Absorbida per les lectures de l’institut, feia mesos que no tenia temps per llegir per gust, per simple plaer. Normalment intentem aplicar aquest goig a tots els llibres, encara que siguen obligats, per fer-los m\u00e9s amens i agradables i gaudir de les obligacions escolars. Desgraciadament no sempre \u00e9s possible. De vegades ens toca llegir alguna hist\u00f2ria que no ens motiva gens i ens fa passar estones avorrides, encara que ens esforcem molt perqu\u00e8 no siga aix\u00ed. A m\u00e9s, quan ja has descobert que el llibre no t’agrada gens o que simplement romans indiferent davant les paraules que et saluden amb poca gana des de les seues p\u00e0gines, encara costa m\u00e9s posar-s’hi, i la lectura resulta eterna i horrible.\u00a0<\/p>\n
\u00a0\u00a0 B\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s el que m’est\u00e0 passant a mi amb l’Eneida<\/em>, un llibre de Virgilio, un poeta llat\u00ed que va escriure moltes obres de les quals aquesta \u00e9s la m\u00e9s coneguda. Sortosament la traducci\u00f3 no \u00e9s en vers (si ho f\u00f3ra ja hagu\u00e9s donat per impossible poder acabar de llegir-lo),sin\u00f3 en prosa. Per\u00f2 est\u00e0 resultant-me inacabable i extremadament pesat, i aix\u00f2 que encara em queda la meitat.<\/p>\n \u00a0\u00a0 Cansada de llegir el fotut llibre, avorrida en casa a causa d’un altre constipat que ha vingut a fer-me la visita i amb la sort d’haver-me deixat l’Eneida <\/em>a Sella, vaig comen\u00e7ar a escodrinyar entre els pocs llibres que ocupen els estants de la casa vilera. En vaig trobar molts que ja havien passat per les meues mans, i altres que no. D’aquest \u00faltims em va cridar l’atenci\u00f3 un de Maria de la Pau Janer, Les dones que hi ha en mi, <\/em>situat al costat de Lola, <\/em>obra de la mateixa autora que em va captivar fa un any. Aix\u00ed doncs, el vaig agafar, vaig llegir el resum, i em vaig sumir en una intensa lectura.<\/p>\n \u00a0\u00a0 El contrari del que em passa amb l’Eneida<\/em>, aquest llibre m’ha embruixat. Com b\u00e9 es pot endevinar pel t\u00edtol, parla de les dones, un tema que sempre m’ha interessat, pel fet de pert\u00e0nyer a aquest grup de la societat, supose. El vaig comen\u00e7ar i no me’l podia treure de les mans: llibre per amunt, llibre per avall, llibre a l’habitaci\u00f3, etc. Ni tan sols vaig respondre al crit habitualment efectiu de ma mare quan va dir \u00a0“Laia, vols una magdalena de xocolate?” Ni berenar, ni mirar la tele, ni fer feina, ni res de res. Nom\u00e9s llegir. Quan ho vaig deixar de fer un moment, em preguntava com un llibre pot arribar a causar les sensacions que ens provoca, com et pots introduir tan dins de la hist\u00f2ria que et conten unes simples lletres ben enlla\u00e7ades, com pots crear-te el teu propi m\u00f3n on situes all\u00f2 que t’expliquen, i com aconsegueix fer-te fins i tot mantenir la respiraci\u00f3 en els moments m\u00e9s fascinants. Aix\u00f2 \u00e9s el que acabava de sentir un instant abans, capficada totalment dins l’escena que Maria de la Pau Janer em narrava. Quan vaig despertar de la imaginaci\u00f3, em vaig adonar de com n’\u00e9s d’estranya i juganera la ment, doncs l’escenari mental on havia desenvolupat aquesta preciosa hist\u00f2ria era el mateix on vaig situar Lola<\/em> el dia que vaig llegir la seua. Potser \u00e9s perqu\u00e8 l’autora \u00e9s la mateixa, o perqu\u00e8 ambdues es situen a Mallorca. No ho s\u00e9, per\u00f2 m’ha fascinat, imaginar de nou una casa tal i com l’havia concebut una altra vegada, i que a m\u00e9s no havia passat per la meua ment des d’aquell moment.<\/p>\n \u00a0\u00a0 Tot a\u00e7\u00f2 m’ha fet reflexionar sobre com \u00e9s d’important la lectura a la meua vida i tot el que em proporciona.\u00a0 Com em plena llegir, com em plau i com disfrute fent-ho. I m’agrada poder ser feli\u00e7 amb una cosa tan insignificant per a molta gent com \u00e9s un llibre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Absorbida per les lectures de l’institut, feia mesos que no tenia temps per llegir per gust, per simple plaer. Normalment intentem aplicar aquest goig a tots els llibres, encara que siguen obligats, per fer-los m\u00e9s amens i agradables i gaudir de les obligacions escolars. Desgraciadament no sempre \u00e9s possible. De vegades ens toca llegir alguna […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2264,106],"tags":[2259,6205],"class_list":["post-75","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","category-llibres","tag-laia","tag-llibres"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/75","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=75"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/75\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":76,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/75\/revisions\/76"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=75"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=75"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=75"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}