{"id":765,"date":"2014-12-05T23:33:45","date_gmt":"2014-12-05T22:33:45","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=765"},"modified":"2014-12-20T00:23:23","modified_gmt":"2014-12-19T23:23:23","slug":"nomes-ens-en-recordem-de-santa-barbara-quan-trona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2014\/12\/05\/nomes-ens-en-recordem-de-santa-barbara-quan-trona\/","title":{"rendered":"Nom\u00e9s ens recordem de Santa B\u00e0rbara quan trona"},"content":{"rendered":"

Amb aquest article d’advertiment sobre l’estat de les restes m\u00e9s antigues del castell almohade de Sella, ens unim a la celebraci\u00f3 de les festes de Santa B\u00e0rbara, a qui est\u00e0 consagrada l’ermita que acull dit castell. Per Miguel \u00c0ngel P\u00e9rez Serrano.<\/strong><\/p>\n

El poble de Sella, com molts de la nostra contornada, est\u00e0 coronat per un castell. Aquestes antigues construccions ens contemplen des de fa molts segles. Per estes han passat diverses civilitzacions que han controlat el nostre territori, per a la seua guarda i custodia. Ara, formen part del nostre patrimoni, donat que nosaltres som els dipositaris de tot all\u00f2 que ens han llegat les generacions precedents.<\/p>\n

Aquesta fortificaci\u00f3 es situa en un turo on pot controlar un immens territori al seu voltant, i amb una connexi\u00f3 visual amb altres fortaleses de la contornada, com el castell d\u2019Orxeta, que formaven un sistema de defensa efectiu del territori ja des d\u2019\u00e8poca medieval. Per\u00f2, probablement, ens podem remuntar a moments anteriors, donat que s\u2019han trobat vestigis d\u2019una ocupaci\u00f3 m\u00e9s antiga.<\/p>\n

El castell de Sella alberga en el seu interior una ermita consagrada a Santa B\u00e0rbara, d\u2019ac\u00ed ve el seu nom actual. Es va construir damunt de les runes de la fortificaci\u00f3 existent, encara que no sabem la data de construcci\u00f3 d\u2019esta ermita.<\/p>\n

L\u2019actual castell, probablement, va ser un centre castral rural secundari incl\u00f2s dins dels l\u00edmits de \u201cjuz Qusantaniya\u201d( Cocentaina) i els \u201cazja\u201d de Val\u00e8ncia durant els segles XII i XIII. Esta fortificaci\u00f3 va ser constru\u00efda pels almohades, \u00faltim poble nord-afric\u00e0 que va ocupar la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i les nostres terres. Davant de l\u2019amena\u00e7a de l\u2019avan\u00e7 cristi\u00e0 la soluci\u00f3 va ser fortificat el territori amb nombrosos castells, per a la defensa del territori, per\u00f2 tamb\u00e9 amb la funci\u00f3 de captar els impostos generats al territori en la poblaci\u00f3 del voltant. Pagar els impostos significava que la poblaci\u00f3 es mantenia fidel a les autoritats, a canvi els oferien protecci\u00f3 al castell en cas d\u2019atac, on es podien resguardar dels enemics.<\/p>\n

Les restes de cer\u00e0mica que trobem per tot el tur\u00f3 en direcci\u00f3 al castell, ens indica una ocupaci\u00f3 d\u2019h\u00e0bitat en el segle XIII. S\u00f3n restes de vaixella que utilitzen en aquests moments, i que ens ajuden a con\u00e9ixer un poc m\u00e9s la vida en eixos moments.<\/p>\n

En l\u2019actualitat s\u00f3n poques les restes originals que trobem del castell de Sella. En la zona nord del recinte trobem les restes d\u2019un mur de tapial que est\u00e0 constru\u00eft sobre la roca mare. Hui en dia, ha desaparegut l’enllu\u00eft que cobria les tongades per simular l\u2019exist\u00e8ncia de grans carreus, esta era una t\u00e8cnica per simular que era una muralla forta i una pla\u00e7a ben fortificada. Tamb\u00e9 han desaparegut les biguetes o agulles (forats de les bastides) de les caixes que sostenien el tapial.<\/p>\n

Des de l\u2019\u00e8poca omeia i, sobretot, en els tapials del segle XII o almohades, l\u2019enllu\u00eft de la cara exterior es revestia amb aquesta t\u00e8cnica d\u2019aparell fingit de carreus. A\u00e7\u00f2 s\u2019obtenia per un dibuix previ de l\u00ednies realitzades amb un punx\u00f3, estes es reomplien amb color almagra simulant el contorn dels carreus, que podien ser pintats de color ocre, roig o altres colors. Aquesta t\u00e8cnica ja la trobem en Madinat al-Zahra. \u00a0En les nostres terres trobem paral\u2022lels d\u2019esta t\u00e8cnica que simula carreus en el castell de La Mola en Novelda o en la torre del castell de Villena. Cal dir, que estes fortaleses si estan ben datades cronol\u00f2gicament a finals del segle XII principis del XIII.<\/p>\n

