{"id":719,"date":"2015-01-13T00:21:17","date_gmt":"2015-01-12T23:21:17","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=719"},"modified":"2015-01-13T00:21:17","modified_gmt":"2015-01-12T23:21:17","slug":"el-cementeri-vell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2015\/01\/13\/el-cementeri-vell\/","title":{"rendered":"El Cementeri Vell"},"content":{"rendered":"

Amb aquest estudi volem reivindicar el valor patrimonial d’un lloc oblidat per\u00f2 molt important en el nostre passat recent. All\u00ed descansen eternament molts dels nostres avantpassats.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un dels llocs m\u00e9s ignorats del nostre patrimoni, i no obstant la seua construcci\u00f3 va significar una fita en la hist\u00f2ria recent de Sella. En 1787 Carlos III va emetre una Real C\u00e9dula<\/em> per a abolir els soterraments en les esgl\u00e8sies per falta de salubritat i en 1804 el seu fill, Carlos IV, va obligar a construir cementeris extramurs o allunyats de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

A Sella els soterraments es feien a l’esgl\u00e8sia de Santa Anna, que cont\u00e9 nombroses criptes al seu subs\u00f2l (en la part central i davant dels altars Major i de la Divina Aurora, principalment) i tamb\u00e9 al pati de la capella de la Comuni\u00f3, que es coneixia com El Fossar<\/em> (1). Durant el segle XVIII, el desenvolupament de la medicina va demostrar que la putrefacci\u00f3 dels c\u00f3ssos en les esgl\u00e9sies -llocs tancats i poc ventilats on es concentrava molta gent- era motiu d’infeccions i malalties.<\/p>\n

\"cementeri_vell\"<\/a>
Sector nord del cementeri vell. Parcialment reblit per escombraries, la part inferior es conserva en bon estat i encara cobreixen la superf\u00edcie lliri-blaus, planta t\u00edpica de cementeris (Font: L’Arxiu de Sella, 2014).<\/figcaption><\/figure>\n

\n

Per a l’edificaci\u00f3 del cementeri es va elegir la Rastrellera i el Barranquet, un lloc ventilat, proper al poble per\u00f2 prou\u00a0allunyat de les cases. Es va construir un recinte voltejat de s\u00f2lids murs de pedra amb uns 650 m2, i la primera refer\u00e8ncia de soterraments all\u00ed que apareix als llibres parroquials \u00e9s del 23 d’octubre 1816. \u00c9s possible que uns anys abans ja estiguera en funcionament, tal com assenyala Natividad Mart\u00ednez (2). \u00a0El cementeri va estar utilitzat durant 60 anys, fins que en la d\u00e8cada de 1870 es va construir l’actual. Possiblement degut al fort creixement de la poblaci\u00f3 que va viure Sella durant la segona meitat del segle XIX, el recinte es va quedar xicotet. Segurament tamb\u00e9, les cases del carrer Cementeri o Sant Jaume havien anat apropant-se cap als murs… fins que la mort sobtada del pare del rector Quilis al 8 de febrer de 1874, va accelerar l’apertura del nou cementeri. El promotor del projecte, Santiago Llorca, es faria construir posteriorment un majestu\u00f3s pante\u00f3 a la part central (3)<\/p>\n

\"nitxols\"<\/a>
N\u00ednxols que encara es conserven al sector sud, junt al mur inferior. Generacions de xiquets hem jugat alli… (Font: L’Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n

