Unes cobles a Santa Bàrbara del segle XIX

Amb ocasió de les festes en honor a Santa Bàrbera que se celebren aquest cap de setmana a Sella, presentem unes cobles del segle XIX dipositades a l’Arxiu i sobre les quals hem realitzat una xicoteta investigació.

Les cobles estan impreses per Ignacio Martí, membre d’una de les famílies més prestigioses d’editors valencians. Martí va començar la seua tasca a l’Alcoi de finals del segle XVIII (1). Encara que no hem pogut especificar exactament la data, segurament es van imprimir durant la segona meitat del segle XIX, moment d’esplendor de la indústria paperera alcoiana.

Les cobles formen part d’una col·lecció de documents arxivats amb la denominació Fons Mas de Sagnon, que compta amb més de 170 documents provinents d’aquest mas, actualment en estat ruïnós. Els documents es troben  en un procés de catalogació quasi finalitzat.

Hem enviat les cobles escanejades a l’associació Via Vicentus – Gogistes Valencians, especialitzats en el catàleg, estudi i promoció dels gojos valencians. Esperem que ens pugen aportar alguna novetat al respecte.

L’ermita de Sella es va erigir, a l’antic castell, sota l’advocació de Santa Bàrbera en algun moment entre els segles XVII i XVIII que encara no hem pogut concretar. Una de les informacions més antigues de què disposem actualment és una referència trobada a un document de 1791.

Les festes en honor a la patrona dels trons i els castells són les més importants del poble després de les de la Divina Aurora. Abans se celebrava un ball al carrer València (junt al plafó ceràmic on es representa aquesta verge) i era especialment coneguda la seua cordà (l’última es va celebrar al voltant de 1998).

Són unes festes molt populars i sentides pels veïns de Sella, que van en romeria, celebren missa, canten i ballen danses en l’ermita, on la campana repica només per a aquesta celebració.

Danses a l’ermita de Santa Bàrbera, amb ocasió de les festes de 2007