S\u00f3n les 8:45 del mat\u00ed d’un \u00a0dissabte qualsevol.<\/p>\n
-Pepicaaa al tel\u00e9fono<\/em>!!<\/p>\n -Qu\u00e8 dius??<\/p>\n -Que al tel\u00e9fono<\/em>, la xiqueta est\u00e1 al tel\u00e9fono<\/em>, posa’t!!<\/p>\n -Qu\u00e8 dius, Pasqual??No sent el que dius!!<\/p>\n Els habituals crits dels meus ve\u00efns em desperten de bon mat\u00ed, i la mala llet m’envaeix. “Ser\u00e0 possible? Que alguns volem dormir!!”, pense.<\/p>\n -Xsssssssssssssst!!!!! -cride amb recoxineo<\/em><\/p>\n -Pepica estic dien-te que agafes el tel\u00e9fono<\/em><\/p>\n -Ai Pasqual que no et sentia. Si estic sorda no \u00e9s la meua culpa!!<\/p>\n “No, si no callaran… I ara damunt es posaran a discutir qui est\u00e0 m\u00e9s sord dels dos, i qui t\u00e9 la ra\u00f3. I mentre tant, pense jo, la xiqueta seguir\u00e0 al tel\u00e9fono.<\/em>”<\/p>\n No vull mirar quina hora \u00e9s. Anit vaig posar el despertador a les 9, i m’agradaria pensar que encara s\u00f3n les 7 i que quan callen podr\u00e9 adormir-me novament i despertar -me despr\u00e9s m\u00e9s descansada i tranquil\u00b7la, i no amb aquest mal humor.<\/p>\n -Pi pi pi pi pi pi pi pi pi pi! -“noo!ja s\u00f3n les 9!!”<\/p>\n Despr\u00e9s de varies repeticions de l’alarma, decidisc al\u00e7ar-me del llit. La idea de la proximitat del simulacre de selectivitat no em deixa la consci\u00e8ncia tranquil\u00b7la, i d’un bot m’alce i mire amb un ullada el desastre d’habitaci\u00f3 que tinc. El meu excessiu perfeccionisme pel que fa a l’ordre m’augmenta la mala llet que Pepica i Pasqual m’han proporcionat fa uns minuts, i intente amuntonar les coses cap ac\u00ed i cap all\u00e0, sabent que en poques hores tot tornar\u00e0 a estar igual. Per\u00f2 b\u00e9, hui no hi ha temps per ordenar res, la prioritat \u00e9s estudiar i estudiar.<\/p>\n M’aprope al balc\u00f3 i obric els portons, i per acabar d’arreglar el fabul\u00f3s despertar, el cel est\u00e0 totalment nuvolat i els carrers ben mullats i plens de tolls. La veritat \u00e9s que ja m’he acostumat a estos dies, fa mesos que \u00e9s dif\u00edcil veure el sol un dissabte.<\/p>\n Baixe a la cuina, em faig el got de llet amb colacao<\/em> i galetes pr\u00edncipe<\/em>, i mentre desdejune comen\u00e7a a ploure. El gos est\u00e0 trist, sembla que els dies de pluja l’afecten. Per\u00f2 ja fa temps que vam esbrinar que la pena del gos t\u00e9 f\u00e0cil soluci\u00f3: amb un quart de galeta tot se li’n passa. Content, agafa el trosset que li done, i se’n va corrent al seu “llit” per assegurar-se que la galeta ja \u00e9s seua i ning\u00fa li la llevar\u00e0. \u00c9s tan petita que abans d’arribar al llit ja se l’ha jalada<\/em>, per\u00f2 t\u00e9 eixa curiosa costum de protegir el que li donen.<\/p>\n Acabe d’esmorzar, acar\u00edcie el gos, m’asee i m’asente a la taula de l’escriptori. Ara si que si, toca estudiar. Mentre prepare els llibres pense en lo callaets que estan ara els meus ve\u00efns: ja podien haver estat tan tranquils tamb\u00e9 a les 9 del mat\u00ed!!<\/p>\n \u00a0Ara porte ja una bona estona amb el llibre d’hist\u00f2ria entre mans, i m’he cansat. A m\u00e9s l’oculista (que em va detectar una vista perfecta) em va dir la setmana passada que per no cansar la vista, he de parar de llegir cada hora. Li far\u00e9 cas, encara que \u00faltimament tot el que faig es basa en escriure o llegir unes coses o altres. Ja ho veus, pare de llegir hist\u00f2ria i comence a escriure al blog. Per descansar-la un poc de veritat, la vista, mire per la finestra per veure com va la pluja. Ha apretat, i plou m\u00e9s fort. Mire els bancals d’enfront, l’escola, un costat del carrer, l’altre, i entre mirada i mirada, apareixien a la meua vista Marta i Quimet, el gos, absolutament xopats de dalt a baix. No puc evitar un cruel somriure, doncs Quimet mullat t\u00e9 una pinta de rateta…pobre gos!! I pobra Marta, que segur que agafa un bon constipat d’eixos que em visiten a mi freq\u00fcentment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" S\u00f3n les 8:45 del mat\u00ed d’un \u00a0dissabte qualsevol. -Pepicaaa al tel\u00e9fono!! -Qu\u00e8 dius?? -Que al tel\u00e9fono, la xiqueta est\u00e1 al tel\u00e9fono, posa’t!! -Qu\u00e8 dius, Pasqual??No sent el que dius!! Els habituals crits dels meus ve\u00efns em desperten de bon mat\u00ed, i la mala llet m’envaeix. “Ser\u00e0 possible? Que alguns volem dormir!!”, pense. -Xsssssssssssssst!!!!! -cride amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2321],"tags":[2259,1940],"class_list":["post-106","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-inclassificable","tag-laia","tag-oratge"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/106","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=106"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/106\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":125,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/106\/revisions\/125"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=106"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=106"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=106"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}