{"id":825,"date":"2015-05-30T13:11:24","date_gmt":"2015-05-30T11:11:24","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=825"},"modified":"2015-06-09T23:39:35","modified_gmt":"2015-06-09T21:39:35","slug":"el-cercat-de-toni-moliner","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2015\/05\/30\/el-cercat-de-toni-moliner\/","title":{"rendered":"El Cercat de Toni Moliner"},"content":{"rendered":"

Un nou exemple de la riquesa del patrimoni de la pedra seca en Aitana: una veritable muralla, no tan antiga com podria semblar…<\/strong><\/p>\n

A la fita del terme, tot just al som del Rac\u00f3 Ample i dominant el cam\u00ed de Relleu, es troba una construcci\u00f3 molt singular coneguda com el “Cercat”.
\nEscorcollant amb la fotografia a\u00e8ria, hom creu trobar-se davant les restes d’una antiga fortificaci\u00f3… per\u00f2 res m\u00e9s lluny de la realitat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Planta aproximada del Cercat (feu clic damunt per millorar la qualitat de la imatge)<\/figcaption><\/figure>\n
\"Localitzaci\u00f3<\/a>
Localitzaci\u00f3 del Cercat<\/em> (des de la Serra de la Costa) (feu clic damunt per millorar la qualitat de la imatge)<\/figcaption><\/figure>\n

A finals del segle XIX, Francisco Garcia, propietari d’aquelles terres, tenia huit fills, sis dels quals eren homes. Aquells foren anys molt durs, ja que mancava el treball i el menjar mentre creixia la poblaci\u00f3.
\nNo hi havia m\u00e9s remei que expansionar l’agricultura, mitjan\u00e7ant el rompiment de noves terres de cultiu fins als llocs m\u00e9s innacessibles. Els bancals, mitjan\u00e7ant terrasses de pedra seca, es constru\u00efren sobre rastelleres, runars i penya-segats impossibles.<\/p>\n

\"OLYMPUS<\/a>
Fragment de la paret sud (fixeu-vos en la persona del fons, que serveix d’escala)<\/figcaption><\/figure>\n
\"El<\/a>
La grossor del mur no \u00e9s homog\u00e8nia en tot el tancat<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00ed fou com Francisco Garcia, acompanyat dels seus fills desocupats, va decidir traure un \u00faltim bancal a les seues terres del Collao<\/em>, amb l’objectiu de plantar vinya i ametlers. Hi havia tanta pedra, que comen\u00e7aren a amuntonar-la cap als costats, al\u00e7ant una muralla que supera en alguns sectors el metre i mig d’al\u00e7ada i que en total suposa m\u00e9s de 140 metres lineals de mur. Tones de pedra remoguda per una sola fam\u00edlia per traure un bancal.<\/p>\n

\"OLYMPUS<\/a><\/p>\n

Fou una de les \u00faltimes coses que feren junts els germans Garcia junt amb son pare. Poc despr\u00e9s, la miseria espentaria als fills a l’emigraci\u00f3 cap Fran\u00e7a i Am\u00e8rica. Era el trist dest\u00ed dels joves de Sella.<\/p>\n

\"Tres<\/a>
Tres dels germans Garcia (tots amb bigot), junt amb companys emigrants en Red\u00f3n (Fran\u00e7a).<\/figcaption><\/figure>\n

Anys despr\u00e9s i una vegada retornat al poble, el germ\u00e0 major, Toni Vicent (1882-1942) treballaria en els molins de Dalt i Baix, adquirint el malnom de “Moliner”. El seu germ\u00e0 \u00c0lvaro, en\u00a0tornar de Nova York als anys 1930, adquiriria en propietat el mol\u00ed de Baix.<\/p>\n

Ni els preromans, com un arque\u00f2leg podria pensar, ni els moros, com la tradici\u00f3 popular creu, al\u00e7aren aquesta sorprenent muralla. Fou la fam i fa poc m\u00e9s d’un segle…<\/p>\n

\"Panor\u00e0mica<\/a>
Panor\u00e0mica des del Cercat, amb el Rac\u00f3 ample i el cam\u00ed de Relleu als peus.<\/figcaption><\/figure>\n
\n

Agra\u00efments a Ramona Garcia, filla de Toni Vicent, per aquest i tants altres valuosos testimonis. I a Luis Miguel, per l’excursi\u00f3 i per la seua estima natural per la nostra terra.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un nou exemple de la riquesa del patrimoni de la pedra seca en Aitana: una veritable muralla, no tan antiga<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":896,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-825","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=825"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":912,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825\/revisions\/912"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}