{"id":209,"date":"2009-04-25T17:52:34","date_gmt":"2009-04-25T16:52:34","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/?p=209"},"modified":"2009-04-25T17:52:34","modified_gmt":"2009-04-25T16:52:34","slug":"25-dabril-un-dia-que-recordar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/2009\/04\/25\/25-dabril-un-dia-que-recordar\/","title":{"rendered":"25 d’abril, un dia que recordar"},"content":{"rendered":"
Toni Cucarella, 21 d’abril de 2009, L’accent. <\/span><\/span><\/address>\n

300 anys sense full de ruta<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abS\u00ed, han passat tres segles d’en\u00e7\u00e0 que ens posaren els grillons castellans i borb\u00f2nics “por justo derecho de conquista”. Tres segles d’embotir-nos nacionalisme espanyol pels sets forats dels cos. Per tots els set. Compteu-los. Tres segles de dir-li “solidaridad” a all\u00f2 que tothom sap que \u00e9s vulgar extorsi\u00f3 i robatori. Tres segles d’obligar-nos a parlar “cristiano”. Tres segles d’ingom\u00ednia.<\/span><\/span><\/address>\n

Per\u00f2\u2026 tres segles de resist\u00e8ncia? <\/span><\/span><\/p>\n

S\u00ed, hem resistit. D’aquella manera. No gaire col\u00b7lectivament. No pas com un sol poble que sap on t\u00e9 l’enemic i el combat i no se’n refia. Hem resistit a rogles, des de les trinxeres, en desbandada, amb m\u00faltiples i escampades excepcions que han confirmat la regla. La regla que diu que som un pa\u00eds sense pol\u00edtica. Perqu\u00e8 la pol\u00edtica \u00e9s, al capdavall, la que dissenya els fulls de ruta. I qu\u00e8 \u00e9s per nosaltres un full de ruta sin\u00f3 el trajecte planificat, conscient i conseq\u00fcent (sobretot conseq\u00fcent) cap a un horitz\u00f3 de llibertat\u2026 <\/span><\/span><\/p>\n

No hem tingut full de ruta ni consci\u00e8ncia de poble sotm\u00e8s que ha d’alliberar-se. Vull dir: en general i col\u00b7lectivament, cohesionadament, no hem tingut aqueixa consic\u00e8ncia. Hem defugit, secularment, el conflicte. Aquest \u00e9s el tret que millor ens defineix, dissortadament, com a catalans. Catalans del nord, del sud, de l’est i de l’oest: catalans pactistes. Pactar estatuts de pa sucat amb oli, pactar i estimar les banderes dels enemics, pactar la desmembraci\u00f3 del catal\u00e0, pactar quants dels nostres diners ens tornaran els arrogants senyorets espanyols\u2026 Tot \u00e9s susceptible de ser pactat. I no solament l’imaginari simb\u00f2lic, la llengua o la integritat del territori nacional, fins i tot es pot posar a pacte la pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia, i assumir, definitivament, la derrota irreversible. Els espanyols ens tenen molt i molt ben apamats. Saben per quin clavill cal abocar el raig d’aigua perqu\u00e8 esdevinga badall, forat, avenc, abisme. Al contrari de nosaltres tenen perfectament dissenyat, de fa segles, el full de ruta que cal seguir per a diluir-nos en el no-res de les nacions. Poc se’n van ells del cam\u00ed tra\u00e7at. Saben, per exemple, que sempre defugim el conflicte. I ells en saben un fum, de moure conflictes. Els creen i els gestionen a la perfecci\u00f3 per al seu benefici. Davant els seus conflictes, els nostres pol\u00edtics oficials i els seus intel\u00b7lectuals org\u00e0nics ofereixen de seguida el pacte. I el pacte imposa unes ren\u00fancies. Un cop aconseguit aquest pacte, els espanyols organitzen un altre conflicte, i tot seguit els nostres pol\u00edtics oficials i seus intel\u00b7lectuals org\u00e0nics proposen un altre pacte i unes altres ren\u00fancies. Tot es renunciable. Aix\u00ed portem tres-cents anys: de pacte en pacte, de ren\u00fancia en ren\u00fancia, fins l’esva\u00efment irreparable. <\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 hauria de canviar si volem tenir cap oportunitat. Caldria bandejar definitivament del nostre tarann\u00e0 pol\u00edtic l’enganyifa del pactisme. No hem de pactar res amb els espanyols. Perqu\u00e8, fet i fet, com ens advertia Joan Fuster, ara tan abominat per la mediocritat creixent, “pactar \u00e9s perdre”. I la sort, a l’igual que la independ\u00e8ncia, cap buscar-la, cal arriscar-se a guanyar-la. Per a guanyar, cap apostar i jugar. Jugar a guanyar, \u00e9s clar. O, com a m\u00ednim, jugar per a ficar la por al cos dels nostres enemics, sempre tan prepotents. De cap manera jugar a perdre. Jugar a perdre \u00e9s acomodar-se a ser gestor d’autonomies espanyoles, i dir, com la rabosa deia al ra\u00efm aparentment tan alt, que la independ\u00e8ncia encara \u00e9s verda i no paga la pena l’esfor\u00e7 d’intentar collir-la.<\/span><\/span><\/p>\n

