/strong>la localitzaci\u00f3 i c\u00f2pia dels documents.<\/p>\n\n\n\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre les diferents troballes documentals que van fent els diferents membres de l\u2019Arxiu en les seues investigacions, apareix de tant<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":3087,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3086","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3086","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3086"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3086\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3095,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3086\/revisions\/3095"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3087"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3086"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3086"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3086"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}