{"id":205,"date":"2009-04-24T14:38:48","date_gmt":"2009-04-24T13:38:48","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/?p=205"},"modified":"2009-04-24T14:42:00","modified_gmt":"2009-04-24T13:42:00","slug":"les-nostres-arrels","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/2009\/04\/24\/les-nostres-arrels\/","title":{"rendered":"Les nostres arrels"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Diumenge, 19 d’abril de 2009<\/span><\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\u00a0 <\/span><\/span>\u00a0<\/span>Plou, com fa mesos que ho fa. Quin hivern m\u00e9s llarg, D\u00e9u meu! Sembla que no s\u2019acabar\u00e0 mai. A m\u00e9s de la pluja, el fred, i el Puig Campana que s\u2019ha despertat mig nevat. Amb sort, ara les cases s\u00f3n calentes, i qualsevol t\u00e9 bones estufes o fins i tot calefacci\u00f3 per evadir-se de l\u2019exterior i viure calent, com si de la porta cap a fora hi haguera un altre m\u00f3n. Quin plaer, al\u00e7ar-se del llit i trobar la casa calenta i els ferros que la recorren cremant! Quin plaer apropar-se al radiador i sentir l\u2019escalfor que emana, i posar-li les mans a sobre fins que la calor socarra els dits! Quin plaer, veure la pluja des del balc\u00f3 i poder imaginar-te el fred que far\u00e0 al carrer mentre tu vagues en pijama per casa tranquil\u00b7lament! Tot un plaer, la veritat, per\u00f2 un plaer incomparable, per a mi, amb el goig de veure la llenya cremant-se a la llar de foc. <\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0 <\/span>Feia algun any que la llar restava apagada i bruta, sense usar. Aproximadament des que hav\u00edem posat la calefacci\u00f3: el cable d\u2019aquesta havia d\u2019anar del terrat fins a la planta baixa, i quina millor manera de fer-lo rec\u00f3rrer tants metres que posar-lo per dins la xemeneia. Doncs aix\u00ed ho vam fer. L\u2019\u00fanica condici\u00f3 era, evidentment, no encendre el foc. \u201cBah, si el foc no ens far\u00e0 falta! Total, ara tenim calefacci\u00f3!\u201d, pens\u00e0rem. Per\u00f2 han passat uns quants anys des que ens calfem per tubs i radiadors, i aquest hivern, fred i llarg, ens han vingut les ganes del foc tradicional, de la calentor que nom\u00e9s escalfa si est\u00e0s ben a prop d\u2019ella, de la llar que ens fa, per uns instants, compartir temps i espai, mentre ens apropem per sentir cruspir les rames i veure cremar la llenya. I sentir eixa olor…mm! Quina olor m\u00e9s caracter\u00edstica i agradable que despr\u00e9n la llenya cremada! <\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0 <\/span>Hui hem enc\u00e9s de nou el foc, doncs el dia ho demanava: pluja, fred, n\u00favols grisos que no deixen veure el sol i, per a mi, la melancolia d\u2019unes vacances que marxen i un trimestre que es presenta dur. L\u2019\u00fanic inconvenient de la llar \u00e9s que no et pots calfar si no est\u00e0s ben a prop. I a ma casa, que es ben estreta i alta, \u00e9s un problema: nom\u00e9s a la planta baixa es mant\u00e9 la calor. A la meua habitaci\u00f3 no arriba, i per aix\u00f2 he decidit traslladar-me un moment al pis de baix amb un llibre i una manta, seure al sillonet que hi ha vora el foc i llegir Conflicte Ling\u00fc\u00edstic Valenci\u00e0<\/em>, de Rafael Ninyoles, mentre em menge una coca de molletes que mon pare m\u2019ha dut del forn, com cada diumenge, observe al gos que est\u00e0 inquiet per les noves sensacions que li provoca el foc, a les quals s\u2019ha anat acostumant durant l\u2019hivern, i sent la remor que mon pare fa a la cuina mentre prepara un bon arr\u00f2s cald\u00f3s. Entre cap\u00edtol i cap\u00edtol descanse, alce el cap, i escolte mon pare, que s\u2019ha apropat al foc per escalfar-se un poc les mans i remenar-lo amb un pal de ferro que t\u00e9 al costat, que pel que m\u2019explica li\u2019l va fer un amic ferrer per construir amb el pal i una roda tamb\u00e9 de ferro un joc al qual ell jugava quan era petit i que poc a poc havia anat desapareixent de la nostra cultura. <\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0 <\/span>I igual que la llar, \u00e9s veritat que les coses tradicionals i antigues de la nostra cultura van desapareixent poc a poc i sent substitu\u00efdes per altres: els jocs manuals o ben senzills com puga ser un pal i una roda de ferro s\u2019esfumen en benefici d\u2019altres m\u00e9s complexos com els videojocs; l\u2019arr\u00f2s cald\u00f3s es menja cada vegada menys mentre que augmenta el consum de menjar r\u00e0pid o precuinat amb un contingut alimentari inferior, i sobretot amb un sabor incomparable amb el de l\u2019arr\u00f2s de casa; el mateix passa amb les coques fetes al forn de llenya, com la coca de molletes, que s\u00f3n substitu\u00efdes per pastissos industrials; la llar de foc perd valor i queda abandonada davant l\u2019\u00fas de maquin\u00e0ria m\u00e9s avan\u00e7ada que t\u00e9 millor solucions per al fred; etc. I aix\u00ed passa amb tot. Per\u00f2 no \u00e9s la primera vegada que passa, durant tota la hist\u00f2ria de la humanitat s\u2019han anant substituint uns objectes per altres, uns costums per altres, unes formes de vida per altres, etc. Aix\u00ed \u00e9s la vida, i amb tot el que ens permet avan\u00e7ar tampoc estaria b\u00e9 que ens quedarem estancats en l\u2019edat de pedra per mantindre all\u00f2 antic i propi de la cultura, per\u00f2 de vegades no ve mal recordar-ho i reviure-ho, sentir-se per un moment uns anys enrere i no oblidar mai les arrels de tot all\u00f2 que tenim, fem, mengem, parlem, etc. <\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diumenge, 19 d’abril de 2009 \u00a0 \u00a0Plou, com fa mesos que ho fa. Quin hivern m\u00e9s llarg, D\u00e9u meu! Sembla que no s\u2019acabar\u00e0 mai. A m\u00e9s de la pluja, el fred, i el Puig Campana que s\u2019ha despertat mig nevat. Amb sort, ara les cases s\u00f3n calentes, i qualsevol t\u00e9 bones estufes o fins i […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2264],"tags":[2262,1940,1924],"class_list":["post-205","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","tag-de-poble","tag-oratge","tag-sella"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=205"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":207,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/205\/revisions\/207"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}