Noticies de l’Arxiu nº 3 (Desembre de 2011)
Novetats documentals:
De nou comencem amb una donació de Vicent Olcina, que en desembreva estar contant-nos els seus avanços sobre la història medieval de Sella. Aquestmembre de l’Arxiu ha trobat un interessantíssim i inèdit document que parla delnostre poble i el seu terme a finals del segle XVIII: es tracta del InformeFabian y Fuero (1791), del qual farem una entrada específica més avant.
Elmateix Vicent ha trobat un document de 1810 dipositat al Archivo HistóricoNacional (Madrid) sobre un repartiment extraordinari de diners entre els veïns de Sella per acontinuar pagant-li el sou al metge i seguir mantenint aquest servei bàsic.
Enrique Giménez ens fa arribar un document del mateixArchivo Histórico Nacional sobre un plet entre els Calatayud per la baronia de Sella,mantingut entre finals del segle XVIII i principis del XIX[1].
En2012 s’acompleix el segon centenari del forn de la Plaça de l’Era, del qualtenim documentació provinent del Archivo General del Palacio Real (Madrid) que tracta sobre la seua construcció[2]. Volem preparar alguna coseta amb motiu d’aquest esdeveniment, i ens agradaria comptar amb la vostra ajuda (els voluntaris podeu contactar amb arxiu_sella@hotmail.com)
Novetats bibliogràfiques:
La nostracompanya, la filòloga Teresa Herrero Lloret, ha publicat, junt a Vicent Beltran,l’estudi Estudi Geolingüstic del parlarde la Marina Baixa, que s’acompanya del ALMAR, l’Atles Lingüistic de la Marina.La trilogia es tanca amb la reedició del llibre de Beltran Estudi Geolingüstic delparlar de la Marina Alta. Es tracta d’un treball que representa una fitaen el coneixement del nostre parlar, amb innombrables referències a Sella. La nostra més sincera enhorabona a Tere, que ha fet un treballexcel·lent. Més informació al web d’AEMABA (amb descomptes per a socis)
Ambmotiu de l’exposició monogràfica del Museu Arqueològic de Vilajoiosa al MARQ d’Alacant, s’ha publicat un luxós i ampli catàleg sobre l’arqueologia de lanostra ciutat veïna, del qual ja disposem d’un exemplar. També volemenllaçar-vos a un vídeo que resumeix la història mil·lenària d’aquesta població. Recordemque amb la Vila ens uneixen estrets llaços històrics, de forma que part de la seuahistòria (especialment l’època romana on fou una gran ciutat de la Mediterrània)és també la nostra.
Hemrebut el llibre Benimantell. La Vall de Guadalest 1611-2011. Un completi acurat estudi publicat per l’ajuntament de Benimantell, que compta amb la participaciód’alguns dels principals especialistes sobre cartes pobles modernes. El llibrecommemora els 400 anys de la carta de poblament del nostre poble veí. Entre lesdades, apareix citat el topònim Port de Tagarina. De moment és la referènciadocumental més antiga que hem trobat sobre aquest topònim.
Addenda
Elpassat 3 de desembre feren a Orxeta un homenatge, amb motiu de la inauguració d’unaplaca commemorativa al mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un delsimpulsors de la Renovació Pedagògica a Espanya (noticia).
Llorca va estar relacionat amb la Institución Libre deEnseñanza, que cofundaria el relleuer (i de mare sellarda) Eduardo Soler yPérez.
Aquest interessant personatge de la nostra comarca, té una Fundació a Madrid, on podeu informar-vos sobre la seua trajectòria, activitatsetc. Ens complau que els nostrespobles reconeguen el llegat d’aquests personatges il·lustres nascuts a la nostra terra.
 |
| El mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un referent nacional |
[1]Ja tractat a Giménez López, E. (1988): “Los titulares del Mayorazgo de Sella y Agres” Llibrede Festes 1988
[2] Més informació a Giménez Font, P. (2002): “El del cantó de l’Era: un forn de 1811” Llibre de Festes 2002
Ens informen que un dels alumnes més conegut de Don Ángel Llorca fou Santiago Carrillo, president d'honor de la Fundació. Al final tindrà tot el sentit allò de "a estudiar a Orxeta"…