{"id":72,"date":"2012-04-05T11:45:00","date_gmt":"2012-04-05T11:45:00","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/04\/05\/el-cant-a-laitana-de-vicent-andres-estelles\/"},"modified":"2012-04-05T11:45:00","modified_gmt":"2012-04-05T11:45:00","slug":"el-cant-a-laitana-de-vicent-andres-estelles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/04\/05\/el-cant-a-laitana-de-vicent-andres-estelles\/","title":{"rendered":"El cant a l’Aitana de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s \u00e9s, junt amb Enric Valor i Joan Fuster, una de les personalitats fonamentals de la literatura catalana contempor\u00e0nia al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Actualment, la perspectiva hist\u00f2rica ens permet observar com cadascun d’aquests autors va reeixir en el conreu d’un g\u00e8nere diferent: Fuster en assaig, Valor en narrativa i, per \u00faltim, Estell\u00e9s en poesia. La magnitud i la qualitat de l’obra d’aquests tres genis va possibilitar que, contra tot pron\u00f2stic, la literatura en llengua pr\u00f2pia escrita a les nostres terres no s’extingira durant el silenci imposat pel franquisme. I no sols aix\u00f2, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, dotaren la literatura valenciana de prestigi i universalitat <\/span>\u2014<\/span>del prestigi i la universalitat que li mancaven des de feia segles. Ara b\u00e9, hem de tenir present que el context hist\u00f2ric d’aleshores no deix\u00e0 de ser <\/span>\u2014<\/span>almenys en els primers anys de la traject\u00f2ria d’aquests escriptors<\/span>\u2014<\/span><\/span>un impediment per a la manifestaci\u00f3 culta de qualsevol llengua que no f\u00f3ra el castell\u00e0. Per aix\u00f2, molts dels textos de Fuster, Valor o Estell\u00e9s s’escrigueren en la m\u00e9s absoluta clandestinitat. Amb tot, malgrat els entrebancs, la consci\u00e8ncia, el comprom\u00eds i la necessitat inherent que sentien per retractar la vertadera ess\u00e8ncia valenciana men\u00e0 els tres lletraferits a reflexionar sobre els paisatges de la nostra geografia, sobre les nostres particularitats i, en definitiva, sobre les nostres realitats. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
En el cas concret d’Estell\u00e9s, trobem poemes tan propers al nostre entorn com els que s’adrecen a l’Aitana, integrats al si del Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/i>, l’obra m\u00e9s ambiciosa de l’autor. Vicent comen\u00e7\u00e0 a redactar aquest extens poemari a partir 1975. La data no \u00e9s gens gratu\u00efta. De fet, el mateix poeta explic\u00e0 que la mort del dictador li permet\u00e9 encetar el seu vast projecte: la creaci\u00f3 d’una obra magna, conformada pels diferents peda\u00e7os que articulen la identitat dels valencians, en honor al valor i a l’esperan\u00e7a del seu pa\u00eds. A m\u00e9s, Estell\u00e9s, en referir-se a la concepci\u00f3 del Mural<\/i><\/span>, sempre afirmava que contenia els versos m\u00e9s alegres i lluminosos de la seua producci\u00f3 po\u00e8tica. Amb<\/span> aquestes premisses, l’escriptor de Burjassot bast\u00ed un mosaic, constitu\u00eft per uns seixanta llibres i m\u00e9s de dues mil p\u00e0gines de poesia, en qu\u00e8 la quotidianitat i la senzillesa <\/span>\u2014<\/span>trets per excel\u00b7l\u00e8ncia que defineixen la poesia estellesiana<\/span>\u2014<\/span>desfilen davant d’un <\/span>bakground<\/i><\/span>\u00e8pic <\/span>\u2014<\/span>determinat, en aquest cas, per la naturalesa de l’obra. <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
El Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/i>, integrat per tres volums en l’edici\u00f3 que n’ha fet Eliseu Climent en 3i4. <\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
 <\/span><\/span><\/div>\n
A l’hora de redactar aquesta entrada, he resseguit bona part del <\/span>Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/i><\/span> en busca d’alguna refer\u00e8ncia al nostre poble. De moment, no n’he trobat cap. La intu\u00efci\u00f3 em porta a pensar que, en realitat, Estell\u00e9s no parla de Sella en concret en cap llibre dels que integren el <\/span>Mural.<\/i><\/span>Li haguera estat f\u00edsicament impossible escriure de tots els pobles del Pa\u00eds Valenci\u00e0, sobretot si tenim en compte que va haver de compaginar durant molts anys el conreu de la poesia amb la faena de periodista. Aix\u00ed i tot, he cregut oport\u00fa <\/span>dedicar unes l\u00ednies a analitzar dos dels poemes que versen sobre Aitana, ja que, al capdavall, Sella deu el seu encant a la immediatesa d’aquesta serra. <\/span><\/div>\n
