Pere MS

Pròxima arribada. Per via. 2. Rodalies. Destinació.
Alacant. Falten. Dos. Minuts.

Esperava a cobert baix del sostre de l’andana. Feia pocs dies que s’havia girat el temps i l’ambient era prou gelat. A més, […]

Com anava dient, camí del Penyó del Divino vaig veure que l’altre extrem d’Aitana i la zona de La Real estaven també molt nevades, fins i tot podria dir que encara ho estaven més que aquesta part on jo estava. […]

En teoria hui hauria d’haver anat a caminar per Xàbia, en una d’eixes excursions de la Diputació d’Alacant. Però, un sobtat canvi de plans d’aquest mateix divendres, un tant amarg també, tot s’ha de dir, ha fet […]

Era ja molt tard quan va acabar l’assaig. Quasi no es va quedar ni cinc minuts a la xarraeta entre tots -i el cigarret d’alguns- després d’assajar, en la porta del local. Tenia una cosa pendent.
Deixà […]

Era tarde y ya estaba en su casa. Entró en su habitación y encendió el ordenador dispuesto a acabar una tarea que tenía pendiente desde hacía días. Apareció la primera pantalla del arranque y cogió el móvil para […]

El riu baixava nerviós pel fons del barranc. Un munt de pedres i entrebancs pel mig de la cursa dificultaven el seu avanç, de vegades ràpid, de vegades més lent. Per moments, semblava parat també; uns instants […]

Crec que va ser un dilluns d’agost en el que no tenia res a fer. Per la vesprada li vaig preguntar a l’amic Miquel si tenien assaig de Komfusió perque em sonava que ho havia dit dies enrere. La contestació va ser, més o menys: “No. És demà. Vols tocar?”.

Com dic, no tenia res a fer i per aquells dies s’havia frustrat un intent de viatge amb destí a l’atzar, cosa per la qual encara més necessitava ocupar les hores. A més, imaginava que era ajudar-los en l’assaig per una raó concreta i vaig dir que sí, però no, era tocar en un bolo que tenien en Polop.
I res, així va començar tot: assajar, acoplar-se amb la gent, adaptar-se a un estil, estudiar cançons que no havia escoltat en la vida… Fins que vam tocar allí i, especialment, fins que vam repetir i ampliar aquell concert el passat dissabte 26 d’octubre en l’Auditori de la Vila, a benefici de l’Associació de Solidaritat amb el Poble Saharaui de la Vila Joiosa.

Què vaig a dir!… Espectacular! Ja només arribar allí i estar “a l’altra banda”, amb les butaques en front, era una imatge sorprenent i emocionant. I després, el concert en sí crec que va estar genial. Tot l’espectacle, amb la lectura d’alguns textos i la música, va quedar fantàsticament bé. Jo almenys així ho vaig percebre i viure.

Un dels millors moments per a mi va ser quan va entrar el meu grup, Desermint (perdoneu-me, Miquel i la resta, però encara em costa sentir-me un “komfús” més), i vam tocar la cançó nostra de Cases i carrers. Tal volta siga una de les millors que tenim, però amb els arranjaments vocals i el solo central de Miquel, ja pega un esclafit. En fi, que prou de paraules i millor escoltar eixa cançó i tot el concert.

Komfusió + Desermint. Cases i carrers (en 18min 46s)

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=_rvSa9C22_U,360,280[/SWF]

I la resta del concert, ací:
Part 1. Jo vinc d’un silenci (Raimon), He mirat aquesta terra (Raimon), Terra (Komfusió), La flama (Obrint pas), Viatge a Itaca (Lluís Llach), Llàgrimes (Komfusió)
Part 2. Venim del nord (Lluís Llach), Al país de l’olivera (Obrint pas), M’aclame a tu (Ovidi Montllor), El vell Montgó (Paco Muñoz), Cases i Carrers (Desermint)
Part 3. Que tinguem sort (Lluís Llach), Què volen aquesta gent (Mª del Mar Bonet), Buscant el moment (Sant Gatxo), L’estaca (Lluís Llach), La processó (Al tall), Som (Obrint pas)

Unes setmanes enrere llegia aquesta entrada al bloc Des de la Mediterrània, sobre cóm augmentar el número de lectures del nostre bloc, que em va fer pensar un poc sobre el meu. En veritat no tinc cap intenció en […]

Mitjançant algun bloc o podcast havia sentit parlar de tant en tant de Blaumut, un grup català que barreja un poc la música pop i la clàsica, especialment per l’instrumentació, com he pogut descobrir després. […]

A principis de temporada, allà per setembre, vaig estar mirant d’apuntar-me a algun grup excursionista d’Alacant per fer una caminada i, de pas, anar canviant d’aires. El que vaig trobar no em va apanyar molt […]

Portava més de quinze minuts menjant-se el bescuit que tenia per casa. L’havia començat amb ganes i, temps després, continuava amb prou interès. Tot i això, encara li quedava moltíssim bescuit per menjar i havia […]

Fa ja molt de temps que l’amic Mequetrefe ens va enviar als components de Desermint una notícia que havia trobat on parlaven d’un disc de Pep el Botifarra amb un quintet de metalls. Mentre llegia la notícia vaig […]

És molt possible que alguns que llegiu les historietes que conte ací pugueu pensar: i ara per què conta tot açò? Després del que ha passat o ha fet no pareix molt correcte o molt coherent.
I sí, podeu tenir part […]