Arribes a l’Arc, sempre m\u00e9s tard de l’hora prevista, i pel cam\u00ed, entre bromes i somriures, aix\u00ed com preocupacions sobre la forma f\u00edsica que tens i el que\u00a0hui podr\u00e0s fer, penses, ajudada pels companys, quines vies fareu. Si\u00a0 fa molt temps que no et poses els peus de gat, anir\u00e0s a les vies de tercer grau (les m\u00e9s f\u00e0cils), que casualment s\u00f3n les que m\u00e9s lluny estan. En aquest cas tindr\u00e0s un problema si vas en cotxe, perqu\u00e8 prop d’aquestes vies no et permetran aparcar, i a m\u00e9s una pintada t’amena\u00e7a des de la paret del costat. No recorde b\u00e9 qu\u00e8 diu, o si encara est\u00e0, per\u00f2 el que volia dir era “prohibit escalar”. B\u00e9, no cal comentar-ho.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 dona igual, perqu\u00e8 si realment tens ganes, escalar\u00e0s igualment, t’amenace una pintada o no. En el cas de que portes un ritme m\u00e9s o menys constant d’escalar i entrenes prou a menut, ja far\u00e0s de quintets per amunt, i si est\u00e0s realment fort i tens les condicions necess\u00e0ries podr\u00e0s fer vies de\u00a0sis\u00e9, set\u00e9 o huit\u00e9 grau\u00a0i et deixar\u00e0s all\u00ed l’al\u00e9 (nom\u00e9s arribar fins on es troben aquestes vies ja te’l pot llevar).<\/p>\n
Una vegada ja heu decidit on anireu (fet de vegades realment cost\u00f3s) aparcareu (si podeu, com ja he dit) i nom\u00e9s baixar del cotxe, mirar\u00e0s les muntanyes que s’obrin dalt de tu, aquelles muntanyes que tant t’agraden per\u00f2 que\u00a0tamb\u00e9 t’han acollonat\u00a0m\u00e9s d’una vegada.\u00a0Agafar\u00e0s la motxila, on portes l’arn\u00e9s, els peus de gat i el magnesi, freq\u00fcentment acompanyats d’alguna barreta energ\u00e8tica, una botella d’aigua,\u00a0un parell de peces de fruita i, fins i tot de vegades, un bon entrep\u00e0. Si tens sort (sort que a menut tinc jo gr\u00e0cies a\u00a0la meua escassa for\u00e7a i, segurament, al fet de ser dona) no et tocar\u00e0 dur la corda, com a molt alguna cinta.\u00a0Poc a poc anir\u00e0s pujant, mentre preguntes 40 vegades al de darrere teu\u00a0si vas pel cam\u00ed correcte. Quan arribeu al sector on havieu acordat anar, descarregar\u00e0s tot el que duies i comen\u00e7areu a decidir quina via ser\u00e0 la primera. Despr\u00e9s d’uns minuts d\u00a1indesici\u00f3, algun valent, s’animar\u00e0 a obrir una via no massa dif\u00edcil, per calentar. Tu, tranquil\u00b7lament, et posar\u00e0s l’arn\u00e9s i assegurar\u00e0s al teu company(tamb\u00e9 vols participar i no deixar de tot ho facen els dem\u00e9s). Mentre ell puja, tu inentes quedar-te amb els passos que fa, per poder repetir-los tu i no tardar massa en pujar, fet que, l\u00f2gicament, afectar\u00e0 desesperadament els teus companys, encara que ells t’asseguren i reafirmen que no, que tu tranquil\u00b7la, pren-te el teu temps.\u00a0Mentre assegures, des de dalt alg\u00fa et\u00a0crida: -D\u00f3na’m corda! Tensa! Espera, espera, aah!!!que m’apreta mooolt!\u00a0-Baixem? . Siii, baixa ja si us plau -penses.- No puc mantenir m\u00e9s temps el coll mirant per amunt.\u00a0<\/p>\n
El company\/a baixa, i ara et toca a tu. Et poses els peus de gat i\u00a0li fas el nus huit a la corda, ben apretat i segur per no caure per res del m\u00f3n.\u00a0Quan alg\u00fa s’anima a assegurar-te a tu, t’encamines cap a la paret. La toques. Est\u00e0 gelada. Nom\u00e9s tocar-la et provoca un c\u00famul de sentiments i records, i la por comen\u00e7a a pujar pels talons. Mires per amunt i veus el cam\u00ed de dibuixen les xapes, el cam\u00ed que haur\u00e0s de rec\u00f3rrer per arribar fins a la cadena que et saluda des de dalt del tot. Respires i mires al teu company, per comprovar que et t\u00e9 ben lligada. Ara suspires. Anem all\u00e0. Busques el primer forat per ficar el dit, i si pot ser el bra\u00e7\u00a0i poder fer for\u00e7a. Poc a poc vas pujant: el peu dret ac\u00ed, la m\u00e0 m\u00e9s amunt, equilibri cap a l’esquerra, un poc de for\u00e7a de bra\u00e7os.\u00a0Sense adonar-te’n ja has pujat\u00a0la mitat de la via.\u00a0Arribes a un lloc segur i descanses un poc. Mires avall, per veure\u00a0qu\u00e8 fan els teus acompanyants, i de repent te’n adones que el que t’assegura est\u00e0 mirant les musaranyes, fet que et mosqueja profundament. Quan retorna del seu m\u00f3n particular, decideixes continuar escalant.<\/p>\n