L\u2019altura del llen\u00e7 de la muralla de Sella \u00e9s d\u2019aproximadament uns 5\u201950 m, i l\u2019al\u00e7ada de les tongades de 0,90 m per 1\u201930 m de longitud de tapial formigonat, es a dir, amb argamassa de cal i pedra (figura 2). Esta va ser una uniformitat imposada pels almor\u00e0vits en primer lloc, i utilitzada despr\u00e9s pels almohades en les fortaleses del seu territori. Estes muralles eren molt consistents, i els revestiments que simulaven carreus li donaven un caris molt imponent. Tamb\u00e9 col\u2022laborava a aix\u00f2 que estos castells es situaren damunt de turons o roques, eren els coneguts com a castells \u201croqueros\u201d, dels que trobem prou exemples a les nostres terres, com el de Pen\u00e0guila.<\/p>\n

\"Figura<\/a>
Figura 1. Mur de tapial del castell de Sella. Vista exterior.<\/figcaption><\/figure>\n

La t\u00e8cnica del tapial \u00e9s coneguda des de fa uns 7000 anys, ja que en Ass\u00edria trobem fonaments de terra xapada que daten del 5000 a.C. Tamb\u00e9 en l\u2019Espanya preromana trobem construccions que utilitzen aquesta t\u00e8cnica ancestral. En la cultura Ib\u00e8rica es coneixen jaciments on hi ha exemples de construccions en tapial com El Oral, en San Fulgencio. Este poblat, cronol\u00f2gicament, es remunta a les \u00faltimes d\u00e8cades del segle VI a.C., ac\u00ed es combinen diverses t\u00e8cniques constructives, entre elles el tapial. Tamb\u00e9 en el jaciment de La R\u00e0bita Fonteta de Guardamar, trobem una antiga edificaci\u00f3 feta tota amb la t\u00e8cnica del tapial, que est\u00e0 datada a finals del segle VIII a.C. All\u00f2 que no es sap \u00e9s si s\u00f3n t\u00e8cniques heretades d\u2019\u00e8poques anteriors o aportacions de contingents estrangers.<\/p>\n

Esta t\u00e8cnica va ser considerada com una cosa t\u00edpica de Hispania pels romans. De les nostres terres s\u2019exportaria al m\u00f3n \u00e0rab, on ja en el segle X un viatger oriental, Abenhaucal, menciona el terme \u201ctabiya\u201d. Podem dir que en al-Andalus serien nombroses les muralles realitzades amb tapial de terra, les m\u00e9s antigues daten del segle IX. Aquestes es multiplicaran a partir del segle XI.<\/p>\n

La t\u00e8cnica del tapial consisteix en compactar amb una masa la terra, tamb\u00e9 cal o pedra, entre dos taulons que formen un encofrat que va omplint-se. Els taulons estan subjectats per unes agulles o biguetes (forats de les bastides) que travessen tot el gruix del mur creant un encofrat m\u00f2bil, amb una longitud i altura variables encara que, per criteris de s\u00f2lides i facilitar el treball dels tapiadors, es pensa que no ha de tindre una ampl\u00e0ria inferior a 40 cm ni superior a 90 cm. A m\u00e9s altura, m\u00e9s espai es construir\u00e0 en el mateix moment, encara que \u00e9s preferible que no siga una altura superior a un metre per no perdre consist\u00e8ncia la terra xapada o els elements amb qu\u00e8 es reompli. Quan es finalitza un tros, l\u2019encofrat va despla\u00e7ant-se lateralment o en altura, deixant eixugar-se la construcci\u00f3 recent per comen\u00e7ar l\u2019altra tongada. Els forats resultants deixats per les agulles o biguetes es recobriran o es lluiran, perqu\u00e8 forme una estructura compacta sense fissures.<\/p>\n

Aquesta t\u00e8cnica necessita certs coneixements t\u00e8cnics de fusteria, per conformar els encofrats que serviran per al\u00e7ar el mur. El proc\u00e9s de xapar la terra es realitzar\u00e0 per dues o m\u00e9s persones que es col\u2022locaran damunt de l\u2019encofrat, i xaparan primer la terra dels costats i els racons cap al centre, fins que estiga ben compactada. A\u00e7\u00f2 ser\u00e0 quan no es deixe cap marca en la terra i els colps siguen secs. El proc\u00e9s de col\u2022locar el tapial formigonat que trobem en aquest mur tamb\u00e9 es realitzaria per diverses persones.<\/p>\n