\n

Molt\u00edssimes persones, de tota condici\u00f3 social, estan soterrades all\u00ed. Pensem que s\u00f3n sis d\u00e8cades i en uns temps on es patien elevades taxes de mortalitat (4). All\u00ed descansen en la pau eterna els infectats de la primera epid\u00e8mia de c\u00f2lera (1855), o Josep Giner, descobridor del tresor (1819), Teresa Cerd\u00e0, la dona de Joan Thous i mare de D\u00aa Catalina (1841)… per\u00f2 caldria destacar al capit\u00e0 Pedro Menor (1844), un dels sublevats junt amb Pantale\u00f3n Bon\u00e9 i que va ser capturat i assassinat en Sella mentre fugia des d’Alacant. Els seus companys, afusellats posteriorment, foren reconeguts despr\u00e9s com a “Los m\u00e1rtires de la libertad” i les seues sepultures reben cada any un homenatge<\/a> per part de la societat civil. Doncs b\u00e9, ac\u00ed a Sella est\u00e0, oblidat per tots, un d’aquests militars m\u00e0rtirs, que encap\u00e7alaren un dels primers al\u00e7aments moderns per la llibertat i contra l’absolutisme…<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Detall<\/a>
Detall del mur inferior amb e nivell de recreixement de la t\u00e0pia (Font: L’Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n
\"lapides_sella1874\"<\/a>
L\u00e0pida commemorativa del primer soterrament al nou cementeri (esquerra) i fragment de la l\u00e0pida original (abandonada al cementeri). Es tractava del pare del rector Constatino Quilis. 8 de febrer de 1874.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2… com era el cementeri?<\/strong><\/p>\n

Actualment est\u00e0 pr\u00e0cticament reblit de runes i escombraries, la qual cosa dificulta fer-se una idea de com era aquell “camposanto”. Per\u00f2 segons hem pogut interpretar a partir de les nostres recerques de camp, entrevistes i fotografies a\u00e8ries, el cementeri estava escalonat (possiblement aprofitaria uns bancals anteriors a la seua construcci\u00f3), accedint-ne per la part superior. El carrer Sant Jaume es deia aleshores carrer del Cementeri i per all\u00ed es dirigien els familiars amb els morts, la majoria sense caixa o ta\u00fct. Moltes persones encara recorden els n\u00ednxols de la zona que actualment est\u00e0 reblida per les deixalles i encara queden restes de dos n\u00ednxols, on generacions de xiquets hem jugat sense ser massa conscients. La resta dels morts es feien soterrar en terra i els lliri-blaus, planta t\u00edpica dels cementeris, encara cobreix algunes zones, dos-cents anys despr\u00e9s.<\/p>\n

\"Detall<\/a>
Detall aeri dels cementeris vell (n\u00ba 1) i nou (n\u00ba 2), en 1945-46. Font: CNIG-IGN<\/figcaption><\/figure>\n
\"Detall<\/a>
Detall aeri del cementeri en 1978, on s’aprecia la seua forma original, tot i que les escombraries ja s’acumulaven en el sector inferior del mateix. (Font: Institut Interuniversitari de Geografia – UA)<\/figcaption><\/figure>\n

Tampoc es lliura el cementeri vell de llegendes. Des de fa molts anys ha sigut un lloc on els xiquets hem jugat i fins i tot persones nascudes en la d\u00e8cada de 1920 ens han parlat de “La Senyora”, unes restes humanes que encara es podien observar aleshores en un dels n\u00ednxols i que els xiquets m\u00e9s valents anaven a visitar, servint despr\u00e9s per a fer cr\u00e8ixer contarelles fant\u00e0stiques al voltant d’aquest personatge i d’aquest indret tan especial.<\/p>\n

Esperem que aquestes l\u00ednies servisquen per a con\u00e9ixer millor el nostre primer cementeri modern i gaudir de la seua respectable pres\u00e8ncia a llevant del poble de Sella.<\/p>\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n

\n

\n

(1) Arxiu Parroquial de Sella. Fons Pare Tom\u00e0s<\/em><\/p>\n

(2)\u00a0Mart\u00ednez Llorens, N. (1987): Sella, historia y costumbres<\/em>. Alacant: Akra-Leuka<\/p>\n

(3) Gim\u00e9nez, P. (2012): “Els secrets que amaga el pante\u00f3 de Santiago Llorca”. L’Arxiu de Sella<\/em>\u00a0https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/02\/03\/els-secrets-que-amaga-el-panteo-de-santiago-llorca\/<\/p>\n

(4) per exemple, nom\u00e9s a l’estiu de 1856 moriren 17 xiquets a causa d’una epid\u00e8mia de tifus (Mart\u00ednez Llorens, 1987: 224)<\/p>\n

 <\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb aquest estudi volem reivindicar el valor patrimonial d’un lloc oblidat per\u00f2 molt important en el nostre passat recent. All\u00ed<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":809,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-719","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/719","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=719"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/719\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":816,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/719\/revisions\/816"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/809"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=719"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=719"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}