\u00a0Ara t’espera el millor: un pas ben complicat que est\u00e0s segura de no poder resoldre. Des de baix t’ajuden, van dien-te: a la dreta, el peu ah\u00ed, la m\u00e0 m\u00e9s avall, etc. T\u00fa, immersa en un mar de dubtes, por i confusions, ni tan sols acertes quina \u00e9s la teua dreta. Com que l’altura no t’ajuda, has d’ajudar-te de la t\u00e8cnica i la for\u00e7a. Estires els peus tot el que pots fins que nom\u00e9s la punta del dit gros toca la\u00a0roca i intentes agafar-te de la pedra que es mostra dalt del tau cap. I quan ja est\u00e0s a punt d’apoderar-te d’ella, un r\u00e0fega de vent et desequilibra i caus. Mentre caus el cor et va a mil, i demanes per favor que el que et t\u00e9 lligada estiga ara ben despert, per pegar un estir\u00f3 a la corda\u00a0i deixar-te penjant abans de que toques terra. I aix\u00ed \u00e9s, ho fa. La corda para, i amb ella tamb\u00e9 pares tu, acollonida fins la m\u00e8dula. Per\u00f2 una vegada ja est\u00e0s m\u00e9s tranquil\u00b7la, penses que ha sigut una experi\u00e8ncia emocionant: has volat!! Animada pel fet d’haver-te sentit com un ocell i per no haver\u00a0retrocedit massa metres, continues la faena. Ara s\u00ed, ara ja saps el que has de fer, i amb gran decisi\u00f3 puges i puges fins a tocar la cadena, que produix un soroll que anuncia la teua vict\u00f2ria: per fi has arribat!! Mires per avall amb la cara m\u00e9s feli\u00e7 del m\u00f3n, esperant que t’afalaguen, i aix\u00ed ho fan: collons, la xiqueta! Ara nom\u00e9s et queda disfrutar del paisatge que la nostra terra ens oferix i deixar-te caure per anar cap avall.\u00a0All\u00ed t’esperen uns quants somriures, i un “com que no podies, no?”. Tu\u00a0els tornes el somriure, contenta d’haver coincidit amb ells\u00a0fa un temps i d’haver-te aficionat a\u00a0escalar. Feia temps que no anaves, per\u00f2 promets que no ho deixar\u00e0s c\u00f3rrer m\u00e9s, que anir\u00e0s cada setmana (promesa que desgraciadament no complir\u00e0s).<\/p>\n
Passar\u00e0 un temps, i quan tornes a anar les sensacions seran de nou les mateixes. Els moments que passes perduda enmig dels pins i la penya no els oblides. Potser es fan tan especials pel fet d’anar a la llarga, potser pel fet de les amistats que t’ha proporcionat, potser pel fet de l’entorn…la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que t’agrada, i tant et fa que et\u00a0diguen que es perill\u00f3s, que vages amb compte o que canvies de hobby.\u00a0A tu t’agrada escalar, i continuar\u00e0s\u00a0disfrutant d’aquest esport sempre i quan\u00a0la salut, l’\u00fanic inconvenient que realement podria separa-te d’ell, t’ho permeta.<\/p>\n
(\u00c0nims a tots\u00a0aquells que no ho heu provat mai. \u00c9s impressionant.)\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Arribes a l’Arc, sempre m\u00e9s tard de l’hora prevista, i pel cam\u00ed, entre bromes i somriures, aix\u00ed com preocupacions sobre la forma f\u00edsica que tens i el que\u00a0hui podr\u00e0s fer, penses, ajudada pels companys, quines vies fareu. Si\u00a0 fa molt temps que no et poses els peus de gat, anir\u00e0s a les vies de tercer […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2264],"tags":[2285,2125,1924,2260],"class_list":["post-19","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","tag-escalada","tag-esport","tag-sella","tag-sentiments"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":271,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19\/revisions\/271"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}