La millor \u00e8poca per tapiar \u00e9s la primavera, perqu\u00e8 en esta estaci\u00f3 el secat \u00e9s gradual, donat que no hi ha molta humitat en l\u2019ambient, la qual cosa d\u00f3na com a resultat un mur compacte amb un grau d\u2019humitat idoni.<\/p>\n

Esta paret que trobem al castell de Sella, forma part d\u2019una de les torres que conformaven l\u2019estructura defensiva d\u2019aquesta fortalesa medieval, que ha resistit molt b\u00e9 el pas del temps i ha arribat fins els present. Segurament, utilitzar la t\u00e8cnica de tapial formigonat, \u00e9s all\u00f2 que ha fet que resistira molt b\u00e9 el pas del temps i les inclem\u00e8ncies meteorol\u00f2giques que ha sofert al llarg dels segles. Tamb\u00e9, en els encofrats superiors es posava menys quantitat de cal i el seu gruix era inferior, all\u00f2 ha possibilitat que haja desaparegut en la seua majoria. La part superior la trobem en el terrapl\u00e9 (figura 1) que d\u00f3na acc\u00e9s a l\u2019ermita des de la bassa de Santa B\u00e0rbara, ja que no ha resistit el pas dels anys.<\/p>\n

Si observem este tros de mur (figura 1) podem veure com ja ha perdut l’enllu\u00eft que hauria d’estar cobrint-lo, com es pot veure en la part posterior, i que ja comencen a apreciar-se xicotets despreniments i erosions naturals, produ\u00efdes per les inclem\u00e8ncies meteorol\u00f2giques com la pluja, el vent… que deixen al descobert i reconeixibles els forats que ocupaven les biguetes o agulles dels encofrats (forats de les bastides). Per\u00f2 en la part superior dreta (vista des de l\u2019exterior, figura 1) hi ha un gran despreniment que est\u00e0 erosionant de forma perillosa el mur, i on sin\u00f3 es posa remei immediatament, els danys seran irreparables en l\u2019estructura del mur.<\/p>\n

\"<\/a>
Figura 2. Mur interior on es pot veure l\u2019escletxa i el ciment que recobreix la manega negra que l\u2019entravessa.<\/figcaption><\/figure>\n

Altra cosa que cal tindre en conter \u00e9s la m\u00e0nega negra que ha entrebesat el mur de tapial (figura 1) i que serveix per dur l\u2019aigua a la cisterna que hi ha al pati, \u00e9s un element distorsionador en aquesta estructura i que hauria de ser eliminada. Tamb\u00e9 en la part interna la instal\u2022laci\u00f3 d\u2019aquesta m\u00e0nega ha tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia que s\u2019 haja practicat una rasa (figura 2) per incrustar-la al mur que despr\u00e9s s\u2019ha reompli\u2019t de ciment (figura 2) per fixar-la. A\u00e7\u00f2 a m\u00e9s d\u2019un element intrusiu en l\u2019estructura, ha perm\u00e9s que s\u2019\u00f2briga una gran escletxa que amb el pas del temps s\u2019ha eixamplat i posa en perill aquest mur.<\/p>\n

Aquesta va ser una acci\u00f3 desafortunada que mai s\u2019havia d\u2019haver perm\u00e9s, donat que posa en perill aquesta estructura, que ha resistit el pas del temps des de fa segles. Tamb\u00e9 la part interior del mur sofreix despreniments per l\u2019acci\u00f3 de l\u2019erosi\u00f3 produ\u00efda pels agents clim\u00e0tics, com a conseq\u00fc\u00e8ncia hi ha hagut desaparici\u00f3 dels morters, i desintegraci\u00f3 dels elements que els componien. Tamb\u00e9 l\u2019embassament d\u2019aigua i la humitat han fet que en la part superior hagen crescut males herbes (figura 3). Les seues arrels per fixar-se al mur van profunditzant en l\u2019estructura produint microfissures per on filtrar\u00e0 l\u2019aigua de pluja, que far\u00e0 apar\u00e8ixer fissures que erosionaran els elements constructius, i es convertiran en escletxes que com a conseq\u00fc\u00e8ncia tindran la destrucci\u00f3 del mur.<\/p>\n

\"Figura<\/a>
Figura 3. Males herbes en la part superior del mur.<\/figcaption><\/figure>\n

