-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 3 mesos
Va ser el regal “estrella” del meu aniversari, eixe que en les celebracions en ma casa deixem per al final. Competia amb l’esperat “sobre de l’agüela”, però ella últimament no té paciència i el dona a mitjan dinar. En fi, que el meu germà Calamenor em va regalar dos entrades per al Primavera Sound en Oporto.
La idea era que, a banda de ser prou més barata l’entrada allí que en Barcelona, on es fa de sempre, havíem d’aprofitar per a que jo tornara a Lisboa, aquella ciutat en la que vaig viure sis intensos mesos, treballant, aprenent i moltes coses més relacionades amb la gran C que, ara mateix, fan que pare d’escriure uns segons per a respirar profundament.Però bé, parlem del Primavera Sound que és el que toca. Podria dir que era la primera vegada que anava a un festival d’eixes característiques, tan multitudinari i d’una música que, en veritat, jo gairebé conec. Però, anava acompanyat per un bon guia: el meu germà no s’havia perdut les darreres edicions en Barna i coneixia bé el que anàvem a veure (i escoltar), i si no, ho havia investigat.
He de dir que em va agradar molt. Tot estava molt ben organitzat i es respirava un bonrotllisme molt agradable, especialment en les actuacions de vesprada, més tranquiles, en les que la gent solíem seure en la gespa, damunt de la motxilla-tovallola que repartíen debades els patrocinadors del Festival.
Segons avançava la nit notaves com cada vegada havia més gent, i al final era una gentà increïble escoltant als grups estrella del dia (la foto de l’enllaç és dels Pixies) o riuades de gent caminant d’un escenari a un altre, per escoltar el seu grup preferit entre els que compartien horari. De tota manera, Calamenor em va repetir varies vegades que en Barna hi ha moltíssima més gent; que alló “es una locura”.
Ah!, i no puc deixar de costat la bona oferta de menjar que hi havia, variada i no molt cara, encara que basada òbviament en entrepans o hamburgueses. A destacar els dos llocs diferents que, segons el meu germà, en Barna no hi ha: la paraeta per a fer-te un café (un bon espresso portugués) i aguantar un poc més temps despert o l’altra on servien vi! Genial la imatge de la gent amb la seua copa de vi negre, asseguda en terra i escoltant els concerts.Com he dit, en general el meu germà va triar els grups que vam escoltar, i d’entre tots ells em quede amb Slowdive. No sé, em va sorprendre eixe pop amb un so agònic i dur, quasi que apocalíptic de vegades, intens i suggerent. Francament bons.
També destacaria grups com els Pixies, uns grans de tota la vida, caps de cartell i que no defraudaren (i que eren dels pocs que em sonaven abans d’anar); a Neutral milk hotel, un grup que feia un pop-folk estil yankee molt bo i on tots els membres tocaven mínim tres instruments diferents; a John Grant, un tipo grandot amb molta presència que feia un pop elegant i amb tocs de sintetitzador (al final es va posar massa poperet i la va cagar un poc per al meu gust); a Darkside, electrònica obscura amb lleugers tocs jazzístics; a Television, rock clàssic dels anys 70 amb certa psicodèlia, podria dir; a St. Vincent, una xica mescla de Shakira i Madonna que feia un pop electrónic interessant (esta a Calamenor no li va agradar); i al genial Charles Bradley, un autèntic clon descendent del mític James Brown, amb un funk enèrgic increïble, festa pura (podeu veure un curtet video que vaig gravar ací).I deixe per al final a l’únic que en veritat jo coneixia d’abans: a Caetano Veloso (ací una foto, moguda). També em va agradar molt, com no, tot i que va fer un concert d’una música amb poca samba o bossa (pel grup que li acompanyava, supose, amb un guitarrista sensacional, tot siga dit). Però, ho va donar tot, la música va sonar genial i va tocar un parell de cançons que m’encanten: Desde que samba é samba i Leaozinho.
Com podeu veure, música variada i per a tots els gustos… En fi, per acabar, enllace un video dels Slowdive en el Primavera Sound de Barcelona, els que dic que més em van agradar.
[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=kOQ2DObruek,430,290[/SWF]
El video també està ací.
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 3 mesos
Em limitaré pràcticament a copiar el text que ens va enviar ahir Carlitos, percusionista de Komfusió, per a que férem difusió.> El proper divendres 27 de juny a les 20.00h estarem tocant Komfusió (en acústic) […]
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 3 mesos
En aquesta edició del programa continuem amb la modalitat temàtica.
Hui un nou monogràfic amb històries medievals i convidat absent.
