{"id":87,"date":"2009-02-21T12:24:03","date_gmt":"2009-02-21T11:24:03","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/?p=87"},"modified":"2009-02-21T12:24:03","modified_gmt":"2009-02-21T11:24:03","slug":"les-dones-que-hi-ha-en-mi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/2009\/02\/21\/les-dones-que-hi-ha-en-mi\/","title":{"rendered":"Les dones que hi ha en mi"},"content":{"rendered":"<address>&lt;&lt; Ell era dins ella; o ella el prenia. No importava. Onades c\u00e0lides s&#8217;escampaven arreu, mentre l&#8217;habitaci\u00f3 es tintava del color dels arbres del jard\u00ed. Es movien alhora, en una combinaci\u00f3 de pressa i ganes de fer durar el plaer. Els llen\u00e7ols s&#8217;obscurien, com s&#8217;enfosquia l&#8217;aire. Feia olor de pells que es troben, que es palpen, que es reconeixen. El desig, convertit en criatura vol\u00e0til, no s&#8217;assaciava mai. S&#8217;agafaven les mans, entrella\u00e7ats els dits que estrenyien amb for\u00e7a. Mormolaven paraules d&#8217;amor, mots que tornaven nous perqu\u00e8 ells els pronunciaven. De sobte, l&#8217;esclat dels cossos.<\/address>\n<address>\u00a0\u00a0 Es perllongava el plaer. Haurien volgut que dur\u00e0s una eternitat, perqu\u00e8 l&#8217;eternitat existeix, precisament, en l&#8217;abra\u00e7ada. Tornaven a besar-se i els llavis tenien un punt sangon\u00f3s, amarg. Entrella\u00e7ats els cossos, pensaven que no podia ser, que era impossible. La felicitat costa de recon\u00e8ixer, quan ens ofereix el rostre de ple. En el primer moment, no ens ho acabam de creure. Ells es miraven als ulls i es preguntaven on era la poca fe d&#8217;abans. S&#8217;havia fos en l&#8217;aire. Entre els llen\u00e7ols humits d&#8217;efluvis, constataven que tot succe\u00efa d&#8217;una manera molt elemental. El desig s&#8217;imposava als pensaments, a les paraules, a les normes. No hi havia res al m\u00f3n que tengu\u00e9s aquella for\u00e7a. [&#8230;]<\/address>\n<address>\u00a0\u00a0 Descobriren que estimar-se era una forma d&#8217;existir distinta. Ja no tenien un cos que els delimitava, amb el qual es reconeixien en un mirall, o en les pupil\u00b7les de la gent, sin\u00f3 que el seu cos era el de l&#8217;altre. [&#8230;] Estimar-se era sentir amb la pr\u00f2pia pell i amb la pell de l&#8217;altre. Cobdiciar els instants, perqu\u00e8 no hi havia temps a perdre en el no-res. [&#8230;] Tot es deturava, quan es trobaven. Els semblava que el m\u00f3n existia nom\u00e9s perqu\u00e8 s&#8217;hi estimassin. &gt;&gt;<\/address>\n<p><em>Les dones que hi ha en mi, <\/em>Maria de la Pau Janer.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;una delectosa setmana de lectura intensa, he acabat el llibre. El final no m&#8217;ha entusiasmat, per\u00f2 potser \u00e9s que sempre espere finals espectaculars que m&#8217;emocionen. La resta del llibre m&#8217;ha agradat molt\u00edssim, i el llenguatge clarament expressiu i descriptiu (com es pot veure al fragment que he copiat dalt) m&#8217;ha capficat dins la hist\u00f2ria com si f\u00f3ra la de la meua vida.<\/p>\n<p>Vos el recomane!!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&lt;&lt; Ell era dins ella; o ella el prenia. No importava. Onades c\u00e0lides s&#8217;escampaven arreu, mentre l&#8217;habitaci\u00f3 es tintava del color dels arbres del jard\u00ed. Es movien alhora, en una combinaci\u00f3 de pressa i ganes de fer durar el plaer. Els llen\u00e7ols s&#8217;obscurien, com s&#8217;enfosquia l&#8217;aire. Feia olor de pells que es troben, que es [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[106],"tags":[2082,6205],"class_list":["post-87","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibres","tag-dones","tag-llibres"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/87","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=87"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/87\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":88,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/87\/revisions\/88"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=87"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=87"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=87"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}