Homenatge a Catalina Thous: una placa de 1885

On 6 Març, 2012 by arxiver
Spread the love

Recentment, el nostre company Joaquín Ronda donava a l’Arxiu un document molt interessant [1]: la narració al diari La Unión Democrática (3 de gener de 1886) d’unes festes a Sella l’any 1885.

Aquestes festes van ser tan especials que encara alguns dels nostres majors les coneixien com les festes del segle. El detallisme amb què estan narrades convida a fer una treball monogràfic sobre els actes que ocuparen estes festes (voluntaris animeu-vos!), alguns dels quals ja han sigut objecte d’estudi. És el cas de la partida de Pilota i la “processó de les eines” narrades per Luís Soler [2]: gràcies a aquest document, ara per ara, sabem que es tracta de la partida de Festes més antiga de què tenim notícia i veiem que ja era una cita esportiva consolidada en el calendari de tot el país.

Però les festes de 1885 foren tan especials perquè es feren en honor a Catalina Thous, que acabava de morir, jove i sense fills, a causa d’una penosa malaltia. Catalina estimava molt Sella i es va caracteritzar per la seua filantropia, raó per la qual va ser coneguda com a madre de los pobres. Son pare, el cacic de la Marina Joan Thous, propietari de cases a Sella i masos com el Caído o Sanxet, va pagar unes festes carregades de pólvora, música, pilota, beguda i fervorosa religiositat.

Per això, en aquesta entrada volem ocupar-nos únicament d’un emotiu acte que podríem considerar com l’esdeveniment central de les festes: el descobriment d’una placa en honor a Catalina Thous, que donaria nom a un carrer de Sella. A continuació, transcrivim literalment part del document (disculpeu la llargària) perquè ens permet fer-nos una idea de situació, encara que va molt carregat d’adjectius en grau superlatiu.

La placa, de 1885, es troba al número 13 del carrer Més Avall, en la façana de la casa que de Catalina Thous, just en la confluència amb el Carrer Major. Ara coneixem la seua història.

Fet i fet, a banda de donar a conèixer aquell fet històric i irrepetible que es va esdevenir en el carrer Més Avall, el document ens permet datar la placa homenatge a Catalina en 1885, ja que va ser respectada en les obres que es van fer sa casa l’any 1944. Aquesta placa i el carrer on es troba, passen a formar part del nostre patrimoni històric més apreciat, aqueix patrimoni que l’Arxiu vol difondre entre tots vosaltres. Un de tants fets històrics del nostre passat que, en conéixer-lo, fa gaudir doblement d’un passeig pel nostre poble…

 

Son las ocho de la mañana. Indescriptible es de todo punto la procesión cívica que se dirige a colocar la monumental placa que ha de perpetuar la memoria de la caritativa Doña Catalina. Esta làpida, que ha de fijarse en la fachada principal de la casa en la que vivió y murió la madre de los pobres, es un acontecimiento verdaderamente grandioso […].

Rompió la marcha de la procesión la banda de música de Callosa de Ensarrià, siguiendo a ésta un estandarte llevado por un pobre de solemnidad, ostentando dicho estandarte el lema: Premio á la Caridad. A éste seguía todos los pobres de la villa que han sido socorridos con veinte reales de vellón, cada uno, en el acto de colocar la làpida; seguidamente, la música de Villajoyosa, ejecutando sentidas marchas fúnebres y precedida de un estandarte con el lema de: El pueblo agradecido.

A esta señalada comitiva se unieron en compacto grupo muchísimos vecinos del pueblo y forasteros que quisieron honrar el recuerdo de la madre de los pobres. Otro estandarte con el lema de: ¡Vivan los pobres! ¡Viva el trabajo! Seguía al anterior, acompañándole las dulzainas y tamboriles, y en perfecta formación iban todos los pobres y honrados obreros que tuvieron trabajo en las haciendas de D. Juan Thous, padre de Dª Catalina, madre de los pobres, llevando con orgullo sobre sus hombros los picos, azadas, azadones, barrenas, perpales, mazas y cuantas herramientas, en fin, de albañiles y carpinteros usaron en aquellos trabajos. Así que se colocó la làpida conmemorativa, á cada uno de dichos honrados obreros se les gratificó con ocho reales de vellón.

Tras los grupos referidos, siguió la banda de música de Orcheta, que, en unión de las jóvenes doncellas del pueblo, ofrecían singular aspecto. Vestían todas de riguroso luto que hacía resaltar más su belleza y llevaban el cabello suelto […]. Al propio tiempo se cantó un precioso himno dedicado a Doña Catalina, madre de los pobres –letra del conocido vate alicantino D. Antonio Laurí Garrigós y música del reputado maestro D.José Charqués, por los mismos alumnos dela Escuelamunicipal de Alicante que con tanto acierto dirige el ya dicho inteligente maestro […].

Y siguió la comitiva con dirección a la iglesia cerrando la marcha, el Clero, el Ayuntamiento y otras Autoridades, así como también la renombrada banda de música de Alicante.

Una vez en la iglesia, la comitiva depositó sobre el severo catafalco de tres cuerpos que se había erigido en honor á la madre de los pobres, cuantas coronas llevaba y situandose todas las doncellas alrededor del mismo, ofrecieron un cuadro digno de las descripciones de nuestros mejores poetas […]

 

El document continua amb la narració de la missa -oficiada per multitud de rectors i personalitats vingudes de diversos pobles, amb música de capella amb contrabaix i oboe, responsos, etc.- donant finalització a unes festes certament inolvidables. Com bé diu el document, la colocación de la lápida ha de perpetuar la memoria de Dª Catalina, madre de los pobres; i així pensem que ha sigut, en part. Fet i fet, Luis Soler ens contava que son pare, Jesús Soler (nascut a 1905), encara va conèixer al porxi de la casa dels Thous les restes de les corones de flors amb inscripcions relatives a la madre de los pobres. Aleshores, ell les relacionava amb l’enterrament de Catalina però hui, gràcies a la troballa d’aquest document, sabem que formaren part dels singulars fets que ara coneixem..