Un pais de cançons 15 -
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 3 mesos
En el programa d’avui farem un balanç dels nostres equips després de finalitzar les partides de la lliga de llargues i palma. Ara ja venen les semifinals on tenim als equips de primera a llargues i palma. També […]
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 3 mesos
Els xiquets de l’escola de Sella ens conten on han anat de viatge de fi de curs i com ho han passat. A més, també ens parlaran de la trobada d’escoles en valencià a Orxeta i totes les activitats que hi va haver.
<a id="mbmaplayer_1397410484608" class="mb_map {skin:'blue', animate:true, width:'200', volume:0.6, autoplay:false, loop:false, showVolumeLevel:true, showTime:true, showRew:true, downloadable:true, downloadablesecurity:false, id3: false}" […] -
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 3 mesos
Al magazín de juny informem sobre el ple extraordinari del més de maig, al voltant de 3.000 persones acudeixen a la trobada d’escola en Valencià a Orxeta, les escases plutjes no fan remontar l’escàs 28% de […]
-
arxiver wrote a new post on the site L'ARXIU DE SELLA fa 10 anys, 3 mesos
Documentant-nos per al proper programa de l’Arxiu de la Memòria de Cabiló Ràdio, que este mes tractarà sobre la Tercera Guerra Carlista, hem pogut desvetlar un fet històric desconegut i realment singular sobr […]
-
Amb este comentari avances una troballa gairebé revolucionaria. Sempre s’ha dit (i hem copiat) que Sella havia quedat totalment despoblada amb l’expulsió, però ara es demostra que havien cristians vells ja vivint ací junt als moriscos (al menys des de 1563!!).
Serà només una casualitat (perquè corren més de 150 anys des de l’expulsió) però resulta molt cridaner que qui va trobar el tresor del diví fóra precisament un GINER…
Esperem noves noticies com aquesta!!
-
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 3 mesos
És l’última hora de la vesprada i estàs per casa arreplegant les coses: la roba, una marraixeta d’aigua, alguna borsa amb fruita, el portàtil… En un moment determinat, mires per la finestra de la teua […]
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 3 mesos
Esta setmana el tema central del programa és l’Astronomia, així, amb majúscules. I per parlar-ne tenim un convidat de luxe, Bernat Martínez, gran coneixedor del tema i amb el qual fem un repàs de tota la història […]
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 3 mesos
No tenia muy claro en qué categoría poner esta entrada porque se trata, también, de un pensament acerca del sistema de votaciones que tenemos, pero como la idea de la entrada parte de este artículo, lo he […]
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 4 mesos
El passat dijous es va inaugurar l’exposició “Què és un aliment de qualitat?” de l’Associació de Perifèries i la Diputació d’Alacant i que estarà a Sella fins el mes de juny. Vos deixem amb algunes de les […]
-
arxiver wrote a new post on the site L'ARXIU DE SELLA fa 10 anys, 4 mesos
Descobrim una de les meravelles més desconegudes del nostre terme: els més de 70 escalons que donen accés des de Les Betrius fins al Riu de Sella
La majoria de nosaltres travessa diàriament per davant d’un veritable monument de la pedra seca que, malgrat això, ens passa desapercebut. Just enfront de la volta de Querina o de les Betrius, hui més coneguda com la “curva del Tigre”, el marge esquerre del riu de Sella amaga un conjunt de terrasses amb un seguit de més de 70 esglaons que permeten comunicar diversos bancals, salvant un desnivell d’uns 30 metres.
Localització de les Betrius
Les Betrius és una partida que pren el nom de les seues antigues propietàries i que es troba en una crestallera vertical que obliga al riu a fer una important revolta abans d’arribar a La Palmera. La sensació és d e trobar-nos davant d’una mena de península, on destaca una caseta blanca (que alguns caçadors coneixen com “la isla de Cuba”) de difícil accés.
Apunt sobre les terrasses visitades. Les fletxes roges assenyalen la presència d’escales (foto de 2003) 
Esquema on s’aprecia les escales prospectades, que baixen fins al riu i que hui estan cobertes per la vegetació
El paisatge esquerdat d’aquell indret va obligar a construir uns bancals estrets i un seguit d’escales que hui resulten un dels exemples més monumentals de l’ampla cultura de la pedra seca a les terres d’Aitana.
Com si es tractaren d’unes runes maies o inques, enormes lloses sobreïxen dels marges perfectament alineades, junt amb cantoneres que semblen esquadres per la seua perfecció. Altres escales permeten l’accés entre bancals salvant perillosos penya-segats que ens aboquen a un riu misteriós i invisible que es sent baix la frondosa vegetació.
