Sella i Toni Giner als fets del 1844

On 10 Agost, 2014 by arxiver
Spread the love

Agustí Galiana ens aporta novetats molt importants sobre la detenció de Pantaleón Boné a Sella el 1844 i la participació, ara confirmada amb documents, del senyor Toni, juntament amb desenes de sellards implicats en la fi d’un alçament militar que va obtindre ressó a tota Espanya.

Antonio Giner Cerdà, el “senyor Toni”, i Sella en general, van participar activament en l’alçament liberal de 1844 liderat per Pantaleón Boné a Alacant entre gener i març del 1844.

En aquell temps Toni Giner era molt jove (devia tenir vint anys), però sí que va prendre part. He trobat a l’Arxiu Municipal de Vilajoiosa un document del 15 de setembre de 1844, en el protocol notarial de Joaquín Just d’aquell any, en què sa mare viuda, Maria Cerdà, va tindre que anar al jutjat de Vilajoiosa, davant del jutge José-María Carrera, a posar una fiança per un embargament que s’havia fixat en 5,000 reales de vellón per evitar-li la presó, per “haver secundado el movimiento de rebelión de la plaza de Alicante”. A l’espera de la resolució judicial per uns “autos criminales de oficio”, contra “Antonio Giner y otros vecinos” de Sella. Una suma elevada. Segurament no van haver de pagar res, perquè al cap de dos anys la reina va donar una amnistia.

Fiança a Antonio Giner, 1844 (Arxiu Municipal de la Vilajoiosa)

Fiança a Antonio Giner, 1844 (Arxiu Municipal de la Vilajoiosa)

Giner no va ser l’únic detingut. De fet m’ha sorprés comprovar que a partir del 15 de març del 1844 hi va haver durant unes setmanes a la Vila un degoteig de detencions i fiances, que implicaren un total de 152 homes. Dels quals, 83 detinguts eren de Sella i 69 de Vilajoiosa (cap d’altres pobles). Això representa un seguiment massiu de l’alçament per part de Sella, que comptava només uns 400 veïns.

Les publicacions sobre aquells fets històrics solen donar poca informació local (per falta d’estudis locals con els que fem ací). Pedro Díaz i José Fernández, en la seua obra Los Mártires de la Libertad – La Revolución de 1844 en Alicante (Institut Gil-Albert, 1992) recullen un fragment de la Historia general de Alicante del cronista contemporani als fets José Pastor de la Roca (1854) que sí que en dóna:

Pantaleón Boné […] en pleno desconcierto y pánico ante la inminencia de la entrada de las tropas realistas, salió de la ciudad por la puerta de San Francisco, junto con seis compañeros, a las tres y media de la madrugada del día 6 de marzo. Sorprendido en un barranco situado entre Relleu y Sella por el somatén de la comarca, se entabló una refriega en la que fueron heridos dos compañeros de Boné, Manuel Zamora y Pedro Menor —éste de muerte—, entregándose a un vecino de Sella llamado Tomás García Boades. Por la tarde llegó el coronel Contreras, acompañado del cacique de la Marina Juan Thous, para hacerse cargo del prisionero y conducirlo a Alicante al día siguiente. […]

En internet podem consultar la premsa del moment, que proporciona detalls addicionals de la captura de Boné a Sella el 6 de març de 1844. En el periòdic El Diario Mercantil de València es diu que el nou alcalde de Sella, José Ferrer, posat per Thous aquells dies, va donar avís a les autoritats militars de la captura de quatre rebels, entre ells Boné, i que la persecució s’havia fet enmig d’un temporal. Segons El Heraldo de Madrid, el llaurador de Sella que va detenir Boné ho va fer pegant-li un colp d’aixada. Aquest llaurador, Tomás García, formaria part d’un somatén organitzat per Juan-Bautista Thous.

Toni Giner era el veritable senyor del barranc de l’Arc: destí dels sublevats?. Vista des del Comptador. Fotografia de l'Arxiu de Sella (2004)

Toni Giner era el veritable senyor del barranc de l’Arc: destí dels sublevats?. Vista des del Comptador. Fotografia de l’Arxiu de Sella (2004)

Un altre periòdic madrileny, El Católico, especulava que de no haver-se substituït els alcaldes de Relleu i Sella, Boné hauria aconseguit escapar. Possiblement volia amagar-se en Sella (a casa del senyor Toni?) fins poder pujar a algun barco de la Vila o Benidorm.

Una altra anotació a l’abans esmentat protocol ens informa que “Juan Thous abogado de los Tribunales Nacionales” va ser ell mateix objecte d’una fiança el 2 de març, en plena revolució, acusat “de allanamiento de casas” en Sella. Un fet que sense dubte té relació amb l’enfrontament entre liberals i realistes.

 

Agustí Galiana

Altres entrades a destacar sobre Antonio Giner al blog de l’Arxiu:

Giménez, P. La Cova del senyor Toni (30/12/2011). 

Giménez P. y Pérez Ortiz, A. Antonio Giner i la Cruz de la Orden de Isabel la Católica (06/07/2014)

Aneu a la barra d'eines