{"id":241,"date":"2009-06-16T10:42:30","date_gmt":"2009-06-16T09:42:30","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/?p=241"},"modified":"2009-06-16T10:43:08","modified_gmt":"2009-06-16T09:43:08","slug":"quina-unio-mes-estranya-una-panderola-i-una-cuca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/2009\/06\/16\/quina-unio-mes-estranya-una-panderola-i-una-cuca\/","title":{"rendered":"Quina uni\u00f3 m\u00e9s estranya, una panderola i una cuca."},"content":{"rendered":"

Ning\u00fa ens va dir que seria f\u00e0cil. Des del principi, des del primer any, la vida se\u2019ns va complicar. \u00a0<\/span>Per\u00f2 no tinc cap dubte que la major for\u00e7a que ha fe que superem cada estrat de les dificultats, i que ha fet que finalment tot haja anat b\u00e9, ha sigut la nostra uni\u00f3: sempre hem estat unides. Aquesta uni\u00f3 es va materialitzar per primera vegada m\u00e9s seriosament quan amb 8 anys em vas demanar que et guardara un secret, i no vaig ser capa\u00e7 ni de contar-li\u2019l a ma mare. Recordes?<\/span><\/span><\/p>\n

Casualitats de la vida, els nostres pares es coneixien. Jo pense, i t\u2019ho dic a tu en secret ara que no ens sent ning\u00fa, que el fet que es conegueren molts anys enrere a Catalunya va ser la primera senyal de la nostra uni\u00f3. Ja saps, millor que ning\u00fa, que jo no crec en cap D\u00e9u ni religi\u00f3, per\u00f2 estic segura que aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. Uns vint anys despr\u00e9s ens trobar\u00edem a l\u2019escola, i acabaries convertint-te en la millor amiga que podria arribar a tindre mai: com va a ser aix\u00f2 casualitat? Jo crec que els aires de Siurana els van encantar. No \u00e9s per a menys, Siurana \u00e9s preciosa, i espere algun dia poder anar-hi amb tu, i compartir l\u2019espai, encara que no el temps, que compartiren ton pare i el meu en la seua joventut. <\/span><\/span><\/p>\n

Doncs si, all\u00ed est\u00e0vem, vint anys despr\u00e9s, a la fila del Serra Gelada. Des del primer moment, ma mare ho recorda molt b\u00e9, em vas agafar pel bra\u00e7 amb for\u00e7a per guiar-me dins d\u2019aquella escola, i encara no m\u2019has soltat (ni espere que ho faces mai).<\/span><\/span><\/p>\n

Ja saps que, ni per a tu ni per a mi, la vida ha sigut un cam\u00ed de roses. Hem tingut complicacions, per\u00f2 aix\u00f2 m\u2019agrada. Ent\u00e9n-me: m\u2019agrada perqu\u00e8 per sobre de totes les dificultats hem sabut buscar sempre la felicitat, la manera d\u2019estar b\u00e9, les raons que ens feien veure que viure mereix la pena, i que ens han fet entendre que la vida \u00e9s un regal. De vegades \u00e9s un regal d\u2019aquests en qu\u00e8 ve tot preparat i muntat, nom\u00e9s has de treure\u2019l de la caixa; d\u2019altres, un regal en qu\u00e8 les peces van soltes, i tu l\u2019has de construir. \u00c9s aleshores quan dep\u00e9n de tu construir-lo b\u00e9 o malament, tot esquivant les peces dif\u00edcils que et trobes per dins la caixa. Aquest \u00e9s el nostre cas, per\u00f2 aplicant la intel\u00b7lig\u00e8ncia de qu\u00e8 estem dotades, i sobretot, amb el sentit de la vida que hem anat aprenent poc a poc, hem constru\u00eft un regal meravell\u00f3s que ens ha fet gaudir de moment incomparables. \u00a0<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ara acaba una etapa, una etapa molt important en la qual tu has sigut, sin\u00f3 la m\u00e9s, una de les persones m\u00e9s importants de la meua vida: he contat amb tu per a tot i sempre. Quan em vas comunicar que potser vindries a viure a Val\u00e8ncia amb nosaltres em van envair dos sensacions: la primera, de felicitat plena, per sentir que continuaria compartint amb tu cada moment de la meua vida; la segona, de seguretat, perqu\u00e8 tindre\u2019t a prop em fa estar segura i ser jo mateixa. \u00a0<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I ara qu\u00e8 vols que et diga? Que crec que eixa for\u00e7a que a Siurana es va ficar dins el cos dels nostres pares no ens abandonar\u00e0 mai, i que sempre estarem unides, i que per aix\u00f2, com ja t\u2019he dit, tot ha anat b\u00e9. Els esfor\u00e7os, abans o despr\u00e9s, d\u2019una manera o d\u2019una altra, acaben eixint a la llum i sent recompensats. L\u2019esfor\u00e7 que ens ha costat arribar fins ac\u00ed \u00e9s incomparable amb el d\u2019altres, i s\u00e9 que per aix\u00f2, tot ha anat b\u00e9. <\/span><\/span><\/p>\n

Si hagu\u00e9s de ressaltar algun record d\u2019aquesta etapa, sense cap dubte series tu. Saps que seguir\u00e9 comptant amb tu, i et convide a que tu tamb\u00e9 continues fent-ho. I encara que aquestes paraules s\u2019apeguen a la meua llengua i els coste tant eixir de la boca, ara si que t\u2019ho dir\u00e9: t\u2019estime. <\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ning\u00fa ens va dir que seria f\u00e0cil. Des del principi, des del primer any, la vida se\u2019ns va complicar. \u00a0Per\u00f2 no tinc cap dubte que la major for\u00e7a que ha fe que superem cada estrat de les dificultats, i que ha fet que finalment tot haja anat b\u00e9, ha sigut la nostra uni\u00f3: sempre hem […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2264],"tags":[6,2260],"class_list":["post-241","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","tag-amics","tag-sentiments"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=241"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/241\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":243,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/241\/revisions\/243"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}