{"id":8,"date":"2012-02-03T07:33:00","date_gmt":"2012-02-03T07:33:00","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/02\/03\/els-secrets-que-amaga-el-panteo-de-santiago-llorca\/"},"modified":"2012-02-03T07:33:00","modified_gmt":"2012-02-03T07:33:00","slug":"els-secrets-que-amaga-el-panteo-de-santiago-llorca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2012\/02\/03\/els-secrets-que-amaga-el-panteo-de-santiago-llorca\/","title":{"rendered":"Els secrets que amaga el Pante\u00f3 de Santiago Llorca"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
L\u2019historiador i bibli\u00f2fil de Callosa d\u2019en Sarri\u00e0 Joaquin Ronda (blog lamarinadahir<\/a>) ha fet una impagable donaci\u00f3 a l\u2019Arxiu de Sella. Es tracta d\u2019una s\u00e8rie de not\u00edcies sobre aspectes relacionats amb el nostre poble aparegudes al Bolet\u00edn Oficial de la Provincia de Alicante<\/i> durant els anys 1879-1884.<\/p>\n

Entre aquestes trobem una entrada d\u2019abril de 1884<\/b> que tracta d\u2019una disposici\u00f3 testament\u00e0ria de Santiago Llorca, referida a la construcci\u00f3 d\u2019un pante\u00f3 en el, per aquells anys, recentment inaugurat cementeri (el primer enterrament \u00e9s de 1874).<\/div>\n

Hui aquest pante\u00f3 \u00e9s un dels monuments m\u00e9s coneguts de Sella i una veritable fita paisag\u00edstica que d\u00f3na entrada al barranc de l’Arc. El document trobat per Joaqu\u00edn Ronda ens permet avan\u00e7ar en la seua hist\u00f2ria, majorit\u00e0riament desconeguda [1].  <\/div>\n
<\/div>\n
 El document planteja una s\u00e8rie de condicions de base per a la seua construcci\u00f3, entre les quals destaca la primera:<\/div>\n
\n

 \u201cEl modelo de la obra ha de ser lo m\u00e1s parecido posible al pante\u00f3n que existe en el barrio de San Ant\u00f3n, de esta ciudad de Alicante, dedicado a la memoria de D. Trino Gonzalez de Quijano\u201d <\/i><\/p><\/blockquote>\n

Amb a\u00e7\u00f2 es confirma una sospita per a tothom, ja que la semblan\u00e7a entre els dos panteons, un conjunt piramidal coronat per un obelisc, \u00e9s evident. Aix\u00f2 s\u00ed: entre ambd\u00f3s hi ha una difer\u00e8ncia d\u2019uns 30 anys. El Pante\u00f3n de Quijano<\/i><\/a> es va al\u00e7ar en commemoraci\u00f3 del governador d\u2019Alacant que va lluitar de forma decidida contra l\u2019epid\u00e8mia de c\u00f2lera de 1854, sent ell mateix una de les \u00faltimes v\u00edctimes de la malaltia.<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
El Pante\u00f3n de Quijano<\/i> en un dibuix de 1863, aparegut a l’obra de Nicasio Camilo Jover “Rese\u00f1a hist\u00f3rica de la ciudad de Alicante” (1863). Font<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Fragment del document
(1884) <\/td>\n		<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/p>\n