Doble escala, amb forma piramidal. Un exemple d’ingenyeria de la pedra en sec 
La doble escala, vista en planta, permet l’accés a dos sistemes de bancals diferents 
Escala lateral que permet l’accés a uns bancals molt menuts i esquerdats 
Exemple de cantonera 
El conjunt d’escales supera els 70 esglaons fets amb grans lloses
Atapeït per un bosc de salzes i esbarzers, el riu és ara un territori inexpugnable on regna el porc senglar. Prop d’allí, ens esperen els misteris del Toll de Querina, que tractarem d’esbrinar en pròximes expedicions…
Bosc de salzes a l’intransitable riu de Sella, un territori recuperat per la natura que hui resulta quasi impenetrable per a nosaltres…
Pablo Giménez Font
(fotografies de juny de 2012)
Altres publicacions de L’Arxiu sobre les escales de pedra
Pérez Serrano, M.A. (2013) Enginyeria agrícola. Els camins de la pedra, L’Arxiu de Sella, 21 de juny de 2013
-
Efectivament, aquest patrimoni hi ha que conservarlo. Es el que ha intentat fer el meu pare , prop de 40 anys amb el Almussent del Betrius. Desde molt menut em va ensenyar que tenim que gaudir del patrimoni y de la natura sense destruirlo.
Personalment, me interesa la construcció en pedra seca y trobe a faltar tallers como els que es fan a Mallorca (on tenen la reconeguda ruta de la pedra en sec GR 221).Avis, les serps més grosses del terme, les he vist açi. 😉
Gracies a Miguel Angel per l`article . -
Efectivament, aquest patrimoni hi ha que conservarlo. Es el que ha intentat fer el meu pare , prop de 40 anys amb el Almussent del Betrius. Desde molt menut em va ensenyar que tenim que gaudir del patrimoni y de la natura sense destruirlo.
Personalment, me interesa la construcció en pedra seca y trobe a faltar tallers como els que es fan a Mallorca (on tenen la reconeguda ruta de la pedra en sec GR 221).Avis, les serps més grosses del terme, les he vist açi. 😉
Gracies a Miguel Angel per l`article .
-
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
La idea venía de hacía mucho tiempo, quizás a raiz de aquella ruta por la Penya Migjorn o al menos desde el lunes de Pascua, cuando las amigas vinieron a mi casa por primera vez. Aún así, no fue hasta hace […]
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
Seien en una terrassa d’un bar del centre de la capital. Ell i les amigues compartien copes i conversa en una vesprada més de tardeo. Aleshores, la va veure passar pel carrer. Feia molt temps que no la veia i va […]
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 4 mesos
Al programa de hui expliquem que és un troyano i fem un repàs a les amenaces informàtiques que hem patit en el que portem d’any.
Connecta’t: 10. Els troyanos!–more–
Enllaços:
Troyano per espiar un […] -
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 4 mesos
Vos deixem a continuació l’entrevista completa que vam fer a José Miguel García sobre la Sobirania Alimentària, publicada al magazín de maig de 2014.
Sobirania alimentaria
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
Feia un mes que havia canviat de casa i, per celebrar l’aniversari, va voler repetir el menú que es va fer aquella primera nit. Encara recordava eixe dia… Aleshores, tal volta per gossera o a mode de celebració, […] -
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
Era maig del 2011 i em quedaven unes poques setmanes per tornar al poblet després d’una estada de sis mesos en el Técnico de Lisboa. L’apatia, peresa i les ganes de tornar amb alguna “novetat” van fer que, per […]
-
Gràcies, però va ser especialment en la perruqueria, pensant en totes eixes historietes que he contat. 🙂
Però sí, que anem poc a poc per amunt; i encara hauria sigut millor si m’hagueren agarrat en una faena on vaig fer una entrevista fa dos setmanes… Llàstima.
-
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 4 mesos
Al magazín de maig informem sobre l’aparició de clavills al sostre del col·legi de Sella, obert el plaç per presentar ofertes per al bar de la piscina, les elccions del 25 de maig, més de 20 barraques participen a […]
-
arxiver wrote a new post on the site L'ARXIU DE SELLA fa 10 anys, 4 mesos
Novetat bibliogràfica
Destaquem la recent aparició de l’obra El patrimonio hidráulico de la provincia de Alicante. Catálogo ilustrado de mil quinientas obras y actuaciones, un extens catàleg realitzat per la geògrafa Ágata Marquiegui i publicat per la Diputació d’Alacant, on s’arrepleguen 1.500 fitxes d’obres hidràuliques per comarques i municipis.
En el cas de Sella es documenten obres com els cinc molins, el llavador o el Salt, els quals es descriuen en fitxes individuals que inclouen la seua localització a un mapa. Encara que no s’aporten noves dades documentals, es tracta d’un exhaustiu treball que permet contextualitzar el nostre patrimoni hidràulic en el conjunt de la província. Per això cal destacar especialment el Molí de Baix, que mereix una fotografia a la portada del primer volum. Precisament Amable Garcia, el seu propietari, fou l’informador local de l’autora, que no dubta en qualificar al molí com el més interessant de la província gràcies a la seua excel·lent conservació.
