Mai m’havia interessat per la figura de la tieta. La familiaritat amb Catalunya m’ha fet sentir diverses vegades\u00a0 eixa paraula, doncs per ac\u00ed no \u00e9s sent massa, per\u00f2 mai havia arribat a preguntar-me quin era en realitat el seu significat, quin tipus de dones es catalogaven exactament com a “tietes”. Supose que aix\u00f2 va lligat a que la tieta de la meua fam\u00edlia \u00e9s “la tieta Pura”, que rep el nom\u00a0en diminutiu amb relaci\u00f3 a la seua mida: \u00e9s xicoteta. Per\u00f2 fa pocs dies a classe d’hist\u00f2ria de l’art el professor va comentar la figura de la tieta, i va dir d’ella que era aquella dona que vivia amb el germ\u00e0 major tota la vida, absenta d’amors i amb una tristor interior. Ell adjudicava aquesta tristor al passat de la dona: de joveneta s’havia enamorat d’aquell que seria l’home de la seua vida, i s’havia passat els anys de la joventut brodant l’aixovar, fins que pocs mesos abans de la tan esperada boda el xicot fugia del poble o apareixia agafat del bra\u00e7 d’una altra. Aquesta dona, segons Juan Pedro, quedava viuda per sempre sense haver-se casat. Quan els pares morien o el germ\u00e0 major se n’anava de casa per formar una fam\u00edlia, la encara jove tieta marxava amb ell i amb ell hi viva la resta de la seua vida, una vida sigil\u00b7losa que no alterava la vida familiar de la resta dels components de la casa. Segurament se’n podran establir mil variants d’aquesta definici\u00f3 de tieta, com la de la viuda de mala llet, per\u00f2 en resum \u00e9s aix\u00f2.<\/p>\n
La menci\u00f3 sense import\u00e0ncia que el professor va fer, em va portar a pensar sobre el sentit que t\u00e9 “tieta”, i sobre el concepte equivocat que jo en tenia. Si penseu, segur que heu conegut alguna tieta a les vostres vides, encara que no siga la vostra tieta, i sobretot si viviu a un poble. S\u00f3n persones curioses, que solen tenir una bona llibreta plena d’estalvis al banc i que malcrien els fills dels germans, \u00e9s a dir, els nebots, que a menut s\u00f3n tamb\u00e9 els fillols. Solen ser callades i no remenen massa per on passen. Per\u00f2 a pesar del silenci d’estes dones (que des del meu punt de vista s\u00f3n majors, doncs la hist\u00f2ria de l’amor frustrat la situe a l’\u00e8poca de la joventut dels meus avis en qu\u00e8 mantenir una relaci\u00f3 no tenia ni de ben lluny el mateix sentit que ara) jo pense que amaguen moltes cr\u00f2niques a la seua ment i al seu cor, hist\u00f2ries frustrades que mai han contat a ning\u00fa, ni que mai ho faran. Pense que han viscut en silenci moltes coses que si sortiren a la llum serien interessants.<\/p>\n
No s\u00e9, sempre he tingut la curiosa costum d’imaginar la vida dels dem\u00e9s i de crear personatges que engloben certes caracter\u00edstiques de la gent, encara que pense que cadasc\u00fa \u00e9s un personatge particular. Potser aix\u00f2 m’ha portat a q\u00fcestionar-me com haur\u00e0 sigut la vida d’estes dones tan misterioses que s’amaguen rere la figura del seu germ\u00e0 cautelosament, per\u00f2 que estic ben segura que tenen molt que dir sobre la vida.\u00a0<\/p>\n