{"id":84,"date":"2013-01-27T14:56:00","date_gmt":"2013-01-27T14:56:00","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2013\/01\/27\/meravelles-daitana-el-pi-redo\/"},"modified":"2020-08-21T11:34:01","modified_gmt":"2020-08-21T09:34:01","slug":"meravelles-daitana-el-pi-redo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2013\/01\/27\/meravelles-daitana-el-pi-redo\/","title":{"rendered":"Meravelles d’Aitana: el Pi Red\u00f3"},"content":{"rendered":"
Els arbres s\u00f3n un dels \u00e9ssers vius m\u00e9s encisadors de la Terra. Molts contenen alguna singularitat, ja siga la grand\u00e0ria, l’esp\u00e8cie a qu\u00e8 pertanyen o l’edat, que els fan \u00fanics i inconfusibles. Aleshores es parla d\u2019un arbre monumental: un veritable monument de la vida. Hui parlarem d\u2019un d\u2019aquests arbres singulars, que fa uns pocs anys va morir i que, per tant, ha passat a formar part del nostre patrimoni hist\u00f2ric i natural. Es tracta de l’anomenat Pi Red\u00f3<\/b>, una curiosa creaci\u00f3 de la mare naturalesa i de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.  <\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
El Pi Red\u00f3 l’any 1998. Al fons, el mas de Sagnon de Baix<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Any 1998 (la motxilla aprofita d’escala)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
El Pi Red\u00f3 era un pi blanc (Pinus halepensi<\/i>s) que creixia en la partida de Sagnon, tot just damunt de la carretera a l\u2019altura de la bassa del mas de Sagnon de Dalt. Era un arbre peculiar per la seua forma arredonida, tal com es pot observar en les fotos li f\u00e9rem l\u2019any 1998. Aquesta morfologia tan caracter\u00edstica, com si es tractara d\u2019un dibuix animat, era l\u2019efecte d\u2019una malaltia <\/b>que pateixen algunes branques dels pins, provocada per un fitoplasma, forma interm\u00e8dia entre virus i bact\u00e8ria que parasita algunes plantes. En concret, es tracta del Candidatus phytoplasma pini<\/i>, que es pot transmetre de diverses maneres (contacte de fulles i arrels infectades, llavors, pol\u00b7len portat per insectes, \u00e0cars o fongs) i que actua com una mena de tumor amb uns s\u00edmptomes molt caracter\u00edstics (fulles menudes i molt atape\u00efdes, pinyes en miniatura i formes arrodonides).   <\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Pi contagiat pel fitoplasma al barranc de Xarquer<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Aquesta infermetat apareix sobretot en una sola branca de l\u2019arbre i ha donat un bon grapat de noms populars com ara escoba de bruja<\/i> o mo\u00f1os <\/i>en moltes regions d\u2019Espanya, pinateas <\/i>(interior de Val\u00e8ncia i Conca) o escombres de bruixa<\/i> a Catalunya. No obstant aix\u00f2, el nostre Pi Red\u00f3 tenia la particularitat  d’estar afectat en la seua totalitat pel fitoplasma, amb la qual cosa les alteracions descrites que podr\u00edem trobar en algunes branques ac\u00ed apareixen en tot l\u2019arbre. Precisament, aquesta infecci\u00f3 \u00edntegra era el tret que el que el feia original. I encara m\u00e9s, aquesta singularitat tenia a veure amb l\u2019acci\u00f3 de l\u2019home, perqu\u00e8 fou alg\u00fa (per\u00f2 qui? I quan?) el que va afavorir aquesta forma en deixar com a \u00fanic ull la branca infectada. <\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Com s’obt\u00e9 un pi com el Pi Red\u00f3. Una branca infectada propera a l’ull o guia del pi pot convertir-se en l’\u00fanica guia de l’arbre mitjan\u00e7ant una poda selectiva<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
El Pi Red\u00f3, ja mort, segueix el seu cicle de la vida com a aliment per a t\u00e8rmits i altres insectes xil\u00f2fags, incorporant la seua biomassa en forma de nutrients per a la terra. La vida segueix, per\u00f2 gr\u00e0cies a aquestes fotos podem seguir gaudint d\u2019aquesta curiositat de la naturalesa… i de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Pablo Gim\u00e9nez  <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els arbres s\u00f3n un dels \u00e9ssers vius m\u00e9s encisadors de la Terra. Molts contenen alguna singularitat, ja siga la grand\u00e0ria,<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1843,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-84","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=84"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1844,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84\/revisions\/1844"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1843"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=84"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=84"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=84"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}