I<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
la cua tallada<\/span><\/div>\n
de la sargantana<\/span><\/div>\n
Els versos de l’auca<\/span><\/div>\n
o l’endevinalla<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
Dessota la rama<\/span><\/div>\n
la pedra que canta<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
aigua clivellada<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
se’n va la guitarra<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
amb un ruixim d’aigua<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
la vinya oxidada<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
creix l’arbre de l’aigua <\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
collites de l’aigua<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n
la pedra de l’aigua<\/span><\/div>\n
Aitana Aitana<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
(Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, \u00abCant a l’Aitana: Pa\u00eds Valenci\u00e0. I\u00bb, <\/span>Can\u00e7\u00f3 del dia i les muntanyes<\/span><\/i>, dins del volum<\/span><\/span>I del <\/span>Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/span><\/i>, 3i4, Val\u00e8ncia, 1996, p\u00e0g. 245). <\/span><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Aquest primer poema \u00e9s molt senzill, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la forma. En primer lloc, quant al contingut, la composici\u00f3 presenta un car\u00e0cter eminentment descriptiu. El poeta hi destaca breument els dos elements constitutius de la serra: la pedra i l’aigua. Hi ha uns versos que ho sintetitzen a la perfecci\u00f3: <\/span>\u00ab<\/span>Aitana Aitana \/ la pedra de l’aigua<\/span>\u00bb (vers 22)<\/span>. Efectivament, l’Aitana es caracteritza, d’una banda, per ser un gran bloc mass\u00eds de roca, i, de l’altra, per la quantitat de fonts i naixements d’aigua que alberga, els quals permeten l’aflorament de la vegetaci\u00f3 i els conreus.<\/span> Al llarg de tota aquesta composici\u00f3, l’aigua i la pedra apareixen sempre agafades de la m\u00e0. I \u00e9s que el poeta insisteix en el fet que l’aigua de l’Aitana naix de la pedra, descripci\u00f3 que es resumeix en el sintagma seg\u00fcent: <\/span>\u00ab<\/span>aigua clivellada<\/span>\u00bb (vers 10)<\/span>. A m\u00e9s, Estell\u00e9s relaciona el soroll de l’aigua amb la m\u00fasica <\/span>\u2014<\/span>amb el cant i la guitarra<\/span>\u2014<\/span>, de manera que atribueix a la muntanya la capacitat de cantar i, aix\u00ed, la personifica de bon comen\u00e7ament. Pel que fa al contingut, nom\u00e9s em resta assenyalar la import\u00e0ncia de la met\u00e0fora animal\u00edstica que obri el poema: <\/span>\u00abAitana Aitana \/ la cua tallada \/ de la sargantana\u00bb. Aquesta imatge conceptualitza de manera eficient i original el paisatge que se’ns descriu; ens permet copsar-lo i entendre’n les particularitats a partir de l’experi\u00e8ncia cultural compartida (perqu\u00e8 dubte molt que hi haja algun valenci\u00e0 que no haja vist mai una sargantana). En definitiva, veiem com Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s sempre recorre a la imatge f\u00e0cil i d’anar per casa a l’hora de bastir el seu univers metaf\u00f2ric. I aix\u00f2 contrasta, per exemple, amb els mecanismes metaf\u00f2rics que fa servir Enric Valor, qui, en <\/span>L’ambici\u00f3 d’Aleix<\/i><\/span>,<\/span> tamb\u00e9 elabora una met\u00e0fora animal\u00edstica per a descriure l’Aitana, per\u00f2 aquesta no t\u00e9 res a veure amb la d’Estell\u00e9s, ja que \u00e9s molt m\u00e9s preciosista, recargolada i excelsa:<\/span><\/span> <\/span><\/p>\n
