Johan d’Así, alcaid de Sella en 1290

On 16 gener, 2012 by arxiver
Spread the love

A les acaballes del segle XIII trobem aun Johan d’Así com alcaït de Sella, allà pel 1290 (1). Hi veiemcom al segle XIII, la justícia a les nostres comarques s’exercia davant la Cort de Justícia aCocentaina. L’escrit diu: (1)

“XVºkalendas Decembris. Tomàs Martíneç d’Açagra, alcyt de Orcheta, dóna fermança dedret en Guerau Calandri a·n Johan d’Asín, alcayt de Seila, sobre tot dret que (a) n’Exemén Péreç haja enaquela mora de Orcheta per nom Homalphacén, la qual serà fuyta de Orcheta aRelleu, la qual fermanceria atorgua e obli sos béns. (2)
(a) Ratllat:<<>
Com hemvist el nom no és Sella sino Seila, peròla locatlizació entre Relleu i Orxeta i la referència d’Exemén Péreç (recordemque al senyor de Sella li deien Exemén Pérez de Oriz) (3) dóna unabona senyal. Hi ha un altra cita en què ve el nom Siella (4) quan JohanEximen Oriz (fill de Eximen Perez de Oriz) li han perdonat de pagar la multa de10 casats fugitius en 1305, ens dóna bons auguris.
En altresdos escrits més avant, ho aclareix tot. És un altre assumpte però ara referint-sea uns deutes per raó de “draps”, per la quantitat de 80 sous i 19 diners deltotal dels dos deutes.(5)  
 “Idus Novembris. En Johan Dazí, alcayt deSella, és condapnat en donar e en pagar, en pena del quart, a·n Bernat deClarmont  draper de Cocentaina, LXIX sousmeyns I diners los quals li confesa deure per rahons de draps que d’élcompr[à]. Los quals li promet dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de NostreSeynor primervinent”.(6)
“MichelDací e en Johan Dací, alcayt de Sella, cascun d’éls per lo tot, són condapnatsen donar e en [paga]r, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont, draper deCocentaina, XII sous de reals de València los quals li confesen deure per rahonsde draps que d’él comprars. Los quals li prometen dar e pagar d’ací a la festade Nadal de Nostre Senyor primervinent”. (7) Als dos escrits ve als marges: B
Restes de l’antic camí a Cocentaina, en el tram entre la Cova i Porxí.
Previsiblement el mateix que, fa 700 anys, prenia l’alcaït de Sella Joan d’Así
Aleshores,sí que estaven en allò cert. La cita d’abans sí que era de Sella i el seu alcaït,encara que figure ara com a Johan Dazí en la primera i Johan Dací en la segona. Del’escrit no cal ni traduir-ho i crec que és prou comprensible, a més dir que obé Johan vivia a Cocentaina i anava a Sella, o bé que vivia a Sella i va anar aCocentaina per a comprar els “draps”.
En elllibre i en la tesi doctoral, Joan Ponsoda (8) fa un raonament del personatge:

“Daçí,  Joan (veí de Sella), al f71-94 / Dazí, af70-94. Si fos d’Açí podria ser un topònim aragonés, Asín.
Mentreque  Josep Torró (1), en canvi,al seu índex antronímic pàgina 965 diu:
Asín (Dací,Dasí, Dasín, Dasyn, Dazí), Johan d’ (Johan d’), alcaid de Sella”.

Vicent Olcina


(1)    Josep Torró, El Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina,1269-1295,Universitat València, Fonts Històriques Valencianes 2007,  Tom I pagina 500, Tom II pàgina 729, contè les refèrencies abans esmentades de lesquals s’han estret la traslació.
(2)    AMC, Llibrede la Cort deJustícia de Cocentaina 1290 f,98v.
(3)    ACA,CANCILLERIA,PERGAMINOS,JAIMEI,Serie general,1229.
(4)    ACA,CANCILLERÍA,REGISTROS,NÚM.25, fol.  152r-152v.
(5)    Lamoneda valenciana en l’edad mitjana, una lliura val 12 sous i 1 sou equival a20 diners.
(6)    AMC, Llibrede la Cort de Justíciade Cocentaina 1290 f,71r.
(7)    AMC, Llibrede la Cort de Justíciade Cocentaina 1290 f,71r .
(8)    JoanPonsoda Sanmartín, tesi doctoral a la Universitat d’Alacant 1992. La llengua catalana a Cocentaina al segle XIIIsegons el Llibre de la Cortde Justícia, Tom I pagina 32.

4 Responses to “Johan d’Así, alcaid de Sella en 1290”

  • Un apunt filològic: el nom del poble continuava sent "Sella". El que passa és que antigament, la "ll" es representava amb les grafies "yl" o, com en aquest cas, amb "il". Si aquest grup consonàntic haguera seguit una evolució regular, actualment escriuríem la "ll" així: "ly" (Selya i no Sella). A més, açò seria coherent amb la representació de la consonant nasal palatal: "ny" (la "ñ" castellana). Al capdavall, la presència de la "y" (en aquest cas "i") s'explica perquè antigament era una marca de palatalitat, és a dir, una marca per a indicar que eixa consonant es pronunciava articulant la llengua amb el paladar.

  • Josep, molt interessant l'apunt.. Vicent ens ha contat com Sella apareix escrita de moltes maneres (Cella, xella…) la qual cosa dificulta prou trobar informació històrica. Ara només faltava el tema de les grafies i les pronunciacions!! Còpie de la Viquipèdia (Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998) un altre apunt aclaridor per als que no som historiadors:"Un alcaid (de l'àrab al-qā'id , "governador", "aquell qui mana") era durant l'època de l'imperi d'Al-Àndalus a la península ibèrica el nom que rebien els governadors d'una cora o d'una ciutat andalusina,[1] o d'un castell. També rebien aquest nom diversos tipus de comandaments: a l'exèrcit (qā'id al-'askar), a la flota (qā'id al-ustul) i a la frontera amb els pobles cristians (qā'id al-tagr).Posteriorment quan els cristians anaren conquerint el territori musulmà el nom alcaid va passar a ser sinònim de castlà, el senyor d'un castell […]"Vicent, enhorabona per les teues investigacions

  • És el que passa al portugués amb la "h", no? "nh", "lh"…

  • Anonymous

    Però com trobeu tot açò? sou uns cracks….m'encanta….Gallardón

Aneu a la barra d'eines