\u00c9s ben sabut per tots que l’odi, el racisme i la viol\u00e8ncia s\u00f3n aspectes negatius que trobem freq\u00fcentment a aquest m\u00f3n al qual vivim. Un m\u00f3n on cada dia hi ha alg\u00fa fent un petit esfor\u00e7 perqu\u00e8 funcione amb m\u00e9s pau i igualtat, per eliminar tot all\u00f2 que causa problemes, per conseguir un m\u00f3n millor. Per\u00f2, desgraciadament, aquests s\u00f3n ben pocs, i els resultats s\u00f3n m\u00ednims.<\/p>\n
Tots parlem d’igualtat, tots volem els nostres drets, tots volem ser pacifistes, molts demanen llibertats. A m\u00e9s, moltes d’aquestes coses s\u00f3n els somnis de la gent de la meua edat, adolescent,\u00a0potser massa somniadora, que creem que podrem canviar el m\u00f3n amb aquestos pensaments. O aix\u00f2 \u00e9s el que creia jo, que la nova generaci\u00f3, els que farem funcionar\u00a0el m\u00f3n en un futur no molt lluny\u00e0, creem en la igualtat, la pau i totes aquestes quimeres que alguna vegada en la vida a tots se’ns passen pel cap. Per\u00f2 avu\u00ed he pogut comprovar a l’institut que no \u00e9s aix\u00ed. Una actuaci\u00f3 totalment racista i violenta m’ha provocat un odi impressionant cap a tots aquells que la duien a terme.<\/p>\n
Mentre em menjava tranquilament el meu entrep\u00e0 de formatge a les 10:30 del mat\u00ed (l’\u00fanic moment per relaxar-te un poc entre classes i classes) he pogut observar des de les grades del pat\u00ed com un c\u00famul de gent anava\u00a0formant-se cap a l’altre costat de la pista. Havia molta gent, la majoria d’ells sudamericans, i estaven jugant. Jugaven a “mosca”, un joc en el qual es formen dos files de gent amb les mans al\u00e7ades, i una personeta desgraciada i normalment feble, passa corrent entre les dos files, mentre la resta de “companys” li peguen manotades. El joc, que sempre m’havia semblat una mica violent, no \u00e9s sol fer per a pegar amb gana i deshofegar-se…simplement per pegar algun calvotet que altre (fet injustificable tamb\u00e9, per\u00f2 b\u00e9). Per\u00f2 la “mosca” de hui era diferent. Els xiquets pegaven fort, tant com la for\u00e7a dels seus bra\u00e7os els ho permitia. Un d’ells (d’aquestos d\u00e8bils i apagats) no ha volgut passar, tenia por i, com \u00e9s l\u00f2gic, no li apetia que li pegaren una manta de bara<\/em>. Aleshores la resta han comen\u00e7at a xillar-li i a dir-li que havia de passar, que si no\u00a0era un cagat, i tot aix\u00f2 que \u00e9s sol dir per fer que un es senta inferior. Per\u00f2 no acaba ah\u00ed la “bomba”: a m\u00e9s, molts alumnes aliens al joc, que estaven sentats amb mi o algun altre lloc del pat\u00ed han anat apopant-se cap all\u00ed al veure que s’estava armant bulla<\/em>. Quan ho veus, pots pensar que aniran a ajudar al pobre xiquet, a salvar la situaci\u00f3, a eliminar la viol\u00e8ncia. Per\u00f2 no; van a animar la brega i, si pot ser, a pegar-li ells tamb\u00e9. Finalment, el pobre xiquet (sudameric\u00e0, per cert)\u00a0s’ha vist obligat a passar per enmig d’aquelles 30 i pico violentes mans (si no ho feia segur que “l’esperaven a l’eixida”).<\/p>\n M’he quedat alucinada de veure que tant bra\u00e7os com cames anaven amun i avall en direcci\u00f3 al cos del menut, que ha caigut a terra i ha continuat sent colpejat. Per\u00f2 encara\u00a0he flipat m\u00e9s\u00a0quan s’ha apropat un company\u00a0i ben orgull\u00f3s ens ha dit:<\/p>\n -Li hem pegat unes patades al xiquet!total com \u00e9s un matxupitxu<\/em> no li fa mal.<\/p>\n INCRE\u00cfBLE. Un company d’eixos que criden llibertat als quatre vents. I com ell, unes desenes m\u00e9s d’alumnes de l’institut. M’ha semblat un acte tan repugnant, xen\u00f2fob i injust, que no podia entendre com la resta de la gent podia estar rient-li la gr\u00e0cia a aquells que venien contents d’haver-li “espolsat” quatre \u00f2sties a un company. He sentit vertader odi.<\/p>\n No s\u00e9 si es que visc\u00a0a un m\u00f3n de fades, per\u00f2 em sembla molt injust\u00a0que es produ\u00efsquen aquests tipus d’espectacles, i m\u00e9s a un intitut, lloc on es suposa que anem a educar-nos. I em sembla encara pijor que la gent que formar\u00e0 el futur del nostre pa\u00eds tinga aquesta mentalitat. On anirem a parar?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s ben sabut per tots que l’odi, el racisme i la viol\u00e8ncia s\u00f3n aspectes negatius que trobem freq\u00fcentment a aquest m\u00f3n al qual vivim. Un m\u00f3n on cada dia hi ha alg\u00fa fent un petit esfor\u00e7 perqu\u00e8 funcione amb m\u00e9s pau i igualtat, per eliminar tot all\u00f2 que causa problemes, per conseguir un m\u00f3n millor. […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1868,2264],"tags":[2084,2266,2260,2329],"class_list":["post-12","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-el-meu-cap-el-meu-cor","tag-injusticies","tag-institut","tag-sentiments","tag-societat"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t