El Cercat de Toni Moliner

Publicada el per
Spread the love

Un nou exemple de la riquesa del patrimoni de la pedra seca en Aitana: una veritable muralla, no tan antiga com podria semblar…

A la fita del terme, tot just al som del Racó Ample i dominant el camí de Relleu, es troba una construcció molt singular coneguda com el “Cercat”.
Escorcollant amb la fotografia aèria, hom creu trobar-se davant les restes d’una antiga fortificació… però res més lluny de la realitat.

Planta aproximada del Cercat (feu clic damunt per millorar la qualitat de la imatge)
Localització del Cercat (des de la Serra de la Costa)
Localització del Cercat (des de la Serra de la Costa) (feu clic damunt per millorar la qualitat de la imatge)

A finals del segle XIX, Francisco Garcia, propietari d’aquelles terres, tenia huit fills, sis dels quals eren homes. Aquells foren anys molt durs, ja que mancava el treball i el menjar mentre creixia la població.
No hi havia més remei que expansionar l’agricultura, mitjançant el rompiment de noves terres de cultiu fins als llocs més innacessibles. Els bancals, mitjançant terrasses de pedra seca, es construïren sobre rastelleres, runars i penya-segats impossibles.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Fragment de la paret sud (fixeu-vos en la persona del fons, que serveix d’escala)
El grossor del mur no és homegeni en tot el tancat
La grossor del mur no és homogènia en tot el tancat

Així fou com Francisco Garcia, acompanyat dels seus fills desocupats, va decidir traure un últim bancal a les seues terres del Collao, amb l’objectiu de plantar vinya i ametlers. Hi havia tanta pedra, que començaren a amuntonar-la cap als costats, alçant una muralla que supera en alguns sectors el metre i mig d’alçada i que en total suposa més de 140 metres lineals de mur. Tones de pedra remoguda per una sola família per traure un bancal.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fou una de les últimes coses que feren junts els germans Garcia junt amb son pare. Poc després, la miseria espentaria als fills a l’emigració cap França i Amèrica. Era el trist destí dels joves de Sella.

Tres dels germans Garcia (tots amb bigot), junt a companys emigrants en Redon (França).
Tres dels germans Garcia (tots amb bigot), junt amb companys emigrants en Redón (França).

Anys després i una vegada retornat al poble, el germà major, Toni Vicent (1882-1942) treballaria en els molins de Dalt i Baix, adquirint el malnom de “Moliner”. El seu germà Àlvaro, en tornar de Nova York als anys 1930, adquiriria en propietat el molí de Baix.

Ni els preromans, com un arqueòleg podria pensar, ni els moros, com la tradició popular creu, alçaren aquesta sorprenent muralla. Fou la fam i fa poc més d’un segle…

Panoràmica des del Cercat, amb el Racó ample i el camí de Relleu als peus.
Panoràmica des del Cercat, amb el Racó ample i el camí de Relleu als peus.

Agraïments a Ramona Garcia, filla de Toni Vicent, per aquest i tants altres valuosos testimonis. I a Luis Miguel, per l’excursió i per la seua estima natural per la nostra terra.

Pablo Giménez Font