Aquest hauria de ser el missatge: el pactisme ha mort com a tret pol\u00edtic catal\u00e0. Ara fem pol\u00edtica contra el nacionalisme espanyol supremacista i exterminacionista, contra els qui arranquen crostes catalanistes i tanquen televisions en catal\u00e0, contra els qui denominen solidaritat a l’extorsi\u00f3, contra els corruptes que ofrenen “nuevas glorias a Espa\u00f1a”, contra els qui malmeten el nostre territori per a omplir-se impunement les butxaques, contra els qui ens volen espanyols “por justo derecho de conquista”, \u00e9s a dir, contra els qui ens volen cornuts i pagant-los el beure. <\/span><\/span><\/p>\n

Agranem per fi nom\u00e9s cap a casa nostra. Planifiquem el nostre full de ruta. Encara que no siga un cam\u00ed gens c\u00f2mode, encara que tots els ra\u00efms ens semblen verds. El cam\u00ed l’hem de fer nosaltres i de m\u00e9s verdes n’han madurat. Aix\u00ed doncs, el 25 d’abril a Val\u00e8ncia amb l’esquerra que no oblida. Per la mem\u00f2ria. Per la dignitat. Per la llibertat dels Pa\u00efsos Catalans.\u00bb<\/span><\/span><\/p>\n

Hui, 25 d’abril de 2009, fa exactament 302 anys que l’ex\u00e8rcit de Felip V es va fer amb la Corona d’Arag\u00f3, 302 anys des que, per mitj\u00e0 dels decrets de Nova Planta, s’impos\u00e0 al nostre pa\u00eds l’organitzaci\u00f3 pol\u00edticoadministrativa de Castella, arrebatant-nos molt m\u00e9s que una independ\u00e8ncia pol\u00edtica: una llengua, una cultura i\u00a0unes lleis que van haver de desapar\u00e9ixer en favor de les castellanes. 302 anys despr\u00e9s, havent passat per moltes i diferents situacions, encara \u00e9s dif\u00edcil de vegades parlar en la pr\u00f2pia llengua sense ser menyspreat, enorgullir-se d’una cultura tan viva i plena com la resta sense que et facen sentir que \u00e9s inferior, gaudir d’unes lleis que reconeguen i defensen\u00a0la diversitat al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

En poder pujar\u00e9\u00a0algunes fotos de la mani de l’any passat a Alacant que estan molt b\u00e9.\u00a0Ho vam passar de luxe! Desgraciadament enguany l’estudi em prohibeix moure’m de casa el dia 9 de maig, que \u00e9s quan es\u00a0far\u00e0. Per als que aneu, que ho passeu molt b\u00e9!\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Toni Cucarella, 21 d’abril de 2009, L’accent. 300 anys sense full de ruta \u00abS\u00ed, han passat tres segles d’en\u00e7\u00e0 que ens posaren els grillons castellans i borb\u00f2nics “por justo derecho de conquista”. Tres segles d’embotir-nos nacionalisme espanyol pels sets forats dels cos. Per tots els set. Compteu-los. Tres segles de dir-li “solidaridad” a all\u00f2 que […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1868],"tags":[2084,2329],"class_list":["post-209","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-injusticies","tag-societat"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t