{"id":63,"date":"2012-07-16T03:29:00","date_gmt":"2012-07-16T03:29:00","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/07\/16\/els-malnoms-del-poble\/"},"modified":"2012-07-16T03:29:00","modified_gmt":"2012-07-16T03:29:00","slug":"els-malnoms-del-poble","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/07\/16\/els-malnoms-del-poble\/","title":{"rendered":"Els malnoms del poble"},"content":{"rendered":"
Per: Josep V. Garcia<\/div>\n
<\/p>\n
\u2014<\/span>Ai tete, i tu de qui eres? <\/i><\/span><\/div>\n<\/div>\n

<\/span><\/div>\n
 <\/i><\/span><\/span><\/div>\n
La pregunta, posada en boca de la gent gran, se sent dia s\u00ed dia tamb\u00e9 pels carrers del nostre poble. El jove interrogat \u2014que es veu obligat a respondre\u2014 no sol donar el nom oficial dels seus progenitors, sin\u00f3 que, normalment, al\u00b7ludeix al malnom de son pare o de sa mare. Fins i tot, a l\u2019interessat tamb\u00e9 li pot resultar v\u00e0lid el malnom de l\u2019avi o de l\u2019\u00e0via \u2014encara que, molt sovint, els renoms de pares i avis s\u00f3n coincidents\u2014. Al capdavall, aquesta situaci\u00f3 tan quotidiana s\u2019adiu amb la realitat dels municipis menuts, com \u00e9s el nostre cas. A Sella tothom es coneix i, com que sovintegen els mateixos noms de persona i els cognoms id\u00e8ntics, l\u2019\u00fas dels malnoms (coneguts en la localitat com a <\/span><\/span>apodos<\/i><\/span><\/span>) \u00e9s molt freq\u00fcent, car ajuda a distingir i individualitzar els vilatans, tot focalitzant-ne algun aspecte que es considera singular. <\/span><\/span><\/div>\n
 <\/span><\/span><\/span>Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la funci\u00f3 designativa, el malnom es caracteritza pel fet que en la seua formaci\u00f3 intervenen una s\u00e8rie de factors que no solament apunten a una fita sem\u00e0ntica, sin\u00f3 tamb\u00e9 estil\u00edstica, susceptible de tenir un sentit metaf\u00f2ric, de vegades humor\u00edstic, i, en molts casos, acumulador d\u2019una gran c\u00e0rrega ir\u00f2nica i\/o agreujant. Normalment, la ironia sol anar vinculada als malnoms que evoquen el car\u00e0cter o l’aspecte f\u00edsic de les persones que els porten. D’altra banda, alguns d\u2019aquests antrop\u00f2nims passen de pares a fills i esdevenen, aix\u00ed, tradicionals. \u00c9s el cas, per exemple, del malnom <\/span><\/span>Bou<\/i><\/span><\/span>, que en ser heretat pel fill de la persona a qu\u00e8 se li atribueix s’hi afig el sufix diminutiu <\/span><\/span><\/span>-et<\/i><\/span><\/span>(<\/span><\/span><\/span>Bouet<\/i><\/span><\/span>), per a diferenciar un individu de l’altre. <\/span><\/span><\/span>Altres renoms, per\u00f2, desapareixen quan falten les persones que els porten. N\u2019hi ha, fins i tot, que poden quedar redu\u00efts al coneixement i \u00fas d’un petit nucli de persones, o b\u00e9 que no resisteixen el pas dels anys i arriben a desapar\u00e9ixer en vida del mateix individu a qui hom imposa aquest sobrenom. Els malnoms tamb\u00e9 ens faciliten un coneixement afinat del que podr\u00edem anomenar \u201cl\u2019\u00e0nima del poble\u201d, en la mesura en qu\u00e8 ens informen de la realitat sociocultural de la col\u00b7lectivitat que els genera. Nom\u00e9s cal pensar, per exemple, en els malnoms que fan refer\u00e8ncia a oficis ja desapareguts (<\/span><\/span>l\u2019Espardenyera<\/i><\/span><\/span>, <\/span><\/span>l\u2019Esquilaor<\/i><\/span><\/span>, <\/span><\/span>el Sereno<\/i><\/span><\/span>, <\/span><\/span>l\u2019Aguasil<\/i><\/span><\/span>). I, a m\u00e9s a m\u00e9s, aquests mots ens poden aportar dades sobre els trets ling\u00fc\u00edstics que caracteritzen la parla de la nostra localitat. En definitiva, a\u00e7\u00f2 ens mostra com els renoms esdevenen una eina d\u2019estudi transversal. <\/span><\/span><\/div>\n
