{"id":3118,"date":"2026-10-20T16:44:02","date_gmt":"2026-10-20T14:44:02","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=3118"},"modified":"2026-10-20T16:46:16","modified_gmt":"2026-10-20T14:46:16","slug":"ni-vaixells-ni-sobrassada-la-repoblacio-de-quilometre-zero-a-sella-1610","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2026\/10\/20\/ni-vaixells-ni-sobrassada-la-repoblacio-de-quilometre-zero-a-sella-1610\/","title":{"rendered":"Ni vaixells ni sobrassada: la repoblaci\u00f3 de \u201cquil\u00f2metre zero\u201d a Sella 1610"},"content":{"rendered":"\n

L’expulsi\u00f3 dels moriscs el setembre de 1609 va suposar una fractura demogr\u00e0fica i econ\u00f2mica sense precedents per a l’interior de les muntanyes alacantines. Durant segles, la historiografia rom\u00e0ntica i la mem\u00f2ria popular han tendit a homogene\u00eftzar el proc\u00e9s de substituci\u00f3 poblacional a la Marina Baixa, assumint de manera gaireb\u00e9 axiom\u00e0tica una arribada massiva de colons mallorquins a totes les valls de l’entorn de la serra d’Aitana.
El desmantellament d’aquest mite insular no nom\u00e9s se sost\u00e9 en un argument negatiu \u2014l’abs\u00e8ncia absoluta de cognoms d’arrel balear als registres parroquials a partir del 1623\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la reconstrucci\u00f3 positiva i meticulosa dels fluxos migratoris reals. La revisi\u00f3 cr\u00edtica de la Carta Pobla de 1610 i del posterior Repartiment de 1613 revela que la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica de Sella no va necessitar de complexes log\u00edstiques mar\u00edtimes ni de crides ultramarines. Per contra, el renaixement del municipi va respondre a una operaci\u00f3 profundament pragm\u00e0tica, senyorial i de proximitat geogr\u00e0fica estricta.(1-5).
Lluny de qualsevol exotisme, l’\u00e8xit de la repoblaci\u00f3 va descansar sobre la l\u00f2gica, la Sella moderna respon, en realitat, a una operaci\u00f3 estrictament pragm\u00e0tica, senyorial i de \u201ckil\u00f2metre zero\u201d davant el buit demogr\u00e0fic i la urg\u00e8ncia econ\u00f2mica, Jaime de Calatayud -bar\u00f3 compartit d’Agres i de Sella-, va mobilitzar els seus homes de confian\u00e7a, l\u2019escriv\u00e0 i el notari, des de les seves possessions de la muntanya nord-alicantina. De l’altra, el comit\u00e8 de recepci\u00f3 local que esperava al poble deshabitat: Nofre Giner, (1577-1653) l’\u00fanic supervivent dels cristins vells de Sella, i el rector Salvador Llinares (1604-1622 en Sella). Entre tots dos van activar les xarxes familiars, clientelars i de ve\u00efnatge amb la Marina costanera \u2014especialment amb la Vila Joiosa- l’Horta d’Alacant i Xixona, configurant un cens de repobladors peninsulars que, esperonats per les dures exig\u00e8ncies feudals, modelarien definitivament el paisatge i el teixit social de la Sella moderna.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
Casa al carrer Bolillo (2008, actualment desapareguda). Tipologia tradicional de la majoria de cases de Sella (Font: Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

La comitiva de la muntanya: L’eix Agres-Cocentaina-Xixona<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