Aquesta an\u00e0lisi realitzada a simple vista de les patologies que s\u2019observen en esta estructura, ens ha perm\u00e9s veure els s\u00edmptomes que presenta este mur, i ens du a traure les seg\u00fcents conclusions:<\/p>\n

– El principal element que produeix les alteracions i lesions en aquest mur \u00e9s produ\u00efda pels agents atmosf\u00e8rics als quals est\u00e0 exposat.
\n– La intervenci\u00f3 antropol\u00f2gica ha contribu\u00eft a la seua degradaci\u00f3, tant en l’\u00e0mbit estructural com visual, afegint elements distorsionadors que tamb\u00e9 han produ\u00eft alteracions i lesions.
\n– El seu aband\u00f3, sense cap tipus d’intervenci\u00f3 sobre l\u2019estructura estudiada, tamb\u00e9 a portat a una major degradaci\u00f3 d\u2019aquest element constructiu al llarg dels segles.<\/p>\n

Aquest mur forma part del patrimoni m\u00e9s antic del nostre poble, ja que data de finals del segle XII o principis del XIII. \u00c9s un record d\u2019aquells temps en qu\u00e8 els musulmans van dominar el nostre territori, a trav\u00e9s d\u2019un element visible i molt representatiu com \u00e9s el castell de Sella. Aquest durant molt de temps ha rom\u00e0s en l\u2019oblit absolut per part de tots, per\u00f2 \u00e9s un element \u00fanic i inigualable que si desapareix ens dur\u00e0 a perdre una part de la nostra hist\u00f2ria i del nostre patrimoni. Per tant, tots serem responsables, d\u2019alguna manera, de la seua desaparici\u00f3 sin\u00f3 s\u2019actua sobre aquest mur.<\/p>\n

\u00c9s necessari que es fa\u00e7a un estudi urgent m\u00e9s a fons d\u2019aquest mur, que ens duga a identificar les causes que produeixen la seua degradaci\u00f3, perqu\u00e8 sin\u00f3 ens espavilem, la seua desaparici\u00f3 \u00e9s imminent, i no hi haur\u00e0 res a fer. Este mur \u00e9s un llegat amb segles d\u2019hist\u00f2ria que no ha rebut cap atenci\u00f3 per la nostra part.<\/p>\n

La seua recuperaci\u00f3, conservaci\u00f3 i difusi\u00f3 \u00e9s una tasca priorit\u00e0ria, perqu\u00e8 este \u00e9s un patrimoni singular que tenim al nostre poble, que t\u00e9 associats uns valors (culturals, sentimentals) que el fan ser un patrimoni col\u2022lectiu, \u00fanic i inestimable, que per la seua naturalesa es molt vulnerable i amb tend\u00e8ncia a desapar\u00e9ixer. Aquest est\u00e0 protegit ja que forma part d\u2019un BIC (B\u00e9 d\u2019inter\u00e9s cultural) que \u00e9s el castell de Sella, es a dir, gaudeix de la m\u00e0xima protecci\u00f3 en all\u00f2 referent al patrimoni.<\/p>\n

S\u00f3n les institucions p\u00fabliques \u2500en aquests cas les municipals\u2500 les qu\u00e8 haurien d\u2019assumir les tasques de recuperaci\u00f3, conservaci\u00f3 i difusi\u00f3 d\u2019este patrimoni, perqu\u00e8 com diu l\u2019article 4.2 de la Llei 4\/1998, d\u201911 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valenci\u00e0: \u201cLes entitats locals estan obligades a protegir i donar a con\u00e9ixer els valors del patrimoni cultural existent en l\u2019\u00e0mbit cultural respectiu\u201d.<\/p>\n

Cal\u00a0dir que ajuntaments xicotets com el nostre, que no disposen dels recursos adequats i personal qualificat, haurien de buscar altres mitjans per realitzar tasques d\u2019aquest indole, amb l\u2019ajuda d\u2019altres institucions o professionals en la mat\u00e8ria, de manera immediata.<\/p>\n

Per finalitzar hem de dir, que sin\u00f3 es prenen les mesures adequades, algun dia parlarem d\u2019aquell mur que ja no est\u00e0, per\u00f2 que veiem cada volta que munt\u00e0vem en la process\u00f3 de Santa B\u00e0rbara al mes de desembre, i que \u00e9s part del nostre patrimoni, del de tots.<\/p>\n

Miguel \u00c1ngel P\u00e9rez Serrano<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb aquest article d’advertiment sobre l’estat de les restes m\u00e9s antigues del castell almohade de Sella, ens unim a la<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":772,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-765","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/765","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=765"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/765\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":777,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/765\/revisions\/777"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/772"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=765"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=765"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=765"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}