La Cova del Teular

Durant l’humit any de 2007 la Cova del Teular, localitzada en un tossal en la confluència del barranc de l’Almussent amb el riu de Sella, es va enfonsar sobtadament. Poc abans, alguns membres de l’Arxiu l’havien visitada, prenent aquestes valuoses fotografies que hui ja formen part de la nostra Història.

Des del seu enfonsament La Cova del Teular es tracta d’un topònim fòssil, ja que la cova, com a tal, ja no existeix. El que pocs sabíem és que, en realitat, la cova era una mina excavada per l’home i destinada a l’abastiment d’argiles necessàries per a la teuleria que hi havia a prop.

En documents de principis del segle XVII ja apareix citada aquesta industria a Sella; també al Capbreu de 1726, on s’accedia a La Teuleria mitjançant el camí de l’Alfarereria. El forn de teules i rajoles era propietat municipal i era arrendat a particulars, però al voltant de 1845 ja va passar a mans privades, fins que es va abandonar en un moment encara indeterminat. A prop de la cova, possiblement al lloc que ocupava l’antiga industria, trobem el mas del Teular del Tio Vicent, constuït el 1876.

Altres teuleries i forns d’algeps, relacionats amb el jaciment d’argiles i algeps del Triàsic que envolta el tram mitjà del riu de Sella, varen sobreviure fins al segle XX, com ara a Finestrat (voltants de La Sima), Orxeta (Barranc Roig) o La Vila (La Robella). A Sella, cal pensar quantes de les més antigues teules i matacans del poble pertanyen a l’argila estreta de l’antiga i desapareguda mina o cova del Teular…

 

Per saber-ne més:

Giménez, P. (2008): “Viatge al pais de les terres roges” en Sella 2008. Festes patronals en honor a la Divina Aurora, Comissió de Festes, pp. 23-26

Doménech, A.; Giménez, P; Llorca-Ibi, F. (2007): Als peus de l’Aitana. Toponimia i paisatge des de Sella. Alacant: Ajuntament de Sella y Generalitat Valenciana.

Pablo Giménez