El seu projectista fou el prestigi\u00f3s arquitecte Francisco Morell, que pareix que es va basar en l\u2019Obelisc als herois del dos de maig de Madrid<\/a> (1821-1840). Tot i aix\u00f2, Morell va morir en 1872, aix\u00ed que queda descartada la seua autoria per a Sella. De moment encara \u00e9s un misteri qui va fer el monument funerari que ens ocupa.<\/div>\n
El preu de l\u2019obra es va establir en 25.000 pesetes. El testamentari era l\u2019encarregat de comprar els terrenys al nou cementeri, i ho va fer precisament al centre del recinte funerari. Nogensmenys, segons Natividad Mart\u00ednez (1987: p. 232) el senyor Santiago va pagar el mur de pedra que envolta el cementeri.<\/p>\n<\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
El pante\u00f3, situat al centre del cementeri, amb la Penya de Sella al fons. Antigament tot el conjunt estava envoltat per una reixa amb porta. El mateix creixement del cementeri en la vertical ha soterrant, progressivament, la reixa fins que nom\u00e9s va quedar la part superior, hui desapareguda.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
El pante\u00f3 t\u00e9 quatre figures escult\u00f2riques en cada cara: la Fe, l’Esperan\u00e7a, la Caritat i les Bones Obres (no estan ordenades), ensems que el de Quijano (la Fe, el Valor, la Caritat i la Temperan\u00e7a). La l\u00e0pida va caure i est\u00e0 perduda.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
<\/div>\n<\/div>\n
 Per\u00f2, qui era aquest Santiago Llorca?<\/div>\n
<\/div>\n
El senyor<\/i> Santiago (nascut a Sella o a Benidorm) fou un dels homes m\u00e9s rellevants de Sella durant la segona meitat del XIX. Cunyat del cacic local Antonio Giner \u2013el senyor Toni- i enemic de Thous, era propietari de nombroses finques al poble: el Fardatxo, la Foia Llarga (nom\u00e9s el corral, perqu\u00e8 el mas encara no s\u2019havia constru\u00eft), terres a Xarquer, Sagnon, a diferents hortes [2]…. Llorca era propietari d\u2019una casa a la Pla\u00e7a Major, que va regalar al poble per a la fundaci\u00f3 d\u2019un hospital d\u2019acollida de gent pobra que molts encara hem conegut. Sobre aquesta casa es va construir, als anys 1990, l\u2019actual ajuntament. Tamb\u00e9 tenia \u201cel huerto de las Delicias\u201d (actual Hort de Catal\u00ed) on encara existeix un plaf\u00f3 cer\u00e0mic amb una enginyosa frase que s’ha atribu\u00eft a Santiago Llorca:<\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Hort de Catal\u00ed, antigament conegut com “Huerto de las Delicias”  o l’Hort de Don Santiago<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
                           <\/i><\/div>\n

Llorca va morir el 12 de mar\u00e7 de 1880 i va ser soterrat a Benidorm, on residia. Ac\u00ed es perd el seu rastre. Encara en 1884 es plantejava el seu desig testamentari de construir un gran pante\u00f3 amb un obelisc que centrara la vista del barranc de l\u2019Arc, la qual cosa el faria veritablement immortal. Per\u00f2 no sabem si finalment el seu cos va ser traslladat a Sella, q\u00fcesti\u00f3 que ens convida a pensar en la possibilitat que el pante\u00f3, a dia de hu\u00ed, estiga buit.<\/span><\/p>\n

<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Un mausoleu buit?<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Fet i fet, un testimoni de Ramona Garcia (nascuda a 1919) ens recorda una llegenda que va c\u00f3rrer pel poble encara als anys 20 i primeries de 1930. En aquell moment la fam\u00edlia de Llorca ja s\u2019havia desent\u00e9s totalment del trasllat de les seues restes mortals, de forma que es contava que el seu esperit vagaba per l\u2019Hort de Catal\u00ed. Ramona passava per all\u00ed sovint, cam\u00ed del Mol\u00ed on vivia, i sempre ho feia corrent per por a l’esperit del senyor Santiago.<\/span><\/p>\n

A veure si podem anar recopilant m\u00e9s informaci\u00f3 sobre aquesta edificaci\u00f3 tan singular i simb\u00f2lica del nostre poble. Gr\u00e0cies a Joaquin Ronda per estos documents que ens permeten con\u00e8ixer un poc m\u00e9s la hist\u00f2ria del nostre patrimoni, en aquest cas funerari.<\/div>\n

  <\/p>\n

P.G.F_L’Arxiu de Sella<\/div>\n
[1] BOPA 02_04_1884, n\u00ba 80 <\/span><\/div>\n
<\/span><\/div>\n
[2] BOPA  11_09_1880, n\u00ba 219<\/span><\/div>\n
<\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
El pante\u00f3 \u00e9s testimoni d’una \u00e8poca encap\u00e7alada per una nova elit dominant: la burgesia terratinent <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019historiador i bibli\u00f2fil de Callosa d\u2019en Sarri\u00e0 Joaquin Ronda (blog lamarinadahir) ha fet una impagable donaci\u00f3 a l\u2019Arxiu de Sella.<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8\/revisions\/48"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}