{"id":89,"date":"2009-02-22T22:05:51","date_gmt":"2009-02-22T21:05:51","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/?p=89"},"modified":"2009-02-22T22:05:51","modified_gmt":"2009-02-22T21:05:51","slug":"no-mabandones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/2009\/02\/22\/no-mabandones\/","title":{"rendered":"No m’abandones"},"content":{"rendered":"
\u00a0\u00a0 Necessitava sentir el seu calor, saber-lo ben a prop per sentir-se segura. No podia donar ni un sol pas en aquell enorme m\u00f3n si no tenia la seua confian\u00e7a, la certesa que ell estava all\u00ed, al seu costat, com sempre ho havia estat. Cada camallada era eterna i inacabable, i en lloc d’avan\u00e7ar endavant anava cap enrere: caminar sense ell significava retrocedir. No sabia mirar el present i enfrontar-se al dia a dia, no sabia anar anant si no sentia les seues mans circumdant la seua cintura, ni pensar en un futur sense ell. Nom\u00e9s aconseguia mirar el passat, recordar tots aquells moments en qu\u00e8 ell encara era all\u00ed, i fer tremolar el cos i eri\u00e7onar la pell amb cada record. Eren \u00fanics, tots els moments que havien viscut junts. \u00danics i m\u00e0gics, doncs les sensacions eren pr\u00f2pies d’altres esp\u00e8cies, d’altres m\u00f3ns diferents als seus, segons ells creien, impossibles de sentir per la resta de la humanitat. Eren les seues sensacions: aquella r\u00e0pida acceleraci\u00f3 del cor quan es tocaven, la respiraci\u00f3 compassada quan mantenien la mirada fixa en l’altre, la calentor pujant pel cos quan s’apropaven, la tranquil\u00b7litat que li proporcionava murmurar-li paraules tendres sigil\u00b7losament, el poder de les mirades…de les paraules dolces, que feien ret\u00f2rcer el seu cos de plaer…<\/address>\n
\u00a0\u00a0 Sentiments que sabia que no tornaria a sentir amb ell, doncs l’havia abandonada. Mira que ella\u00a0li havia demanat amb \u00e0nsia que no se n’anara, li havia murmurat tantes vegades aquelles paraules…”no m’abandones”, li deia cada mat\u00ed quan el visitava. Per\u00f2 no li havia fet cas, o m\u00e9s b\u00e9 no havia pogut fer-ho. Havia marxat uns dies enrere ben lluny, a un m\u00f3n que no estava al seu abast, per viure una vida ben diferent a la seua. Abans d’anar-se’n havia reflexionat sobre el seu dest\u00ed, i havia deixat per escrit on volia anar a parar. Encara que sa mare era partid\u00e0ria de que tinguera una vida fosca i estreta prop de tots aquells que abans ja havien marxat, i que compartira devoradors amb els seus familiars, ell va escriure que volia seguir al seu m\u00f3n, al seu poble. Va decidir que quedaria repartit pels llocs m\u00e9s significatius de la seua vida: la penya que cada mat\u00ed el saludava quan pujava les persianes, i el mar on cada vesprada surava mentre s’oblidava de tot.<\/address>\n
\u00a0\u00a0 Ara, l’\u00fanica cosa que li quedava era anar all\u00e0 on habitava ell, a la penya i el mar, un m\u00f3n paral\u00b7lel al seu, per\u00f2 alhora ben lluny\u00e0. No el podia veure, ni acariciar, ni oir la seua veu…per\u00f2 podia sentir-lo, era capa\u00e7 de percebre la seua pres\u00e8ncia all\u00e0, i estava ben segura \u00a0que ell l’escoltaria com sempre ho havia fet, amb els ulls de mel mirant-la fixament, i amb els llavis inferiors queixalats pels de dalt, simulant reflexionar sobre les cab\u00f2ries que ella explicava…<\/address>\n

Laia<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 Necessitava sentir el seu calor, saber-lo ben a prop per sentir-se segura. No podia donar ni un sol pas en aquell enorme m\u00f3n si no tenia la seua confian\u00e7a, la certesa que ell estava all\u00ed, al seu costat, com sempre ho havia estat. Cada camallada era eterna i inacabable, i en lloc d’avan\u00e7ar endavant […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[2264],"tags":[2260,1978],"class_list":["post-89","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-meu-cap-el-meu-cor","tag-sentiments","tag-somnis"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=89"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":90,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89\/revisions\/90"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=89"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=89"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/oloralapluja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=89"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}