El primer flux poblacional respon a la l\u00ednia directa del poder feudal, Jaume de Calatayud no va haver d’improvisar un reclutament a cegues; simplement va rec\u00f3rrer a la m\u00e0 d’obra camperola que ja li tributava als seus dominis del nord, a l’eix de la serra de Mariola i l’interior de l’Alcoi\u00e0-Comtat. En traslladar als seus homes de confian\u00e7a des d’Agres, el bar\u00f3 va transvasar tamb\u00e9 a Sella un bloc homogeni de fam\u00edlies de les muntanyes del nord i de les conques ve\u00efnes.
L’an\u00e0lisi antropon\u00edmica de les llistes de la Carta Pobla i del Repartiment del 1613 \u00e9s demolidor en aquest sentit. Cognoms presents als documents com Verd\u00fa, Pic\u00f3, o Cerd\u00e0 tenen la seva zona de m\u00e0xima densitat i origen hist\u00f2ric a la ve\u00efna Xixona i les valls confrontants. De la mateixa manera, llinatges com Antol\u00ed, Boix, Reig,Castell\u00f3, P\u00e9rez o Cerd\u00e0 delaten una proced\u00e8ncia inequ\u00edvoca de les comarques del Comtat i de les faldes de la Mariola (Agres,Alfafara, Cocentaina, Bocairent).
Aquest corrent no estava format per aventurers solitaris, sin\u00f3 per camperols peninsulars que ja coneixien el r\u00e8gim agrari de la muntanya i que es van despla\u00e7ar en bloc sota l’empar del seu senyor. L’aparici\u00f3 al document del 1613 d’un dels dos Dami\u00e0 Berenguer amb l’etiqueta expl\u00edcita de \u00abde Xexona\u00bb no \u00e9s una excepci\u00f3 a\u00efllada, sin\u00f3 la petjada burocr\u00e0tica d’aquest corrent interior que va baixar amb la comitiva del bar\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La xarxa de la costa i l’horta: El comit\u00e8 de Nofre Giner i el Rector Llinares <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mentre la comitiva del bar\u00f3 baixava des del nord, l’\u00e8xit de la repoblaci\u00f3 al pla local s’estava forjant des del mateix cor de Sella gr\u00e0cies a una alian\u00e7a de conveni\u00e8ncia i proximitat. Nofre Giner, com a \u00fanic representant del cristians vells que va romandre al terme despr\u00e9s de l’expulsi\u00f3, i el rector Salvador Llinares, es van convertir en els veritables dinamitzadors del reclutament al front meridional i costaner.
Per omplir les heretats buides, tots dos personatges van explotar les pr\u00f2pies xarxes de parentiu i ve\u00efnatge, dirigint la mirada cap a la comarca natural de la Marina Baixa i les terres planes d’Alacant. El cognom del mateix rector \u00e9s la pista definitiva: Llinares, constitueix el nucli dur de l’antropon\u00edmia hist\u00f2rica de la Vila Joiosa i la seva \u00e0rea d’influ\u00e8ncia pesquera i agr\u00edcola.
A aquesta xarxa costanera s’hi va sumar el flux de l’Horta d’Alacant, atret per la proximitat i les relacions comercials pr\u00e8vies. El segon Dami\u00e0 Berenguer, etiquetat al Repartiment com l’Horta, personifica aquest contingent de colons peninsulars que van pujar des de Mutxamel, Sant Joan o Benimagrell. Entre Giner i el Rector Llinares van teixir una xarxa d’acollida de quil\u00f2metre zero que va connectar perfectament el buit de Sella amb l’excedent demogr\u00e0fic de les terres cristianes ve\u00efnes, tancant la porta a qualsevol necessitat importar m\u00e0 d’obra balear.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
Hortes del Llinar (Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Notes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    <\/ol>\n\n\n\n
      \n
    1. Mart\u00ednez Llorens, N. (1987): Sella. Historia y costumbres<\/em>. Imp. Vidal-Leuka, S.A., Alacant. p 70 \u201cTodo esto lo hago constar para afirmarme m\u00e1s en la idea de la no repoblaci\u00f3n por mallorquines. Hay una raz\u00f3n: ni una sola vez hay un contrayente, padrino o testigo que proceda de Mallorca\u201d<\/li>\n\n\n\n
    2. Dom\u00e9nech Garc\u00eda, \u00c0ngels. Gim\u00e9nez Font, Pablo. Llorca-Ibi, Francesc-Xavier. Als peus de Aitana. Paisatge i topon\u00edmia des de Sella<\/a><\/em>. Sella 2007. p54 \u201cLa creen\u00e7a popular, provinent de repetir una idea convertida en t\u00f2pic, diu que Sella fou repoblada amb mallorquins, per\u00f2 aquesta suposici\u00f3 encara no s\u2019ha pogut documentar.\u201d<\/li>\n\n\n\n
    3. Web Ajuntament Sella.Turisme.Historia<\/a><\/em>. \u201cfins que el bar\u00f3 de Sella decideix repoblar-ho amb els quals en realitat s\u00f3n els nostres avantpassats: gents vingudes de l\u2019horta d\u2019Alacant i d\u2019altres terres properes on habitaven cristians.\u201d<\/li>\n\n\n\n
    4. Gim\u00e9nez Font Pablo., Zaragoz\u00ed Benito. Nuevas evidencias sobre la calidad de la informaci\u00f3n geogr\u00e1fica contenida en las fuentes precastrales: An\u00e1lisis a partir de un cabreve del siglo XVIII. Estudios Geogr\u00e1ficos<\/a><\/em> n\u00fam. 84, 2024.<\/li>\n\n\n\n
    5. Olcina P\u00e9rez, Vicent. Els mallorquins\/es de Sella<\/a>. L\u2019Arxiu de Sella. 2018.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

      P\/d \u201cels \u00fanics mallorquins\/es que hi ha a Sella, s\u00f3n les cosines i nebods\/es quan venen al poble de vacances o a les festes.\u201d<\/p>\n\n\n\n

      Vicent Olcina<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      L’expulsi\u00f3 dels moriscs el setembre de 1609 va suposar una fractura demogr\u00e0fica i econ\u00f2mica sense precedents per a l’interior de<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":3124,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3118","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t