Les Betrius, monument de la pedra seca

On 23 maig, 2014 by arxiver

Descobrim una de les meravelles més desconegudes del nostre terme: els més de 70 escalons que donen accés des de Les Betrius fins al Riu de Sella

La majoria de nosaltres travessa diàriament per davant d’un veritable monument de la pedra seca que, malgrat això, ens passa desapercebut. Just enfront de la volta de Querina o de les Betrius, hui més coneguda com la “curva del Tigre”, el marge esquerre del riu de Sella amaga un conjunt de terrasses amb un seguit de més de 70 esglaons que permeten comunicar diversos bancals, salvant un desnivell d’uns 30 metres.

Localització de les Betrius

Localització de les Betrius

Les Betrius és una partida que pren el nom de les seues antigues propietàries i que es troba en una crestallera vertical que obliga al riu a fer una important revolta abans d’arribar a La Palmera. La sensació és d e trobar-nos davant d’una mena de península, on destaca una caseta blanca (que alguns caçadors coneixen com “la isla de Cuba”) de difícil accés.

Apunt sobre les terrasses visitades. Les fletxes rojes assenyalen la presència d'escales (foto de 2003)

Apunt sobre les terrasses visitades. Les fletxes roges assenyalen la presència d’escales (foto de 2003)

Apunt ons s'aprecia les escales que baixen fins el riu, hui cobertes per la vegetació

Esquema on s’aprecia les escales prospectades, que baixen fins al riu i que hui estan cobertes per la vegetació

El paisatge esquerdat d’aquell indret va obligar a construir uns bancals estrets i un seguit d’escales que hui resulten un dels exemples més monumentals de l’ampla cultura de la pedra seca a les terres d’Aitana.

betrius 10

Com si es tractaren d’unes runes maies o inques, enormes lloses sobreïxen dels marges perfectament alineades, junt amb cantoneres que semblen esquadres per la seua perfecció. Altres escales permeten l’accés entre bancals salvant perillosos penya-segats que ens aboquen a un riu misteriós i invisible que es sent baix la frondosa vegetació.

Doble escala amb forma piramidal. Un exemple de tècnica virtuosa en el treball de la pedra en sec

Doble escala, amb forma piramidal. Un exemple d’ingenyeria de la pedra en sec

La doble escala, vista en planta, permet l’accés a dos sistemes de bancals diferents

Escala lateral que permet l'accés a uns bancals molt menuts i esquerdats

Escala lateral que permet l’accés a uns bancals molt menuts i esquerdats

Exemple de cantonera

Exemple de cantonera

betrius 10 (1)

El conjunt d’escales supera els 70 esglaons fets amb grans lloses

Atapeït per un bosc de salzes i esbarzers, el riu és ara un territori inexpugnable on regna el porc senglar. Prop d’allí, ens esperen els misteris del Toll de Querina, que tractarem d’esbrinar en pròximes expedicions…

Conjunt de salzes al intransitable riu de Sella

Bosc de salzes a l’intransitable riu de Sella, un territori recuperat per la natura que hui resulta quasi impenetrable per a nosaltres…

 

Pablo Giménez Font

(fotografies de juny de 2012)

 

Altres publicacions de L’Arxiu sobre les escales de pedra

Pérez Serrano, M.A. (2013) Enginyeria agrícola. Els camins de la pedra, L’Arxiu de Sella, 21 de juny de 2013

 

14 Responses to “Les Betrius, monument de la pedra seca”

  • Efectivament, aquest patrimoni hi ha que conservarlo. Es el que ha intentat fer el meu pare , prop de 40 anys amb el Almussent del Betrius. Desde molt menut em va ensenyar que tenim que gaudir del patrimoni y de la natura sense destruirlo.
    Personalment, me interesa la construcció en pedra seca y trobe a faltar tallers como els que es fan a Mallorca (on tenen la reconeguda ruta de la pedra en sec GR 221).

    Avis, les serps més grosses del terme, les he vist açi. 😉
    Gracies a Miguel Angel per l`article .

  • David

    Quina meravella tan desconeguda. Com deia un comentari anterior, a Mallorca tota aquesta obra d’enginyeria està més valorada que ací. A Pasqua vaig tindre l’oportunitat de fer la ruta de pedra en sec (GR 221) i em vaig adonar de les semblances paisatgístiques amb el nostre poble però tan poc aprofitat com tenim aquest patrimoni que moltes voltes no el coneixem ni nosaltres mateixos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aneu a la barra d'eines