L’Aitana, l’enlairada i majest\u00e0tica serra, forma all\u00ed una alta vall, llarga i estreta […] Barrant-li l’horitz\u00f3 de migjorn a la vall eri\u00e7ada i solit\u00e0ria, corre interminable la carena suprema de la serra, l\u00edvida balena p\u00e8tria morta sobre un ja\u00e7 de serres convulses i entrelligades<\/b>, amples com si anessin a ser infinites, que es resolen en la seua alta i senzilla unitat <\/span>(Enric Valor, <\/span><\/span>L’ambici\u00f3 d’Aleix<\/span><\/i><\/span>, 1960). <\/span><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
Quant a la forma, el poema est\u00e0 format per versos pentasil\u00b7l\u00e0bics (versos de cinc s\u00edl\u00b7labes), la qual cosa confereix a la composici\u00f3 un to desenfadat i popular, com si es tractara d’una endevinalla o una auca: \u00abels versos de l’auca \/ o l’endevinalla\u00bb (vv. 4-5). De fet, aquest to juganer es despr\u00e9n tamb\u00e9 de l’abs\u00e8ncia total de signes de puntuaci\u00f3 i de la repetici\u00f3 continuada del top\u00f2nim entre els diferents versos. <\/span><\/div>\n
 <\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Simes de Partagat<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/span><\/span><\/p>\n

II<\/span><\/div>\n
Aitana, Aitana, tan airosa i brava, tan arremangada,<\/span><\/div>\n
oh tu capitana de clares mil\u00edcies, imatge de proa<\/span><\/div>\n
sempre enlluernada, pedra i pedra, pedra, <\/span><\/div>\n
pedra capitana, un temps de roselles per l’aire arribava,<\/span><\/div>\n
un temps de grans barques, de rems i de veles, oh gran capitana. <\/span><\/div>\n
Cantava la fusta i cantava l’aigua. Fora la drassana canta el<\/span><\/div>\n
mestre d’aixa, amb la fusta nova d’un futur que<\/span><\/div>\n
avan\u00e7a. Un dit de saliva al bell mig de l’alba,<\/span><\/div>\n
un dit de saliva i for\u00e7a contr\u00e0ria un cor de metralla.<\/span><\/div>\n
Cantava el grumet a la matinada. Mare com<\/span><\/div>\n
cantava. Oh Aitana, Aitana, tu la capitana. <\/span><\/div>\n
Entrava la brisa per una finestra de ferros i alf\u00e0brega,<\/span><\/div>\n
oberta a la mar li arribava a l’era. Cantava, cantava<\/span><\/div>\n
metall i suors del dia que avan\u00e7a pel camp de batalla.<\/span><\/div>\n
Terra noven\u00e7ana per tu jo entrar\u00e9 navegant la barca. <\/span><\/div>\n
Oh porta de l’alba! Tota la fusella del soldat caldria<\/span><\/div>\n
per aconseguir la fonda besada igual que jo et bese,<\/span><\/div>\n
com et destriava amb els dits de l’aigua el cos oh estimada.<\/span><\/div>\n
Oh far de la p\u00e0tria, oh llums que m’estime a la matinada!<\/span><\/div>\n
M’emporte a la barca i a la meua nit el pes del teu cos, <\/span><\/div>\n
que \u00e9s d’or i de plata. Creix una ribera tota d’or i flama,<\/span><\/div>\n
de fulls i campana. Amada, amada! Aitana, Aitana!<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
(Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, \u00abCant a l’Aitana: Pa\u00eds Valenci\u00e0. II\u00bb, <\/span><\/span>Can\u00e7\u00f3 del dia i les muntanyes<\/span><\/i>, dins del volum I del <\/span><\/span>Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/span><\/i>, 3i4, Val\u00e8ncia, 1996, p\u00e0g. 245). <\/span><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
El segon poema, per contra, \u00e9s bastant m\u00e9s complex, tant pel contingut com per la forma. Quant a la forma, els versos s\u00f3n molt m\u00e9s llargs que els anteriors i un tant irregulars, cosa que revesteix la composici\u00f3 d’un cert car\u00e0cter narratiu. De m\u00e9s a m\u00e9s, abunden els vocatius en qu\u00e8 s’al\u00b7ludeix a la serra d’Aitana, que apareix personificada de bell nou. L’\u00fas reiterat d’aquest recurs ajuda a crear un to solemne i profund, que no t\u00e9 res a veure amb l’enginy popular del poema anterior. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