Siga com siga, el cas \u00e9s que fins ara no hi ha hagut ning\u00fa a Sella que s\u2019haja interessat per indagar en aquesta part de l\u2019onom\u00e0stica. \u00c9s cert que trobem refer\u00e8ncies esparses de malnoms en diferents publicacions de caire local, per\u00f2 encara no s\u2019ha fet cap treball monogr\u00e0fic sobre el tema. <\/span><\/span><\/div>\n
 <\/span><\/span>Davant d\u2019aquestes circumst\u00e0ncies, el que em plantege \u00e9s, precisament, fer una primera replega dels malnoms de Sella, tot classificant-los en camps sem\u00e0ntics. Ara b\u00e9, aquesta publicaci\u00f3 no \u00e9s m\u00e9s que un resum, un tast, d’un treball molt m\u00e9s extens que publicar\u00e9 pr\u00f2ximament en la revista Sarri\u00e0<\/i>. Per al recull he tingut en compte tant els malnoms tradicionals \u2013\u00e9s a dir, malnoms familiars que passen d\u2019una generaci\u00f3 a una altra\u2013 com els individuals. Aix\u00ed mateix, no nom\u00e9s contemple els sobrenoms antics, sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, n\u2019afegisc d\u2019altres m\u00e9s actuals. Podr\u00edem dir que els renoms que presente en el treball s\u00f3n els que s\u2019han fet servir en la localitat des d’una perspectiva diacr\u00f2nica al llarg del segle XX. De m\u00e9s a m\u00e9s, classifique les diferents formes aplegades en funci\u00f3 del contingut sem\u00e0ntic (car\u00e0cter, aspecte f\u00edsic, personatges famosos, menjar, arbres i plantes, animals, oficis, religi\u00f3, aficions, esdeveniments epis\u00f2dics, top\u00f2nims, antrop\u00f2nims i jocs ling\u00fc\u00edstics) i extrac els percentatges de les categories m\u00e9s productives. <\/span><\/div>\n
Per a reflectir en la mesura del possible alguns trets de la parla de Sella, he mirat d\u2019acostar la pron\u00fancia local a la grafia. Ara b\u00e9, sempre que la variant no coincideix amb l\u2019est\u00e0ndard per una q\u00fcesti\u00f3 fon\u00e8tica, presente la forma normativa entre par\u00e8ntesi: <\/span><\/span>el Sacrist\u00e0<\/i><\/span><\/span>(\u2018sagrist\u00e0\u2019), <\/span><\/span>el Millonari<\/i><\/span><\/span>(\u2018milionari\u2019), <\/span><\/span>Corna<\/i><\/span><\/span>(\u2018cotna\u2019), etc. I \u00e9s que \u2014ad\u00e9s ja ho apuntava\u2014 els malnoms aporten dades addicionals, com ara informaci\u00f3 sobre els trets que caracteritzen el parlar de la localitat en q\u00fcesti\u00f3 (variants fon\u00e8tiques i morfol\u00f2giques, mots amb poca extensi\u00f3, etc.). En aquest cas, per\u00f2,<\/span><\/span> corrobore que les caracter\u00edstiques fon\u00e8tiques i morfol\u00f2giques no s\u2019allunyen gaire dels trets que defineixen el parlar de la comarca \u2014aix\u00ed com tampoc no difereixen significativament de la casu\u00edstica del valenci\u00e0 general\u2014. Fet i fet, des del punt de vista fon\u00e8tic, els fen\u00f2mens m\u00e9s rellevants s\u00f3n:<\/span><\/span><\/div>\n