{"id":950,"date":"2015-09-22T22:13:13","date_gmt":"2015-09-22T20:13:13","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=950"},"modified":"2015-09-22T23:40:23","modified_gmt":"2015-09-22T21:40:23","slug":"la-rapella-de-rafael-perez-y-perez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2015\/09\/22\/la-rapella-de-rafael-perez-y-perez\/","title":{"rendered":"La Rapella de Rafael P\u00e9rez y P\u00e9rez"},"content":{"rendered":"

Rafael P\u00e9rez y P\u00e9rez (Quatretondeta, 1891-1984) va ser un prol\u00edfic escriptor que va publicar m\u00e9s de 160 novel\u00b7les de g\u00e8nere anomenat \u201crosa\u201d: hist\u00f2ries rom\u00e0ntiques amb un esquema molt repetitiu per\u00f2 amb un enorme \u00e8xit, ja que foren llegides per milions de persones. Juntament a Corin Tellado, les hist\u00f2ries\u00a0d’aquest escritor tingueren un gran \u00e8xit entre les dones, mentre que les novel\u00b7letes de l\u2019Oest de Marcial Lafuente Estefan\u00eda eren preferides pels homens. Era una literatura molt popular i en 1977\u00a0P\u00e9rez y P\u00e9rez havia venut m\u00e9s de 5 milions d’exemplars entre Espanya i Latinoam\u00e8rica.<\/p>\n

\"Portada<\/a>
Portada de la quarta edici\u00f3 de la novel\u00b7la, en 1955 (Ed. Juventut)<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 tot i el seu \u00e8xit Rafael P\u00e9rez no es va desvincular mai de la seua terra, de qui va ser un gran defensor. Sempe que podia tornava a Quatretondeta, on es va retirar fins la seua mort als 93 anys. Per aix\u00f2 la majoria de les seues obres transcorren en el m\u00f3n rural de la Muntanya d\u2019Alacant. Els noms de molts protagonistes s\u00f3n valencians, sol utilitzar tamb\u00e9 expressions valencianes i, fins i tot, parla de pilota valenciana. No \u00e9s estrany trobar delicioses descripcions de pobles, masos i paratges del nostre voltant, de vegades\u00a0nomenant-los directament o amb noms figurats.<\/p>\n

\"Portades<\/a>
Portades de la primera edici\u00f3 (1933) i l’\u00faltima (1982), en l’editorial Juventud.<\/figcaption><\/figure>\n

En 1933 va publicar la novel\u00b7la La Rapella, v\u00e0ries vegades reeditada i guardonada amb el premi “Narciso Nores Salgado”. Val a dir que aquest top\u00f2nim \u00e9s, fins al que sabem, \u00fanic de Sella i Relleu. I que els seus protagonistes s\u00f3n una familia noble (el ducat de la Rapella) per\u00f2 arruinada, on l\u2019hereu s\u2019enamora d\u2019una criada del poble. Un amor socialment impossible per\u00f2 que, com no podia ser d\u2019altra manera, t\u00e9 un final feli\u00e7.<\/p>\n

\"Distintes<\/a>
Distintes edicions de la novel\u00b7la. D’esquerra a dreta, Biblioteca Patria (Costa Rica), Diana (M\u00e8xic) i Biblioteca Primor (Argentina).<\/figcaption><\/figure>\n

Els \u201csenyorets\u201d (aix\u00ed escrit originalment en la novel\u00b7la) viuen a un castell que culmina un poblet \u2013anomenat La Rapella- de carrers empinats i amb un calvari amb vells xiprers que condueixen al castell.
\nLa trama inevitablement recorda a la hist\u00f2ria dels Pons \u201csenyorets de la Rapella\u201d, una fam\u00edlia poderosa, vinguda a menys i hui desapareguda del nostre poble. Tamb\u00e9 les descripcions semblen una idealitzaci\u00f3 de Sella i el seu terme.<\/p>\n

F\u00e0cilment P\u00e9rez i P\u00e9rez \u2013asidu a finques com la Roqueta o Villa Serra- va rec\u00f3rrer a la realitat per imaginar aquesta singular novel\u00b7la d\u2019amor.<\/p>\n

\"El<\/a>
El desaparegut mas de la Rapella dels Senyorets (Sella) cap a l’any 1999.<\/figcaption><\/figure>\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rafael P\u00e9rez y P\u00e9rez (Quatretondeta, 1891-1984) va ser un prol\u00edfic escriptor que va publicar m\u00e9s de 160 novel\u00b7les de g\u00e8nere<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":951,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-950","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/950","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=950"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/950\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":961,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/950\/revisions\/961"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/951"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=950"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=950"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=950"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}