A FER LES AMÈRIQUES… Sellards a Nova York
Hui hem rebut una donació extraordinària per a l’Arxiu, fruit de la recerca de la nostra companya Glòria Alemany. Es tracta dels documents que certifiquen l’arribada del sellard Álvaro García a Nova York, l’any 1920. El Tio Álvaro Moliner va emigrar als Estats Units, com tants altres europeus, en les primeres dècades del segle XX, forçat per una difícil situació econòmica i, també, per un esperit emprenedor. Tenia 28 anys.
L’Estàtua de la Llibertat i, darrere, Ellis Island Font
|
Registre d’immigrants a l’Illa. Font
|
Arribat des de França, visqué uns anys a la gran ciutat, on tingué experiències úniques no exemptes de la duresa de la immigració a milers de kilòmetres de casa. Només cal que pensem com era Sella en 1920 i quines coses es degué trobar en una ciutat en ebullició, amb centenars de milers de vehicles, grans gratacels i quasi sis milions d’habitants. Fet i fet, durant la seua estada a la gran metròpoli, Álvaro va veure alçar construccions emblemàtiques com el Chrysler Building (319 m) o l’Empire State Building (443 m), l’edifici més alt del món fins que en 1972 es va acabar el Word Trade Center. Mentrestant, a Sella els carros per fi podien accedir al casc urbà, ja que la inaguració del pont de la carretera substituïa el pontet vell i la costera del Turrumpero, que només eren accesibles a peu o en cavalleria…
Manhattan en 1931 (Viquipèdia) |
Els papers pertanyen al registre elaborat per l’administració americana a l’Illa d’Ellis, que era on desembarcaven, censaven i es mantenien en quarantena els milers d’immigrants. A hores d’ara eixes dades estan disponibles en la web http://www.ellisisland.org/, on es poden buscar i comprar els documents de milions de persones de gairebé tot el món. Gràcies a la investigació de Glòria, hui disposem d’aquest conjunt de documents excepcionals.
Fragment del registre on apareix Álvaro García, “de Cella, Alicante” |
Imatge del Niagara, el vaixell que feia el trajecte Le Havre-New York, en el qual Álvaro va viatjar. Fou construït l’any 1908 i desguassat en 1931. |
Ara queda recollir, amb els testimonis dels seus fills Amable i Álvaro, la vida d’aquest home, que va tornar al poble al voltant de 1934 profundament marcat pel seu pas per Nova York. Però altres sellards també van emigrar als Estats Units. Caldria recollir-ne, ara que encara som a temps, els noms i les vides per a conéixer millor aquest capítol tan interessant de la nostra història. A veure si algú s’anima a tractar aquest tema amb més profunditat o a portar qualsevol idea o informació, per menuda que puga paréixer. Gràcies Glòria!
P.G.F.
De res. "Ojalá" poguérem documentar totes les històries contades pels nostres avantpassats. Algunes persones mereixen un llibre sencer. No sé si vos vaig dir que este projecte que esteu desenvolupant em pareix una meravellosa idea, crec que ho vaig fer en privat, hui ho torne a manifestar, la nostra història, les nostres històries es mereixen ser contades. Gràcies a vosaltres per permetre'ns-ho.
Impressionant! Estes històries que expliqueu al bloc superen la ficció d'allò més! Enhorabona als partíceps de tan bona informació.
quee guaaaiiii!!!!! jo vull ser la pròxima inmigrant sellarda a Nova York!!! 🙂 m'ha encantat!!!!!!
Un treball excel·lent que dona peu per a continuar. Van ser molts els immigrants que s'en van anar a "les amériques" i a Algèria. Quantes vides interessants queden per contar!
El meu besavi també va passar uns anys a Nova York. De fet, corre pel poble una llegenda urbanda sobre l'estada del meu parent en terres americanes: segons sembla, mentre anava en bicicleta va tupar amb un tramvia i el va fer descarrilar. La historieta, que no passa de ser fictícia i irònica, dóna compte de la bravura dels sellards.Enhorabona per la publicació!
Ajajajaja, Josep, jo aixó ho sentit¡¡¡¡, lo de descarrilar, segur que es fictici, pero segur que lo de girarse i dirli al conductor "Are you sleeping?", te algo de veritat, jajaja…
La història del tramvia m'han contat que pogué ocòrrer a Chicago, on va anar el teu besavi i també el tio Pepe el Casino (qui fundà el Bar Americano, actual Casino). Pablo
La família del tio Pepe el Casino on més va estar va ser a San José de Costa Rica.
Un llibre relatiu al tema:
http://www.edicions96.com/ca/col%C2%B7leccions/List/show/valencians-a-nova-york-el-cas-de-la-marina-alta-1912-1920-495