 

P.G.F.

El carrer de Més Avall, encara conegut per molts com Doña Catalina fou l'escenari de tan singular acte, amb la congregació de bandes de música, autoritats i veïns del poble de Sella i voltants. Les antigues reixes de la casa de les Elòdies, enfront de la casa dels Thous, en foren testimonis.

[1] Podeu llegir el document complet al següent enllaç (premsa històrica del Ministeri de Cultura)

[2] Soler, L. V. (1996): “La processó de les eines”, Festes en honor a la Divina Aurora, Sella, s.p..

10 Responses to “Homenatge a Catalina Thous: una placa de 1885”

  • Anonymous

    És apassionant veure com darrere d'una simple placa s'amaguen estes històries. I plaquetes en el poblet n'hi ha per a donar i vendre. Per cert, la foto del carrer de Més Avall de nit és xulíssima. Josep

  • Increïble el meu desconeiximent de la història del meu poble…Este fet pareix extret d'un conte!!!Segur que, cada vegada que passe per este carrer me'n recordaré de esta història.Moltes gràcies, per donar-nos a conèixer estos fets, açò no té preu.

  • Anonymous

    La veritat és que va ser tota una sorpressa… eixe carrer pertany a aixó que anomenem, mig de conya mig seriosament, "un punt calent de la història de Sella": allí havia una de les poques fonts públiques del poble; en eixe carrer va viure l'últim notari que va haver en Sella; per allí s'enfilava l'assegador de Vistabella, Carrer Major amunt; i just en eixa zona s'han trobat multitud de restes humanes soterrades, pel que segurament siga el lloc d'un antic cementeri; només faltava el valor de la placa i l'homenatge de finals del XIX… Les històries "contemporanies", que també son un grapat, les deixem per a generacions futures ;)Pablo

  • Anonymous

    PERÒ QUE ORGULLÓS ESTIC DEL MEU CARRER!!!!I ahí han crescut les últimes llegendes del futbol sellardo jugant a "golportero" en la reixa de Delfin i centrant des del replanell de Tomaset…….Per cert…just enfront de la plaqueta de Catalina està una de les primeres "canastes" públiques de Sella.Per tant …també punt calent de l'esport de Sella.Parlant de plaquetes…al nomenar a Doña Catalina de seguida em ve a la ment la placa que havia just damunt de la peixcateria…eixe home de perfil….i no puc recordar el nom….i mira que l'he llegit vegades de xiquetet al pujar pel carrEr major..QUE SABEM D'ESTA PLAQUETA?Vicen

  • Anonymous

    Alguns moriscs de El Comtat són assassinats i s’instal·len forques en el camins per a atemorir els ciutadans i advertir-los perquè respectaren les lleis. A finals d’octubre, un comissionat valencià d’embarcament. Extret d'un articlé al blog Historia d'alcoleja.

    Tal volta este siga l'origen del topònim Forques en Sella?

    Sergio

  • Anonymous

    Hola Vicen, això era un poliesportiu que ni el de La Nucia…

    La placa que dius estava dedicada a Vicente Pérez Cantó, (que apareixia de perfil, recordeu?)… Aquest home va pagar l'actual imatge de l'Aurora després de que en guerra cremaren la imatge original de 1805. Hem estat preguntant ací i allà, però de moment ningú sap res. Quan van refer l'ajuntament vell al voltant de 1996-97 va desapareixer. Una llàstima. Si algú sap alguna cosa o té alguna foto…

    Sergio, quan Gisbert d'Olms "crompa" Sella en 1434 ja mana posar forques (simbol de la jurisdicció senyoral); pot ser al lloc on hui ha quedat el topònim..

    Pablo

  • Anonymous

    Pablo, Gispert Dolms va comprar el feu de Sella al 1431 per un preu de 500 florins ARV. reg. 47 f. 52v

    Vicent

  • Anonymous

    25 d'octubre de 1429- "Que no sia nengú ni neguna persona de qualsevol condició o estament sia qui gos presumeixca enderrocar, tocar ni derruiir les presents forques ara de manament plantades e ficades de manament del dit senyor en la present alcaria de Cella e prop la dita alcaria desús lo camí real, sots de pena de mort, ne sia algú ni alguna persona de qualsevol condició o estament sia qui gos ni presumexca tocar ni moure ni despenjar lo dit ran penjat en les forques desús ditas, sots pena de penjar. E. guart-se qui guardar s'ià.

    Vicent

  • Anonymous

    Està cita és impressionant!! a veure si fas una entrada sobre les forques, Vicent
    Pablo

  • La placa del Carrer Major dia: "VICENTE PEREZ CANTO HIJO PREDILECTO DE ESTA VILLA". No posava cap motiu pel que se li havia atorgat aquet titol, però el motiu sempre s'ha dit que era per haver regalat la Divina Aurora. Este home era conegut com Vicent l'Ordinari i la seva família era la propietària de la Casa Nova i de la casa del carrer Mes Avall on viu Lola Rafel i Delfin. Jo he conegut 2 jermans i una jermana, pepet i la jermana que vivien a Sella i Alfredo que vivia en Alacant i de qui dien que havia baixat l'escala de la plaça i el carrer Major amb un cotxe que tenia. Familiars d'ell, pense que era un fill, tenia un comerç de teixit rerre la LLotja a València. Vaig anar a parlar amb ell per demanar-li permis per variar el traçat de la carretera en la curva de baix la Casa Nova.

Aneu a la barra d'eines