{"id":223,"date":"2009-05-22T14:43:01","date_gmt":"2009-05-22T13:43:01","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/?p=223"},"modified":"2009-07-23T11:12:00","modified_gmt":"2009-07-23T10:12:00","slug":"sempre-seras-una-part-de-mi-musica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/2009\/05\/22\/sempre-seras-una-part-de-mi-musica\/","title":{"rendered":"Sempre ser\u00e0s una part de mi, m\u00fasica."},"content":{"rendered":"

Ja s\u2019acaba. Dues setmanes i s\u2019acabar\u00e0 tot. Per\u00f2, vull que s\u2019acabe?<\/span><\/span><\/p>\n

Est\u00e0 clar que vull acabar amb aquest curs, que vull deixar d\u2019estudiar dia rere dia d\u2019una vegada, que vull que arriben les vacances i poder gaudir d\u2019elles de la millor manera possible, que vull passar la selectivitat i que la nota (un 8.28, mare meua!!!) m\u2019arribe per a fer periodisme en Val\u00e8ncia, que vull deixar de sentir la pressi\u00f3 del conservatori i el remordiment de les hores que no vaig, que necessites descansar… Per\u00f2 si em pare a pensar, em done compte que enguany acabar\u00e0 una etapa molt important de la meua vida per comen\u00e7ar-ne una altra bastant diferent. I \u00e9s que no nom\u00e9s deixe enrere hores d\u2019estudi, d\u2019 estr\u00e9s, d\u2019angoixa i de pressi\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 hores d\u2019amistat, de somriures, d\u2019aprendre, de mirades, d\u2019un mateix institut i uns mateixos companys (fa 10 anys que us conec, i sou fant\u00e0stics), d\u2019uns professors que s\u00f3n m\u00e9s b\u00e9 amics, d\u2019unes aules enva\u00efdes pels records i, a m\u00e9s, infinites hores de m\u00fasica. Perqu\u00e8 si, enguany acabe l\u2019institut per entrar l\u2019any que ve a la universitat; per\u00f2 enguany tamb\u00e9 acabe el conservatori, i l\u2019any que ve no ser\u00e0 substitu\u00eft per ninguna altra entitat semblant. <\/span><\/span><\/p>\n

Fa 10 anys que vaig arribar,aporegada i vergonyosa, com era jo, a les portes de la pla\u00e7a de bous de Benidorm, amb la meua cosina Ana i Sergi Soler, per fer un examen que ens deixaria ben classificats i ens permetria entrar al Conservatori de M\u00fasica P\u00e9rez Barcel\u00f3 de Benidorm. Dels primers anys no recorde massa, \u00fanicament alguns dels companys i professors, i poc m\u00e9s. Sobretot recorde el primer dia que vaig con\u00e9ixer Manolo, el meu professor d\u2019obo\u00e8 des d\u2019aleshores fins ara. Quan vaig sortir de l\u2019aula on estava ell (la mateixa aula que m\u2019ha vist cr\u00e9ixer i rebre classe durant 10 anys) li vaig dir a ma mare: mama, t\u00e9 les mans com el tio Quelo. I ma mare rigu\u00e9. Aleshores jo encara no sabia que eixes eren les mans d\u2019un m\u00fasic, d\u2019alg\u00fa que estima la m\u00fasica i viu per i amb ella. I des d\u2019aquell dia fins hui mateix, Manolo ha sigut el que m\u2019ha ensenyat tot sobre l\u2019obo\u00e8, des de la posici\u00f3 del do fins al doble picat, des del lligat fins al vibrato. Tot. Tot el que s\u00e9 li ho dec a ell, i per a mi sempre ser\u00e0 el meu mestre. I per altra banda est\u00e0 ell, l\u2019altre gran mestre, mon tio Quelo, que tot i no tocar l\u2019obo\u00e8 tamb\u00e9 m\u2019ha ensenyat molt sobre la m\u00fasica. <\/span><\/span><\/p>\n

