{"id":187,"date":"2009-04-03T17:36:14","date_gmt":"2009-04-03T16:36:14","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/?p=187"},"modified":"2009-04-03T17:40:23","modified_gmt":"2009-04-03T16:40:23","slug":"tranquila-cosita-ya-me-voy","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/2009\/04\/03\/tranquila-cosita-ya-me-voy\/","title":{"rendered":"Tranquila cosita, ya me voy&#8230;"},"content":{"rendered":"<p>\u00a0\u00a0 Puge a l&#8217;autob\u00fas, com quasi mai per a tornar cap a casa, i espere a que estiga ple per a poder sortir del recinte escolar. Quan s&#8217;ompli el conductor arranca, i all\u00e0 anem. Espere que en menys de deu minut estiguem a la meua parada, perqu\u00e8 si no perdr\u00e9 el tren de les tres i huit. Costera avall, rotonda i cap a la dreta. Mentre l&#8217;autob\u00fas maniobra per girar, endevine la teua figura, com cada dia quan marxe en cotxe, caminant per la vorera dreta de la carretera. Cada vegada est\u00e0s m\u00e9s a prop, i puc veure clarament que ets tu. Tu sents la remor de l&#8217;autob\u00fas i et gires per veure si coneixes alg\u00fa, o simplement per pura costum. D&#8217;un en un, vas recorrent tots els cabets que pots veure des d&#8217;on ets. Veus aquells que han assegut a la finestra dreta de l&#8217;autob\u00fas: uns que es conten com els ha anat el dia, altres que miren per la finestra melangiosos, dos jovenets enamorats que es fan petons, alg\u00fa que et mira, altres que es llencen el tiquet del bus, &#8230; &#8220;Eh! Hi havia alg\u00fa mirant-me!&#8221; Penses en eixe moment. I tornes a rec\u00f3rrer amb la mirada els seients que has deixat enrere fa un instant, i all\u00e0 estic jo, mirant-te i movent la m\u00e0, esperant que em faces un senyal d&#8217;aprovaci\u00f3, un gest que em fa\u00e7a veure que m&#8217;has reconegut. Alces el cap i alhora les celles, i aleshores jo s\u00e9 que m&#8217;has vist. I just en eixe moment la llunyania que ens separa ja no ens deixa veure&#8217;ns m\u00e9s. Tot a\u00e7\u00f2 ha passat en 20 segons. El viatge cap a l&#8217;avinguda Beniard\u00e0 continua, i pel cam\u00ed pense sobre <a title=\"Blog d'\u00c0ngel Llu\u00eds\" href=\"http:\/\/zorro-oyendoelsilencio.blogspot.com\/\" target=\"_blank\">tu<\/a>.<\/p>\n<p>\u00a0\u00a0 Fa anys que ens coneixem, molts anys, i la veritat \u00e9s que ets un dels pocs companys que crec que conec prou b\u00e9. Tot i la dist\u00e0ncia que ens separa, ets del que sempre estan a prop quan ho necessites, dels que t&#8217;escolten, no nom\u00e9s dels que et fan riure. I aix\u00f2 s&#8217;agraeix. Tamb\u00e9 pense que fa temps que no parlem, i que no s\u00e9 com et van les coses \u00faltimament. A classe sempre est\u00e0s rient o dormint, fet que em fa pensar que ets feli\u00e7 per\u00f2 est\u00e0s cansat, i que potser les classes t&#8217;avorreixen. Hauries de parar m\u00e9s atenci\u00f3, que despr\u00e9s passa el que passa!! B\u00e9, de vegades est\u00e0s ben despert i establint llargues converses amb el teu company de la dreta, en les quals sols elevar el to de veu massa, molestant a la resta que intentem aprendre alguna cosa. Per\u00f2 he descobert que aix\u00f2 t\u00e9 f\u00e0cil soluci\u00f3, no em cal ni parlar, i \u00e9s que, com m&#8217;han dit mil vegades, &#8220;les mirades maten&#8221;. Amb una n&#8217;hi ha prou per silenciar-te una estona, perqu\u00e8 en passar mitja horeta oblidar\u00e0s la mirada i els crits de la meua companya de l&#8217;esquerra, que prefereix fer-te callar aix\u00ed, i continuar\u00e0s parlant.<\/p>\n<p>\u00a0\u00a0 L&#8217;autob\u00fas para. Ja hem arribat. Mire el rellotge: les tres i tres minuts. Haur\u00e9 de c\u00f3rrer prou si vull agafar el tren, que \u00faltimament va molt puntual. Amb la motxilla al coll comence a c\u00f3rrer mig ofegada, perqu\u00e8 es costera amunt, i finalment arribe a l&#8217;estaci\u00f3. &#8220;Tren con destino Alicante va a efectuar su salida por v\u00eda n\u00famero 3. Tren con destino Alicante por v\u00eda n\u00famero 3.&#8221; Corre Laieta, que tu pots! Un \u00faltim esfor\u00e7, i arribe a temps per a pujar al tren i fins i tot per agafar un bon seient. Un minut despr\u00e9s el tren marxa, i jo em perd a les meues cab\u00f2ries mentre escolte m\u00fasica. Aquesta vegada no pense en tu, no. La m\u00fasica em fa pensar en una dimensi\u00f3 m\u00e9s llunyana, m\u00e9s complexa, m\u00e9s meua&#8230;la m\u00fasica em fa pensar massa&#8230;<\/p>\n<address>Tranquila cosita, ya me voy, <\/address>\n<address>quemado por dentro y lleno de espinas.<\/address>\n<address>Me llevo colores que le rob\u00e9 al d\u00eda<\/address>\n<address>pa pintar mis noches que andan descolor\u00edas. <\/address>\n<p>Sinkope.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0\u00a0 Puge a l&#8217;autob\u00fas, com quasi mai per a tornar cap a casa, i espere a que estiga ple per a poder sortir del recinte escolar. Quan s&#8217;ompli el conductor arranca, i all\u00e0 anem. Espere que en menys de deu minut estiguem a la meua parada, perqu\u00e8 si no perdr\u00e9 el tren de les tres [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2264],"tags":[6,2259,1053],"class_list":["post-187","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","tag-amics","tag-laia","tag-musica"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/187","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=187"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/187\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":189,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/187\/revisions\/189"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}