L’obra consta de tres volums, en un dels quals apareix una fotografia del Molí de Baix de Sella
Seria desitjable que l’Ajuntament contactara amb Diputació per tal d’aconseguir un volum per a la nostra oblidada biblioteca municipal. La luxosa publicació té una tirada limitada i pot exhaurir-se ràpidament…
Segell de l’ajuntament en 1876
Agustí Galiana, de l’Associació d’Estudis de la Marina Baixa, ens envia el segell que l’ajuntament utilitzava al voltant de 1876. L’ha trobat al Archivo Histórico Nacional. Agustí fa notar que l’escut de Sella era similar al d’altres pobles. Pot ser es degué dissenyar al voltant de 1840, copiant literalment de l’escut de Castella (dos castells i dos lleons i enmig tres flors de lis borbòniques).
Per altra banda, des de l’Arxiu seguim amb les nostres recerques, amb interessants novetats del segle XVII, noves aportacions fotogràfiques i inventaris tant d’arbres monumentals com de documentació relativa a la segona República i la Guerra Civil. També vam poder gaudir d’una estona de conversa amb els amics de la Coveta dels Sominis, un programa mensual de Cabiló Ràdio dedicat a la cultura de Sella.
Seguirem informant-vos de novetats. Esperem les vostres col·laboracions!
Les restes del molí del Pont Vell, desprès de desbrossar el riu l’any 2011 -
gràcies ainas, en disposar d’un poc més de temps si que ens agradaria fer arribar les nostres entrades a tots aquells que no tenen internet. Apuntem la idea!
-
- Carrega més
La veritat és que va estar molt bé, com he dit.
L’estil eixe de shoegaze crec que vol dir “mirar-se els peus”, i supose que fa referència a eixe aire pseudomístic dels guitarristes d’este estil que toquen com si estigueren concentrats o evadits i mirant en terra.
Els Darkside van estar xulos, sí, el problema és que era un tant tard i arribàvem cansats.
Television i el “marquee moon” sí que és una bresquillada, encara que els solos eren de vegades massa llargs o psicodèlics per al meu gust. Però molt bons.
I el Bradley, impresionant. La festa que va montar va ser genial! 😀
Hay que aclarar que no es que la SanVisent estuviera mal (tampoco lo contrario) pero coincidía con Slint y había que emigrar a otro escenario… Por cierto Slint junto con Slowdive triunfadores del festival.
Del resto te has dejado la apisonadora punk-rock que fue Ty Segall. A parte de ser unos máquinas tocando siguen conservando ese punto amateur, tímido y cercano como si estuvieras viendo a unos colegas tocando en el garaje de su casa, pero son una sobredosis de furia y energía (justo lo que les faltó a los Pixies para ser los Pixies) que como siempre digo es lo mejor para terminar el festival. Mejor sabor de boca imposible, aunque este tipo de conciertos se viven de distinta forma desde las primeras filas.
Lo bueno es que este festival es mucho más cómodo que el de Barcelona, por ausencia de multitudes, aglomeraciones y nº y cercanía de escenarios, aunque claro el cartel es prácticamente la tercera parte de lo de Barcelona. Lo de llegar 5 min antes de un concierto y verlo en una buena posición ya no me acordaba de lo que era. Y lo mejor de un cartel con menos grupos famosos (es un decir) y hypes de temporada es que por una simple cuestión estadística te encuentras con menos hipsters, posers de tendencias y guiris borrachos.
Por cierto me ha decepcionado que no mencionaras las florecitas en las cabezas de las hippieguays, tema que en verdad yo creo que da para una entrada a parte.
Osti, es verdad! No me acordaba del Ty Segall, y sí que fue espectacular! Un tipo ya mayorcito pero con una música y actitud punky genial. Amateur pero enérgico, como dices.
Los Slint no me apañaron mucho, la verdad. No sé si es que en ese momento prefería algo con un poco más de ritmo pero no me acabaron de convencer. Demasiado “ruidosos”, creo recordar.
Y bueno, sobre los detalles se podrían contar muchas cosas, claro, pero prefería que fuese “millor curt que llarg”. Lo de las aglomeraciones no lo he conocido pero es cierto eso de que llegando 5 minutos antes al concierto todavía podías coger buen sitio; también es verdad es que hipsters y postureo había menos del que me podría haber esperado; y las florecitas… en fin, que espero que fuese gratis, porque si pagaban para ir con aquello en la cabeza…