Feia temps que no ens trob\u00e0vem, si m\u00e9s no, d’eixa manera. Les absurdes relacions sentimentals, que han acabat la majoria convertint-se en pols, realment mai ens havien arribat a tancar a un m\u00f3n individual lluny\u00e0 de tota gran amistat i tot col\u00b7lectivisme, reduint-nos a la vida en parella. Hauria sigut\u00a0trist als 16 anys. A pesar\u00a0dels\u00a0“amiguets”\u00a0sempre havia hagut un\u00a0petit fil\u00a0que ens unia i ens feia estar en contacte, principalment perqu\u00e8 quasi totes ens vem di\u00e0riament. En part done les gr\u00e0cies de l’exist\u00e8ncia d’una escola,un \u00a0institut o un coservatori que ens han fet trobar-nos i m\u00e9s tard, tot i les nosters difer\u00e8ncies, han mant\u00e9s viva la flama que ten\u00edem en com\u00fa.\u00a0<\/p>\n
Somriures, mirades de complicitat que et fan veure que l’altra sap qu\u00e8 vols i qu\u00e8 penses, problemes, ll\u00e0grimes, tant de pena com d’alegria, festa, hores d’estudi, m\u00fasica, molta m\u00fasica, platja, hores de paraules i paraules infinites i repetitives que escoltes o murmures, moments dif\u00edcils… per\u00f2 sobretot uni\u00f3. Una uni\u00f3\u00a0enorme que ve d’anys enrere i que s\u00e9 que durar\u00e0 per sempre.<\/p>\n
L’any que ve cadascuna comen\u00e7ar\u00e0 una vida diferent, o no, per\u00f2 el que si que es cert \u00e9s que ja no ens trobarem cada mat\u00ed al banc de l’institut mentre ens saludem amb un badall, ni ens veurem als corridors del conservatori carregades d’intruments mentre llancem un\u00a0 bes al vol que esperem que l’altra capture i guarde al cor. L’any que ve comen\u00e7a el que molts cataloguen com la bona vida: la vida universit\u00e0ria. Amb sort, algunes anirem a viure juntes i podrem compartir fins i tot estos nous moments. Per\u00f2 la majoria ens separarem temporalment: m\u00fasiques, psicopedagogues (o logopedes o gestores o pol\u00edtiques [t’has d’aclarir que d’ac\u00ed tres mesos decidixes]), ingenieres, arquitectes, metgesses, fil\u00f2logues, periodistes, etc. La veritat \u00e9s que ser\u00e0 dif\u00edcil fer una bona uni\u00f3 entre estudis tan diferents.<\/p>\n
A pesar de tot aix\u00f2, s\u00e9 que\u00a0eixa coseta\u00a0que tenim dins i que ens ha unit, a algunes des de ben ben petites, i a la resta des que hem tingut la sort de coneixer-nos, no ens deixar\u00e0 separar-nos mai i ens far\u00e0 passar tants o m\u00e9s bons moments com hem passat fins ara. HO S\u00c9!<\/p>\n
Feia temps que no ens trob\u00e0vem, si m\u00e9s no, d’eixa manera tan grata i sincera, curta, per\u00f2 grata i sincera.<\/p>\n
Vos vull.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Feia temps que no ens trob\u00e0vem, si m\u00e9s no, d’eixa manera. Les absurdes relacions sentimentals, que han acabat la majoria convertint-se en pols, realment mai ens havien arribat a tancar a un m\u00f3n individual lluny\u00e0 de tota gran amistat i tot col\u00b7lectivisme, reduint-nos a la vida en parella. Hauria sigut\u00a0trist als 16 anys. A pesar\u00a0dels\u00a0“amiguets”\u00a0sempre […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[2264],"tags":[6,2260,1978],"class_list":["post-169","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","tag-amics","tag-sentiments","tag-somnis"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t