L’estació d’aforament del Riu de Sella (1913-1945)

Publicada el per
Spread the love

Descobrim l’estació d’aforament que va permetre mesurar el cabal del Riu de Sella a principis del segle XX. Les seues runes descansen al fons de l’actual pantà de l’Amadorio

Des de la segona meitat del segle XIX, es va iniciar a Espanya una decidida politica reformista que pretenia transformar l’estructura productiva del pais, mitjançant la construcció d’obres públiques i l’aprofitament eficient i intensiu de l’aigua.

Tot i això, per a assolir este objectiu calia, primerament, conéixer la quantitat d’aigua que circulava pels rius espanyols i el seu repartiment estacional. D’aquesta forma, en 1903 es va crear el servei d’aforaments en Espanya, que va consistir en una xarxa pública d’observació que emprava unes estacions dotades d’un limnómetre per a mesurar el cabal diari (m3/seg) i l’altura o nivell de l’aigua, determinant així el règim dels rius.

Exemple de limnòmetre i caseta on quedava instalat
Exemple de limnòmetre i caseta on quedava instalat l’aparell. L’estació d’aforament es situava en un punt estratègic i disposava d’unes plataformes per a afavorir el mesurament del cabal

Progressivament la xarxa es va densificar i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va instalar, entre 1911 i 1913, dos estacions d’aforament  per als rius Sella i Amadorio, que funcionaren durant uns 25 anys.

Les estacions es trovaben en la confluència dels dos rius a Orxeta, a la cua de l’actual pantà de l’Amadorio i baix dels dos ponts que els creuen. La sequera que estem patint ha fet baixar el nivell de les aigues del pantà, permetent-nos visitar les restes d’estes estacions, que foren abandonades al voltant de 1945, quan començaren les obres del pantà.

Estació d'aforament del riu Amadorio, situada baix del pont antic de la carretera. Font de la imatge superior: Mateu et al. 2012 (CHJ)
Estació d’aforament del riu Amadorio, situada baix del pont antic de la carretera. Font de la imatge superior: Mateu et al. 2012 (CHJ)
Estació d'aforament del riu de Sella, situada baix de l'actual pont de la carretera. Font de la imatge antiga: Mateu et al. 2012 (CHJ)
Estació d’aforament del riu de Sella, situada baix de l’actual pont de la carretera. Font de la imatge antiga: Mateu et al. 2012 (CHJ)

L’estació del riu de Sella, que entre 1911 i 1914 es va anomenar oficialment “E.A. Peñas del Molino” (per la proximitat del moli d’Orxeta) va ser destruida per la construcció del pont, als anys 1950-60, però ens ha deixat un registre  històric del comportament del nostre riu de gran valua.

Hidrograma del riu de Sella, a partir de les dades de l'estació d'aforament. Modificat de Quereda (1978)
Hidrograma del riu de Sella, a partir de les dades de l’estació d’aforament. Modificat de Quereda (1978)

Cal destacar, per a finalitzar, que en aquells anys l’aigua del riu s’aprofitava fins l’última gota, per a regar les hortetes que s’establien des de Tudons o el Comptador, a la capçalera, fins les grans hortes de Sella i Orxeta. Els cinc molins que funcionaven en aquella època també alteraven el règim natural del riu i, finalment, cal tindre en compte que en eixa època ja funcionava el bombejament de la Font de l’Arc, a la que se li treien 30 l/seg que s’avocaben al riu fins 1968, any en el que es paralitzaren els bombejos (per a fer-nos una idea, la Font Major sol traure un 16 l/seg.).

Hui, que quasi no es rega, deuria de circular més aigua que abans, però també és cert que el nostre consum és d’uns 150 litres per persona i dia, xifra molt allunyada de la primera meitat del segle XX…

 

Referències:

1) Mateu, J.F., Ruiz, J.M. y Portugués, I. (2012): Desarrollo del servicios de aforos en España. La red de estaciones de la Confederación Hidrográfica del Júcar, Valencia, CHJ.

(2) Quereda, J. (1978): Comarca de La Marina (Alicante). Estudio de Geografía Regional, Alacant, Diputación Provincial de Alicante.

Pablo Giménez Font

A la salut de Marc Llinares, per la seua prometedora carrera com a historiador