 Des del punt de vista del contingut, ara el poeta atribueix al\u00b7leg\u00f2ricament a l’Aitana una funci\u00f3 cabdal: la de ser la guia del poble i, m\u00e9s concretament, dels mariners. Aquesta al\u00b7legoria es desenvolupa a partir de tres imatges fonamentals: la b\u00e8l\u00b7lica, la marinera i l’amorosa. Abans d’explicar-les, he d’insistir en el fet que el fil que les cohesiona \u00e9s el jo po\u00e8tic, la veu \u201cnarradora\u201d del poema, ja que la composici\u00f3 est\u00e0 escrita des de la perspectiva d’un mariner que es prepara a la matinada per a embarcar. Aix\u00ed, la primera imatge \u2014la b\u00e8l\u00b7lica\u2014 lliga la pres\u00e8ncia imponent de la serra al paper de capitana d’un ex\u00e8rcit que guia els seus soldats (els mariners) en el camp de batalla (que, en aquest cas, es correspon amb el perill i la naturalesa imprevisible de la mar). Com veiem, aquesta imatge no es pot destriar f\u00e0cilment de la segona \u2014la marinera\u2014, ja que totes dues es troben molt ben imbricades. Ara b\u00e9, s\u00ed que hi ha dues met\u00e0fores que s\u00f3n exclusivament marineres: la primera, associa l’Aitana a la proa d’un vaixell, part davantera que pren la iniciativa en la traject\u00f2ria de la nau \u2014\u00ab[…] imatge de proa \/ sempre enlluernada […]\u00bb (vv. 2-3)\u2014; la segona, compara la serra a un far \u2014\u00abOh far de la p\u00e0tria, oh llums que m’estime a la matinada!\u00bb (vers 19). Finalment, pel que fa a la imatge amorosa, s’estableix el paral\u00b7lelisme seg\u00fcent: jo po\u00e8tic-mariner = amador; Aitana = amada. A m\u00e9s, aquesta met\u00e0fora tamb\u00e9 mant\u00e9 la noci\u00f3 de guiatge aplicada a la serra, en la mesura en qu\u00e8 l’estimada \u00e9s per al mariner l’al\u00e9 que l’empeny a treballar cada dia i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a enfrontar-se als perills mar\u00edtims. En aquest sentit, el poema d’Estell\u00e9s remet, encara que de manera bastant superficial, al fam\u00f3s \u00abVeles e vents\u00bb d’Ausi\u00e0s March. D’altra banda, el poeta no escatima cap detall a l’hora de descriure, de manera sensual, i, fins i tot, er\u00f2tica, la relaci\u00f3 mariner-Aitana: \u00ab[…] Tota la fusella del soldat caldria \/ per aconseguir la fonda besada igual que jo et bese, \/ com et destriava amb els dits de l’aigua el cos oh estimada\u00bb (vv. 16-18). <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Al capdavall, Vicent empra tota aquesta imatgeria per a donar compte d’una realitat ben present als pobles costaners de la Marina abans que aparegueren els radars i els GPS. I \u00e9s que, quan encara no existien aquests mecanismes moderns d’orientaci\u00f3, els mariners s’havien de guiar amb l’ajut dels accidents orogr\u00e0fics. Concretament, per als mariners de la Vila o Benidorm, els punts de refer\u00e8ncia m\u00e9s importants eren l’Aitana i el Puig Campana. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per \u00faltim, aquest poema \u00e9s una bona mostra de la conjugaci\u00f3 entre quotidianitat i \u00e8pica que caracteritza el <\/span><\/span>Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/span><\/i>. La quotidianitat s’observa en l’escena que emmarca la composici\u00f3 \u2014una matinada en qu\u00e8 els mariners aparellen les barques en les drassanes\u2014; tamb\u00e9 en la focalitzaci\u00f3 de determinats elements: la finestra, l’alf\u00e0bega, l’olor de roselles, la brisa, els ferros, les suors, etc. Per la seua banda, el component \u00e8pic s’entreveu en el tractament heroic dels mariners i en la mitificaci\u00f3 de l’Aitana. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Fet i fet, aquesta publicaci\u00f3 no \u00e9s m\u00e9s que un tast de la poesia d’un gran mestre de la paraula, dedicada, en aquest cas, a la serra sobre la qual se sustenta, des de fa segles, bona part de l’economia, la cultura i, en definitiva, la realitat de Sella. <\/span><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n


<\/span><\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
El pey\u00f3 del Div\u00ed i, al fons, l’Aitana<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
<\/div>\n
 <\/span><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
                                                                                                          Josep V. Garcia Sebasti\u00e0<\/span><\/div>\n

<\/h3>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s \u00e9s, junt amb Enric Valor i Joan Fuster, una de les personalitats fonamentals de<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-72","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=72"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=72"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}