Amb el temps vaig anar coneixent als altres. Quatre anys cursant el grau elemental, i despr\u00e9s d\u2019aquest la prova tan temuda: la prova al grau mitj\u00e0! Ana i jo tamb\u00e9 la vam superar amb \u00e8xit, i Sergi ja ens havia adelantat algun curs mitjan\u00e7ant les ampliacions. Cada vegada \u00e9rem menys: uns companys marxaven, altres desconeguts arribaven de nou, i alguns segu\u00edem all\u00ed. Aleshores vaig con\u00e9ixer nous professors dels que he apr\u00e9s molt\u00edssim i amb qui he passat molts bons moments. <\/span><\/span><\/p>\n

I tamb\u00e9 vaig con\u00e9ixer i em vaig relacionar amb companys fabulosos, \u00fanics, divertid\u00edssims i amb qui d\u2019un principi, curiosament, nom\u00e9s em va\u00a0 <\/span>unir una cosa: LA M\u00daSICA. La m\u00fasica ha fet molt per nosaltres. Ens ha fet con\u00e9ixer-nos, estimar-nos, passar bones estones, riure, posar-nos nerviosos, unir-nos en els moments dif\u00edcils d\u2019abans de qualsevol actuaci\u00f3…la m\u00fasica ens ha fet sentir molt, i eixos sentiments, \u00fanics i irrepetibles, s\u00e9 que no els oblidar\u00e9 mai: mirar un company quan sona el fort, suspirar, i saber que ambd\u00f3s estem pensant el mateix: quin plaer!; creuar els ulls amb un altre company que est\u00e0 a punt de fer un solo i transmetre-li tota la confian\u00e7a del m\u00f3n, fent-lo sentir relaxat i tranquil, recordant-li que tots passem per moments aix\u00ed i que si falla ho celebrarem igualment m\u00e9s tard al Winston; escoltar la m\u00fasica dels amics, i gaudir…sobretot gaudir. <\/span><\/span><\/p>\n

Ara em queda agrair-los-ho a aquells que realment han fet que a\u00e7\u00f2 fora possible: els meus pares. Sense vosaltres jo no hagu\u00e9s, ni tan sols, tocat l\u2019obo\u00e8. Gr\u00e0cies a vosaltres vaig arribar un dia perduda al llarg cam\u00ed que \u00e9s la m\u00fasica, gr\u00e0cies a vosaltres vaig saber trobar el sender m\u00e9s agradable d\u2019ella, i gr\u00e0cies a vosaltres he arribat al final del cam\u00ed on jo desitjava anar. GR\u00c0CIES. I clar, papa, que podr\u00e0s sentir-te orgull\u00f3s quan arreplegue el t\u00edtol que tants anys i tant d\u2019esfor\u00e7 m\u2019ha costat aconseguir, perqu\u00e8 sense tu haguera sigut impossible. \u00a0<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

S\u00e9 que tot i que ara em quiexe de les hores que passe all\u00e0 i del temps que em roba (o m\u00e9s b\u00e9 el temps que em regala) la m\u00fasica, l\u2019any que ve, quan arribe la vesprada i no tinga on anar, ho trobar\u00e9 a faltar. Trobar\u00e9 a faltar l\u2019obo\u00e8, els companys, el bon ambient, els professors…en definitiva, trobar\u00e9 a falta tot eixe m\u00f3n que per a mi ha sigut LA M\u00daSICA. <\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja s\u2019acaba. Dues setmanes i s\u2019acabar\u00e0 tot. Per\u00f2, vull que s\u2019acabe? Est\u00e0 clar que vull acabar amb aquest curs, que vull deixar d\u2019estudiar dia rere dia d\u2019una vegada, que vull que arriben les vacances i poder gaudir d\u2019elles de la millor manera possible, que vull passar la selectivitat i que la nota (un 8.28, mare […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2264,2263],"tags":[2259,1053,2260],"class_list":["post-223","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","category-musica-i-poesia","tag-laia","tag-musica","tag-sentiments"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/223","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=223"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/223\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":268,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/223\/revisions\/268"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=223"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=223"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=223"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}