{"id":131,"date":"2009-03-08T16:44:43","date_gmt":"2009-03-08T15:44:43","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/?p=131"},"modified":"2009-03-28T18:11:30","modified_gmt":"2009-03-28T17:11:30","slug":"la-mare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/2009\/03\/08\/la-mare\/","title":{"rendered":"La mare"},"content":{"rendered":"

Per totes aquelles dones que segur tindrien molt que dir, per\u00f2 un dia van silenciar les seues veus.\"\"\u00a0\u00a0<\/p>\n

<\/address>\n
Com cada any, arribava el dia en que feia X anys que havia passat. Enguany en feia 6. Tu feies per oblidar-ho, intentaves que eixe dia passara com un m\u00e9s de la teua vida, perqu\u00e8 te\u00f2ricament all\u00f2 no havia passat. Quan encara quedava un mes per la cita amb la por, el remordiment i el penediment, tu ja et preparaves per a l’ocasi\u00f3. En realitat no volies, nom\u00e9s desitjaves faltar a aquella cita, oblidar-la, i en aix\u00f2 es basaven tots els teus esfor\u00e7os durant el mes anterior, en fer altres coses que borraren la quedada del cap. Per\u00f2 all\u00f2 nom\u00e9s feia que ho recordares m\u00e9s: intentar oblidar \u00e9s recordar. Moltes vegades no ens n’adonem que l’oblit arriba sol, que no es pot for\u00e7ar, perqu\u00e8 pensar en l’oblit d’una cosa significa recordar-la. El teu afany \u00e9s en va.<\/address>\n
\u00a0\u00a0 Tot i els esfor\u00e7os, arribava i el dia i acudies a la cita,ben puntual, com un nen cregut. Enguany era especial. T’havies al\u00e7at, i ho havies recordat, perfectament. Havies saludat la teua filla, la cosa que m\u00e9s volies al m\u00f3n i a l’\u00fanica de li devies la vida, i havies marxat a prendre caf\u00e8 alhora que, melangi\u00f3s, llegies el peri\u00f2dic. Com cada any, per aquell dia, enguany era el dia de la dona, el 8 de mar\u00e7, i peri\u00f2dics i revistes s’omplien d’articles reivindicant llibertats i drets per a les dones, exposant la gran feina revolucion\u00e0ria d’aquestes al llarg del temps, contant hist\u00f2ries cruels que elles havien viscut. T’agradava llegir tot all\u00f2, et provocava una s\u00edntesi de f\u00e0stic i rebuig gratificant. Despr\u00e9s d’un mat\u00ed inc\u00f2mode i l\u00fagubre anecd\u00f2ticament amb un sol brillant, havies marxat a casa. Havies fet el dinar i havies cridat la teua filla. Ella va apar\u00e9ixer amb el millor dels seus somriures, com sempre ho havia fet, i va seure a taula. Mentre din\u00e0veu ella t’havia parlat dels estudis, de com li agradava la carrera que estava fent, de com en sabia la mare quan li aconsellava que estudiara all\u00f2. El simple so del pronunciament del seu nom t’intimidava: la mare… Et descol\u00b7locava sentir parlar d’ella, et desconcentrava i et posava nervi\u00f3s, un nervi\u00f3s que no es podia ocultar a la vista de la resta. Afortunadament eren poques les vegades que et parlaven d’ella, per\u00f2 quan ho feien reaccionaves d’una manera distinta, treies un “JO” que no era el teu, un interior incomprensible. Aquell dia li havies dit a la teua estimada filla que si, que la mare en sabia molt, d’estudis, per\u00f2 que on era ara la mare, que si era ella la que li estava pagant una carrera, que si era sa mare la que l’escoltava cada nit, que si l’havia cuidada sa mare durant tots estos anys, i que et semblava una falta de respecte que la nomenara i l’alabara en la teua pres\u00e8ncia, mentre pegaves mil i un cops a la taula. La teua nena, p\u00e0l\u00b7lida, fora de lloc, sense entendre qu\u00e8 passava all\u00e0, va amagar la mirada dirigint-la al plat d’arr\u00f2s, i despr\u00e9s d’un silenci trencador i molt inc\u00f2mode, es va al\u00e7ar d’una revolada i et va cridar a tota veu que estava ben segura que la mare havia marxat per raons de pes, que si \u00e9s que encara era viva sabia que algun dia tornaria i ho explicaria tot, perqu\u00e8 la mare els estimava molt i no els haguera abandonat sense raons. Envermellida i enfurismada, d’una revolada t’havia dit adem\u00e9s que on estaves tu els anys que la mare si que hi era, que quantes nits havies arribat a casa sobri, i que si alguna vegada li havies aconsellat sobre qu\u00e8 podia estudiar. Aix\u00f2 si que era una falta de respecte, t’havia dit.Ella se n’havia anat corrent a l’habitaci\u00f3 i havia fet tremolar la casa d’una portada, i tu havies callat. Havies callat i no havies sabut dir res. I diuen que qui calla, atorga. \u00a0\u00a0\u00a0<\/address>\n
\u00a0\u00a0 Minuts despr\u00e9s havies marxat al camp, i mentre llauraves la terra les ll\u00e0grimes rodolaven cara avall, fins tocar-te el coll i fer-te ret\u00f2rcer de fred. Perqu\u00e8 les ll\u00e0grimes venien del teu interior, i aquest estava ple de gelor, de mentida, de falsedat, de repugn\u00e0ncia, de masclisme,de vertader f\u00e0stic, d’alcohol, de viol\u00e8ncia, de por… La teua filla t’havia tocat amb el polze la ferida m\u00e9s gran que duies al cor. I \u00e9s que enguany feia 6 anys que despr\u00e9s d’una nit d’alcohol i sexe for\u00e7at i imprudent l’havies matada, a la mare.<\/address>\n
<\/address>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per totes aquelles dones que segur tindrien molt que dir, per\u00f2 un dia van silenciar les seues veus.\u00a0\u00a0 Com cada any, arribava el dia en que feia X anys que havia passat. Enguany en feia 6. Tu feies per oblidar-ho, intentaves que eixe dia passara com un m\u00e9s de la teua vida, perqu\u00e8 te\u00f2ricament all\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2264],"tags":[2082,2084,2329,1978],"class_list":["post-131","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","tag-dones","tag-injusticies","tag-societat","tag-somnis"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/131","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=131"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/131\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":181,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/131\/revisions\/181"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=131"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=131"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=131"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}